Un any i 4 mesos després que entrés en vigor, el 27 de desembre de 2022 el reial decret 1055/2020 d'envasos i residus perquè la fruita i la verdura deixin d'estar plastificades i reduir el seu impacte climàtic i ambiental, la llei continua paralitzada i els aliments inundats en plàstic en comerços i supermercats. El decret va donar llavors sis mesos a l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESAN) per donar una llista de fruites i verdures que, excepcionalment, sí que podrien estar plastificades per risc de deteriorament. L'Agència va tardar dos mesos i mig més que aquells sis mesos a elaborar la llista, el setembre de l'any passat, però el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació fa sis mesos que té la llista i encara no l'ha donat per bona. O sigui, que la llei encara no s'aplica.
“L'ordre ministerial encara no s'ha publicat. S'hi continua treballant”, són totes les explicacions que, a pregunta d'ON ECONOMIA, ofereix el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Una vegada la llista sigui aprovada, encara tindran els comerços sis mesos per adaptar-se a la llei, amb la qual cosa arrossegarà, segur, un any de retard. Des de Greenpeace, el seu portaveu, Julio Barea, es mostra molt crític amb l'executiu espanyol: “En aquest aspecte, com en altres referents a plàstics o en l'obligació de comerciar a granel (un altre article de la mateixa llei), el Govern presenta una dilació absoluta de funcions. No compleixen la seva pròpia llei”.
La llista elaborada i publicada per l'AESAN, a més d'arribar dos mesos més tard del que marcava la llei, obria un ventall de més de 50 productes i 18 categories diferents.
L'informe el va elaborar el Comitè Científic, amb 21 investigadors de tot Espanya i amb col·laboració del CSIC, i distingia diferents tipus de riscos des de les plagues fins als bonys o aixafaments, passant per l'oxidació, la podridura o la deshidratació. I concloïa que nabius, gerds, maduixes, maduixots, mores, groselles, cireres, albercocs, raïm, litxis, figues, figaflors fresques, nespres, dàtils, prunes i caquis són les fruites que presenten un risc que justifica el seu envasat en plàstic.
Entre les herbes aromàtiques, la menta, la menta, el coriandre, el cibulet, el julivert, l'alfàbrega, l'anet, el cerfull i l'orenga també presenten un risc elevat.
Els bolets en general també entren en el grup d'excepcions, així com bledes i espinacs o enciams, cabdells, escarola, ruca, canonges, xicoira o col arrissada.
Tomàquets cherry i altres varietats mini, pebrots de padró, cols, pastanagues, cebollí, alls tendres i espàrrecs completen l'extensa llista que el ministeri ha de donar per bona.
El decret de desembre de 2022 fixa que les comunitats autònomes tenen les competències sancionadores malgrat que les competències sobre residus estan transferides als municipis, de manera que l'aplicació de sancions pot acabar suposant un altre efecte limitador a la norma perquè cada nivell administratiu haurà d'aplicar les seves sancions.
La reducció de plàstic en supermercats respon a la directiva europea que pretén que per al 2030 tots els envasos de plàstic siguin reciclables i es redueixi el consum de plàstics de només un ús i microplàstics.
Avançats a Europa
El mes de març passat, l'Eurocambra, el Consell i la Comissió Europea van pactar una norma que preveu la reducció gradual de l'ús d'envasos a un 15% el 2040. I justament contemplava entre les prohibicions per a 2030 les fruites i verdures fresques, però també envasos per a aliments i begudes que es consumeixen en cafeteries i restaurants, porcions individuals, cosmètics en miniatura o embolcalls de maletes als aeroports. En les fruites i verdures Espanya té l'oportunitat d'anar 7 anys per davant a la llei europea, tot i que caldrà veure amb quines excepcions.
La nova normativa, a més, establirà un nou sistema de reciclatge que permeti que el 90% d'envasos de begudes de plàstic i metall es recullin per separat.
Amb la mesura, es busca minimitzar l'impacte dels 109 kg d'envasos que cada ciutadà europeu llença a l'any i que augmentarà a 209 quilos el 2030, si no es prenen mesures que han de partir dels comerços i empreses.
La UE produeix uns 26 milions de tones de plàstic a l'any i menys del 30% s'emmagatzema per a reciclatge, una gran part s'exporta a tercers països i la resta acaba incinerada (emetent Co2), en abocadors o als mars, rius, boscos i platges.
A Espanya, es recicla menys de la meitat dels residus plàstics, un 45,6% dels 1,7 milions de tones que es generen, encara que Greenpeace qüestiona aquestes xifres perquè les dona Ecoembes, l'empresa que se n'encarrega. Hi ha, segons el ministeri, un 60,31% de plàstics que es valoritza, és a dir, als quals se'ls allarga la vida útil, però la xifra també inclou els reciclatges, amb la qual cosa un 40% dels plàstics es malbarata.
Els plàstics no només contaminen els mars, sinó que també es fragmenten i fan malbé tota mena d'ecosistemes. Són perjudicials per a la salut humana, ja s'han trobat fent mal des de dins del cos humà. El plàstic, com tots els residus, no és 100% reciclable, per la qual cosa, reduir-ne l'ús és una prioritat més gran que augmentar-ne reciclatge.