El Govern ha culminat amb el nomenament aquest dimarts d'Anna Camp com a directora de l'Institut Català d'Energia (ICAEN) la remodelació de la cúpula de les polítiques energètiques forçada per la marxa del director d'Energia Josep Maria Serena enmig d'una complicada transició energètica per la manca de renovables a Catalunya camí al tancament nuclear. Camp ocuparà el lloc de Marta Morera, que deixa el càrrec justament perquè es farà càrrec del departament d'Energia i ocuparà el lloc de Serena. 

Anna Camp, nascuda l'any 1982 a l'Ametlla del Vallès, és llicenciada en Ciències Ambientals per la UAB i té un màster en ordenació i gestió del territori per la Universitat de Girona (UdG). Fins ara era coordinadora de l'àrea d'Energia i Clima de la Diputació de Girona, on ha impulsat projectes com Beenergi, que ofereix suport tècnic, legal i financer als municipis en projectes sobre energia sostenible. 

Camp és a més experta externa de la Comissió Europea en matèria de transició energètica i de comunitats energètiques i ha excercit com a professora associada a la Universitat de Girona. 

La multiplicitat d'institucions públiques amb pes en la gestió energètica de Catalunya, amb l'ICAEN, el departament d'Energia i L'Energètica com a principals referents, va ser un dels motius darrere de la marxa de Serena, que volia esdevenir veu única de la complicada transició energètica que viu Catalunya. 

Pel que fa a l'ICAEN, és qui s'encarrega de totes les estadístiques, estudis i prospectives energètiques catalanes, així com promou l'eficiència energètica i les energies renovables en tots els sectors econòmics catalans. Entre les seves responsabilitats, està el disseny i gestió del pla d'estalvi i eficiència energètica dels edificis públics i gestiona l'enregistrament de la certificació d'eficiència energètica d'edificis nous i existents. 

Les seves polítiques no són les principals pel desenvolupament dels parcs eòlics i fotovoltaics de Catalunya, ja que els autoritza directament el departament d'Energia, però sí que tenen un paper important en la promoció de l'eficiència energètica i en l'elaboració d'unes dades que avui dia són preocupants. 

Des que va arribar al Govern, Salvador Illa va posar l'acceleració en tramitació de renovables com a prioritat de l'executiu, però també ho havia fet abans el Govern de Pere Aragonès, que no se'n va en sortir malgrat alguns avenços. Durant el seu primer any de mandat, es van autoritzar 1.104 MW (els primers vuit mesos amb Aragonès encara al poder), una xifra similar a les de 2023, i només es van instal·lar 79,65 MW, xifra superior als 32 MW de 2023 però inferior als 101 MW de 2022. 

Catalunya té uns 4.600 MW de renovables instal·lades, que permeten tan sols generar el 16% de l'electricitat, en contrast amb un estat espanyol que arriba al 57% i al 67% si se'n descompta el mal rendiment català. Si s'afegissin els 8 GW pendents de desencallar, es podria arribar aproximadament al 29,7% del mix. Els plans catalans de cara a 2030 (Proencat) preveuen arribar a 15.408 MW de renovables, per sobre del triple de la capacitat instal·lada actual. Falten 12.000 MW.

Però Espanya, en el seu PNIEC, preveu que pel percentatge que ha de representar Catalunya en el total de renovables, hauria de generar el doble de renovables, fins a 30.000 MW. 

A més, Catalunya ha incrementat la seva dependència de l'electricitat importada i el 2023 en va importar el 14%, gairebé el doble que l'any anterior, de forma que va perdre sobirania energètica.