Europa vol continuar reforçant la transició energètica i la indústria que hi ha al darrere, però no dona amb un missatge de força per respondre als estímuls de la Inflation Reduction Act amb què el president dels Estats Units, Joe Biden, va potenciar la seva economia verda a base de subsidis. Si Biden es va inspirar en el Green New Deal europeu per rellançar la indústria sostenible als Estats Units, la Unió Europea no troba ara per ara una resposta a l'alçada. La Net-Zero Industry Act (NZIA) presentada aquest dijous per la Comissió Europea preveu un marc regulador favorable per a les renovables, però no necessita estímuls econòmics ni concreta possibles exempcions fiscals, així com deixa en l'aire el paper de l'energia nuclear.
El text, que haurà de ser debatut i votat en el Parlament i que encara pot tardar mesos a entrar en vigor, preveu que tots els tràmits administratius estatals destinats a energies renovables i indústria verda siguin considerats prioritaris i tinguin un temps de tramitació inferior a l'actual. Davant de la falta de matèries primeres i la dificultat de competir al mercat amb els Estats Units i la Xina (principal productor de microxips, entre altres coses), Brussel·les pretén reduir la dependència d'aquests països diversificant les importacions i propiciant acords comercials favorables.
En el text presentat, la comissió reconeix que "en energia fotovoltaica i els seus components, la dependència està per sobre del 90% de productes d'algun moment de la cadena de valor", així com reconeix que en sectors com la construcció de turbines (les empreses líders del qual acumulen pèrdues milionàries i acomiadaments en els últims anys) "el balanç s'està deteriorant i els productors de la Unió Europea afronten l'augment dels preus de l'energia i dels costos de producció".
Avantatges fiscals
Malgrat reconèixer les mancances i l'avantatge dels Estats Units després d'anunciar centenars de milers de dòlars en ajuts, la Net-Zero Industry Act no dona resposta a una indústria que fa temps que espera més subsidis i exempcions fiscals. El passat sis de març, la Comissió Europea va adoptar una altra mesura emmarcada al Green Deal Industrial que permetia "avantatges fiscals, préstecs i garanties" econòmiques per al desenvolupament de la indústria verda, així com "en casos excepcionals", més suports a companyies que corrin risc d'enviar les seves inversions a altres països. I la presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen, fa temps que anuncia l'aprovació de nous subsidis per contrarestar els més de 300.000 euros d'ajuts de Joe Biden, però la concreció d'aquests ajuts continua sense arribar.
L'expert en polítiques industrials i de descarbonització del think-thank europeu E3G, Domien Vangenechten, alerta que "encara que els subsidis no són l'única manera de potenciar la indústria verda, les empreses estan preocupades per l'arribada de nous ajuts" i "la lentitud" de l'aparell europeu és un risc afegit. "Existeix molta urgència i els legisladors ho saben. Aquesta llei pot estar aprovada a finals d'any i això és ràpid per als estàndards europeus, però les urgències de la indústria són més grans", afegeix.
A més, Vangenechten lamenta que "un enfocament fragmentat amb parts i peces que s'anuncien de manera dispersa al llarg de diversos mesos dificulta a les empreses l'obtenció d'una imatge clara de les polítiques europees d'indústria verda". Mentre que gran part de la- construcció d'eòlica ja està abandonant les seves inversions en Europa per centrar-se a la Xina i Estats Units, la indústria de l'automòbil elèctric amenaça de fer-ho si no arriben aviat situacions més avantatjoses com les que|que sí que ofereix el gegant nord-americà.
Quatre pilars
Els pilars de la Net-Zero Industry Act són quatre. El primer, un marc regulador més previsible i simplificat i el segon un accés més ràpid al finançament. El tercer factor és la millora d'habilitats i competències en la indústria verda, que s'aconseguirà en part amb la creació d'acadèmies industrials sota el paraigua europeu. I, finalment, la Comissió Europea vol obrir el comerç per a les cadenes de subministraments. A més, Europa espera reforçar la captura de carboni, mitjançant la qual s'intenta neutralitzar la contaminació per la crema de combustibles fòssils.
A l'annex a la NZIA, la Comissió destaca quines són les tecnologies estratègiques per a les quals valdrà aquest nou marc regulador. Les energies solars, l'eòlica terrestre i marina, les bateries, les bombes de calor i tecnologies d'energia geotèrmica són entre les prioritàries. També els electrolitzadors d'hidrogen i tecnologies dedicades al biogàs o al biometà, així com la captura de carboni i les tecnologies de xarxa elèctrica. L'energia nuclear no ha estat inclosa entre les àrees estratègiques, però sí que hi ha una menció en la llei a les energies netes que es produeixen a partir d'energia nuclear. O sigui, que la nuclear queda amb un peu dins i un peu anés d'aquesta regulació, com a bona mostra de com de dividit que està el debat sobre aquesta energia a Europa.
Paral·lelament a la NZIA, la Comissió ha presentat també una proposta per a les matèries primeres crítiques en la indústria verda, amb tal de diversificar l'origen d'aquestes, assumint que la Unió Europea "depèn en gran manera de les importacions i de proveïdors de tercers països", però que ha d'augmentar la seva producció. És per això que també va proposar crear un club de països de matèries rares per competir amb els principals orígens.