A ta sol uns minuts a peu del rebombori turístic del palau de la Badia, a l'antic barri jueu de Mellah a Marràqueix, dues nenes d'uns dos o tres anys assegudes a terra juguen a fer casetes amb unes pedres. Les pedres són part de les ruïnes que el terratrèmol va deixar en el centre de la ciutat, encara sense recollir, i entre la runa ronden també, en una escena pròpia de les guerres, uns nens adolescents que corren i juguen.
Si no fos per escenes com aquesta, o pels veïns que encara no han rebut els seus ajuts, ningú no diria que la ciutat més turística del país va ser colpejada pel segon terratrèmol més gran de la història del país, de magnitud 6,8 en l'escala de Richter, que va ser més dur amb la propera província d'Al-Haouz, en l'Alt Atlas, i va deixar gairebé 3.000 morts i unes 300.000 persones sense llar.
Malgrat el temor a què el terratrèmol impactés en l'activitat turística de Marràqueix i de l'Alt Atles, regió més afectada i també la més turística del país, res no sembla indicar que així hagi estat. El país va tancar el mes de novembre batent el seu propi rècord de visites turístiques, amb 13,2 milions, per sobre els 12,9 milions de 2019 i un 36% per sobre del mateix període de l'any passat. El país espera assolir els 14 milions a final d'any, segons va explicar la ministra de Turisme Fatima Zahra Amor, i espera seguir creixent camí al Mundial conjunt amb Espanya i Portugal que acollirà el 2030. Encara que les estadístiques encara no estan detallades per regió, l'última disponible és d'octubre, un mes després del terratrèmol, i Marràqueix va ser també aquell mes la regió que més turistes va rebre, 291.903, també més que l'any anterior, quan van ser 288.000. En l'acumulat fins a l'octubre, Marràqueix-Ménara acumulava 2,6 milions de turistes, 800.000 més que l'any passat, sobre els 12,2 milions totals que portava el país per llavors.
Hotels complets a Marràqueix
El turisme representa al Marroc un 11% del Producte Interior Brut i genera 548.000 llocs de treball, amb Marràqueix com a principal atractiu (2,6 milions de turistes a la regió entre gener i octubre). Els carrers, els comerços, els hotels i pensions estaven plens a meitats de desembre, quan ON ECONOMIA va tornar a la ciutat. "Tan sols es va notar una mica les primeres setmanes. Ara els caps de setmana ho tenim tot complet", explicaven des d'un hotel cèntric de la Medina a pocs metres de dos comerços que van venir a sota pel terratrèmol. A diferència del barri de Mellah, a la Medina no queda a penes rastre del terratrèmol, i en els buits que han quedat pels edificis enderrocats sí que s'han recollit les ruïnes.
A la plaça Jemaa El Fna, epicentre turístic de la ciutat, el minaret que es va ensorrar pel seismo lluu ara cobert per una lona amb la bandera del Marroc.
Els guies passegen també pel barri de Mellah amb grups de turistes, però "eviten ensenyar les zones afectades", explica Mohammed, nom fictici ja que prefereix preservar la seva identitat. "En l'última setmana han detingut a dues guies no oficials perquè el govern vol controlar totalment el que s'ensenya", narra Mohammed, amb referència als típics veïns que, de manera informal, acompanyen als turistes pels carrers a canvi d'una mica de diners. Als carrers més colpejats pel terratrèmol, aquí amb les ruïnes encara sense recollir, tan sols apareix algun turista que va per lliure.
Els veïns que van perdre les seves cases en aquest barri, que durant les primeres setmanes van acampar a la plaça Tinsmith, al mateix barri, s'han dispersat segons la sort que hagin corregut. Alguns han rebut els ajuts, d'altres se n'han anat als afores o a altres municipis a casa de familiars i, els menys afavorits, continuen vivint en cases parcialment en ruïnes. És el cas de Mohammed, que no ha rebut els ajuts del govern i té un matalàs tirat en un petit vestíbul de la planta baixa perquè la de dalt va quedar mig en ruïnes.
Els ajuts anunciats al seu dia pel rei del Marroc anaven dels 200 als 500 euros mensuals per reconstruir les cases, en funció de si havia estat parcial o totalment destruïda, a més d'entre 8.000 i 13.000 euros en quatre pagaments. Encara que a l'octubre el govern va anunciar que activava els pagaments dels ajuts i el Fons Monetari Internacional un préstec de 1.230 milions que els havia d'accelerar, en el dia d'avui aproximadament la meitat de veïns de Mellah, i la gran majoria a les muntanyes de l'Atles, asseguren no haver rebut ni un euro i continuen vivint entre runa.
Un Alt Atles amb breu menció al sisme
A les muntanyes de l'Alt Atles, als petits llogarrets i pobles que concentren la majoria dels 300.000 damnificats pel terratrèmol, la situació és molt pitjor. Les famílies que no han rebut els ajuts continuen vivint en tendes de campanya i el fred no deixa adormir molts d'ells, especialment els nens, i temen deixar les tendes i quedar-se sense diners per reconstruir les cases. No tots els campaments tenen llum, els banys són precàries barraques preconstruïdes i els nens es fan ferits constantment en ensopegar amb les cordes que aguanten les tendes a terra.
Però res d'això no s'arriba a veure en les rutes turístiques organitzades que continuen passant per alguns dels municipis més colpejats pel seismo, com Moulay-Brahim o Asni, on troba un dels campaments més poblats de la regió. A les nou del matí, de la plaça Jemaa el Fna de Marràqueix, una furgoneta sense places buides parteix cap aquests municipis amb 13 turistes a bord, la majoria d'ells espanyols, segona nacionalitat que més visita el Marroc per darrere de França. També hi ha dues franceses a la furgoneta, per la qual cosa el guia va alternant l'anglès per als espanyols amb el francès.
Després dels primers quilòmetres de carretera, de seguida que el vehicle enfila les muntanyes de l'Atles apareixen a l'altre costat de la finestra desenes, centenars de tendes de campanya, la majoria blaves i grogues, esquitxades per les muntanyes. El guia no fa cap menció i, en passar ràpidament per Moulay-Brahim (on eludeix la parada esperada), les dues franceses pregunten per les tendes i per un edifici esclafat pel sisme. El guia respon breument, però en ser preguntat per la conversa per un altre turista evita aprofundir-hi.
Una vegada a Asni, després de recórrer el mercat local, la sortida es troba de cara amb el campament de desenes de tendes on viuen alguns dels afectats. Visiblement incomodat, el guia explica que hi va haver un terratrèmol amb xifres inexactes i remata el tema en tres minuts de xerrada cap a tot el grup. El sisme no es torna a comentar en tota la visita. En la ruta d'aquest guia, com en les xifres de turisme del Marroc, el terratrèmol -pràcticament- no ha existit.