Iberdrola té previst replicar el sistema del seu projecte agrovoltaic 'WineSolar', que desenvolupa amb Bodegas González Byass i el Grup Emperador a Toledo, en altres explotacions vitícoles a Espanya, on es concentra el 13 % dels terrenys conreats amb vinyes del món.

La companyia, que monitorarà al llarg del proper any els resultats de la iniciativa per perfeccionar el model, confirma, d'aquesta manera, el seu interès per l'agrovoltaica, una pràctica que combina la producció d'energia solar i l'agricultura, encara desconeguda per al gran públic i pendent de regular.

Què és?

Concebuda originalment el 1981 pels científics alemanys Adolf Goetzberger i Armin Zastrow, el concepte d'agricultura agrovoltaica no va començar a popularitzar-se fins a la dècada passada.

Les primeres pràctiques estaven relacionades amb l''agrisolar', un esquema que promovia la no-afectació del terreny agrícola i la viabilitat d'aquesta activitat d'implementar-se un sistema fotovoltaic al mateix terreny, sota el qual es van desenvolupar instal·lacions en cobertes d'estables o graners.

Més tard, va evolucionar per combinar-se amb la gestió de la llum compartida entre una instal·lació fotovoltaica i el dia a dia agrícola, donant lloc a l'agrovoltaica, per la qual es despleguen, per exemple, plaques solars per ombrejar collites.

La seva definició és un dels reptes d'aquesta tècnica a Espanya, com reconeix la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF) al seu recent informe, on proposa de mantenir "la coherència" entre ambdós sectors.

L'associació, de fet, planteja parlar de bioagrovoltaica com la integració efectiva de l'activitat agrícola i ramadera, prioritàries, i la generació d'electricitat amb tecnologia fotovoltaica, objectiu secundari, sota conceptes de producció ecològica i a través de la gestió compartida de la llum.

En cas d'estendre's, s'afegiria a altres definicions com la d'Alemanya, que la limita a l'ús combinat del terra encara que prioritza l'activitat agrícola, mentre que Itàlia estableix que l'activitat agrícola i/o pastoril no pot veure's afectada.

Per la seva part, França avalua a més l'impacte de la instal·lació fotovoltaica de forma qualitativa i quantitativa, i que aquesta no generi un impacte negatiu significatiu en l'activitat agrícola.

Oportunitat per al camp

Segons les dades de l'UNEF, la producció d'electricitat a partir de l'agrovoltaica pot suposar un augment de més del 30 % en el valor econòmic de la terra; un increment del 60-70 % en la seva productivitat total; més oportunitats perquè els agricultors obtinguin rendibilitat a llarg termini, i una millora ambiental.

França ha estat un dels primers països europeus que ha promogut el desenvolupament de l'agrovoltaismo a través de licitacions públiques el 2017.

Altres països que han implementat iniciatives similars o que l'inclouen dins de la seva planificació són EE. UU., Corea del Sud, l'Índia, Israel, Alemanya i Itàlia, com a la Xina, el Japó, Malàisia o Espanya compten amb projectes en aquest terreny.

Actualment, el mercat global de l'agrovoltaica ha assolit una potència instal·lada de més de 14 gigawatts pic (GWp), però a les zones subtropicals i semiàrides és lluny de ser una alternativa a impulsar encara quan és en elles on sembla haver-hi més potencial de desenvolupament.

Respecte a la coexistència dels sistemes fotovoltaics amb l'activitat agrícola, estudis alemanys distingeixen entre "cultius inadequats", com a blat, espelta, fruiters i gira-sols, i "adequats" com a sègol, ordi, civada, pèsols o tabac.

Cebes, mongetes, cogombres i carbassons formarien part del grup de "mitjanament adequats", mentre que patates, llúpol, espinacs, enciam i faves serien "cultius molt adequats", conforme a aquesta classificació, condicionada per la zona climàtica.

'WineSolar'

Entre els projectes a Espanya hi ha 'WineSolar', posat en marxa per Iberdrola a les vinyes del Grup Emperador, que s'ha convertit en la primera planta agrovoltaica intel·ligent del país, capaç d'adaptar la disposició dels mòduls a les necessitats de les vinyes, per regular la incidència del sol i la temperatura mitjançant l'ombra dels plafons.

La generació d'aquesta planta, de 40 quilowatts (kW), es destinarà íntegrament a l'autoconsum dels cellers.

Malgrat ser "un pilot de mida molt reduït", el cap de Cultiu de González Byass, Miguel Tejerina, confia que "augmenti alguna cosa" no només la collita sinó també la seva graduació alcohòlica, perquè "sembla contradictori pensar que amb ombra s'aconsegueixen més graus, però l'excés de radiació és contraproduent".

Iberdrola monitorarà els resultats al llarg del proper any. De donar un rendiment "molt positiu", Tejerina avança que es tindria en compte, això sí, per a futures plantacions, perquè arrencar totes les vinyes plantades "no tindria sentit".

Altres projectes

La vinya també protagonitza el projecte valencià 'Picassent', d'Inderen, una instal·lació d'1 megawatt (MW) que va contribuir a recuperar una zona d'abocadors.

A Granada, en canvi, es troba l''Aldenhín' de BayWa r.e., on el 10 % d'un sistema fotovoltaic de 56 megawatts pic (MWp) correspon a agrovoltaica per a cultiu de cereals entre panells.

Les seves característiques de clima i terra fan a Múrcia un enclavament òptim, com a mostra 'Agrisol' d'Iasol, iniciativa d'investigació de 10 kW de potència estimada on la fotovoltaica serà compatibilitzada amb un cultiu de pebrots.

A aquesta se suma el projecte de 85 MW de Endesa a Totana, operatiu des de 2019, fruit de la col·laboració amb l'Institut Murcià d'Investigació i Desenvolupament Agrari i Alimentari (Imida), i que comparteix terreny amb pebrot vermell, bròcoli, carxofa, farigola i pitaia.