El passat 30 de juny, Espanya i la resta de membres de la Unió Europea havien de presentar els seus Plans Socials per al Clima, que han d'ajudar a mitigar els efectes del canvi climàtic en les poblacions vulnerables. Tan sols Suècia va presentar la seva proposta i Espanya és un dels països que va tard al seu paquet de mesures de 9.000 milions d'euros que ha d'ajudar a combatre la pobresa energètica, que s'acarnissa amb els ciutadans tant a l'estiu com a l'hivern. Suècia és l'únic país que va presentar el seu projecte.

Europa dedicarà 65.000 milions d'euros a aquesta comesa, dels quals aportarà un 10,52% a Espanya, uns 6.838 milions, que cada estat ha de completar amb un 25% de l'import, en aquest cas 2.200 milions més. No presentar el projecte en termini no té cap penalització, però els plans han d'estar a punt a final d'any per començar a implementar-se a començaments de 2026.

La pobresa energètica, usualment vinculada a la incapacitat per escalfar la llar a l'hivern, està cada vegada més present també en l'estiu, quan són moltes les llars que no compten amb aire condicionat i amb capacitats per afrontar unes onades de calor cada vegada més violentes. A Espanya, un 17,6% dels habitatges no pot permetre's mantenir amb la temperatura adequada, un dels països amb més risc de pobresa energètica. El percentatge s'eleva a un terç de la població, el 33%, quan parlem de l'estiu. A més, el 40% de les mesures de l'Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica 2019-2024 no s'han implementat.

L'augment de renovables en el mix elèctric ajuda a reduir la factura de la llum i l'electrificació de sectors com la indústria, el consum domèstic o el transport, que és el tercer factor en la qual cosa més gasta la població, han d'estendre aquesta autonomia i baixos preus, amb un augment de la desvinculació entre el consum energètic i els combustibles fòssils, que són importats de països on hi pot haver i de fet hi ha tensió geopolítica que els encareix.

Però l'electrificació i la rehabilitació energètica tenen uns costos que no totes les famílies es poden permetre. Finestres aïllants, instal·lacions d'autoconsum o aerotèrmies són algunes de les mesures que poden ajudar, llar a llar, a reduir el risc de pobresa energètica. En aquest sentit, el Ministeri va aprovar recentment que els Ajuntaments puguin deduir fins i tot un 50% de l'IBI i un 95% dels impostos sobre obres per instal·lar l'aerotèrmia, com ja fa l'autoconsum.

Però el Pla social per al Clima, que s'ha de coordinar amb altres plans com el de Renovació d'Edificis i l'Estratègia contra la Pobresa Energètica 2025-2030, ha d'anar un pas més lluny. En espera de conèixer el projecte del Govern, l'Aliança per la rehabilitació energètica sense deixar ningú enrere, que uneix diverses entitats, proposa una sèrie de mesures. Demana ajuts del 100% a la substitució de calefaccions per equips renovables, així com als edificis menys eficients i un acompanyament tècnic, social i administratiu en la renovació dels habitatges, així com fomentar la renovació d'habitatges barri a barri. També sol·liciten ajuda a compra de vehicles elèctrics, bonificació i gratuïtat de transports públics per a usuaris vulnerables i facilitar lísing de vehicles a persones que viuen en medis rurals i compten amb limitacions econòmiques.

Cecilia Foronda, directora de l'àrea d'Energia i Persones d'ECODES, una de les entitats en l'Aliança, defensa que "aquest pla ajudarà a minimitzar l'impacte que tindrà l'entrada del combustible per a calefacció i per al transport de carretera al mercat de drets d'emissió europeu". "Ens permetrà que les persones en pobresa energètica i els habitatges vulnerables puguin rehabilitar la seva llar o tinguin ajuts per pagar les seves factures d'energia i així millorar el confort del seu habitatge i també la seva salut", afegeix.