Quan la DANA va colpejar, aquest dijous farà un any, els municipis de València, Patricia Muñoz va veure com el local de la seva petita empresa d'electricitat s'inundava per sobre d'1,65 metres d'alçada. "Tot era brossa: els vehicles, els ordinadors, les eines. Tot va quedar destrossat". Va haver de demanar préstecs de fins a 120.000 euros per tal de recuperar-ho tot. La seva lluita per la recuperació de les empreses li ha valgut per convertir-se en la nova presidenta de la Federació de Parcs Empresarials de la Comunitat Valenciana (Fepeval). Un any després, "estem millor del que pensàvem que estaríem", diu. Però les empreses de la zona zero estan lluny d'haver-se recuperat del tot. Talls de llum, incertesa amb les alertes, baixes laborals per salut mental i desperfectes encara sense reparar recorden la tragèdia.
Tanmateix, l'ombra del desastre en el primer aniversari és un tràngol dur. "Sé que és una setmana important, però vull que s'acabi aviat. Necessitem més ajudes, però no ens ajuda econòmicament l'estigma, no volem ser les empreses de la DANA. Hem de mirar endavant", reflexiona l'empresària. La seva empresa compta amb un 30% de baixes per salut mental i a aquesta limitació se li suma la incertesa amb les alertes. "Amb les alertes vermelles, és molt clar. Però amb les alertes taronges, no sabem què fer. Perquè el treballador pot quedar-se a casa. I nosaltres volem que es quedi a casa, però hem de carregar nosaltres amb una despesa que no és culpa nostra i sense saber exactament si hi haurà pluges fortes o no. En el darrer mes hem viscut ja tres alertes taronja", explica. Creu que l'estat se n'hauria de fer càrrec.
Els indicadors d'activitat al sector industrial a la zona zero mostren que els contractes laborals durant els tres primers trimestres de l'any han sigut superiors als dos anys anteriors, amb 2.062 contractacions el primer trimestre, 2.346 durant el segon i 2.136 durant el tercer, segons l'estudi presentat recentment per la Cambra de Comerç de València. Municipi a municipi, en 9 dels 14 analitzats hi ha hagut un retrocés d'empreses donades d'alta a la Seguretat Social. E consum elèctric per a usos industrials, que va caure un 30,2% el primer mes, encara no ha recuperat els nivells previs al temporal i estan molt lluny de la mitjana de la província. La matriculació de vehicles industrials ha crescut molt per sobre d'èpoques anteriors, amb un màxim del 30% interanual el mes d'agost.
Però Patricia Muñoz explica sobre el terreny la realitat d'aquestes xifres. "Gran part d'aquestes altes laborals són treballadors de la construcció. I clar que la compra de vehicles s'ha disparat, perquè la pluja va destruir-los", aclareix. "Però la producció a les empreses està molt per sota. No hem tingut prou diners per a reparar-ho tot", completa. I, de fet, la caiguda del consum elèctric no és només atribuïble
Les riades, que van matar 229 persones, van obligar a tancar 100 empreses, un 6% de les que hi ha a la zona zero, que no han tornat a obrir, la majoria segons la Cambra per manca de tresoreria per afrontar la reactivació. Aquestes "no tornaran a obrir" i "segurament, els seus propietaris no obriran una altra empresa", explica Muñoz, que afegeix un component "emocional" marcat per la tragèdia en els qui han decidit plegar. "Hi ha vegades que no et queden forces. Parlem de gent que porta tota la seva vida dedicada a un negoci i conclou que no pot seguir. Alguns que han perdut les seves cases, els seus records i fins i tot persones properes", explica.
"Hi ha polígons com Riba-roja que s'han recuperat més ràpidament perquè tenen empreses més grans, multinacionals. D'altres com Picanya, Paiporta, Massanassa, Catarroja, Albal o Benetússer que són de pimes i els està costant més", resumeix la portaveu dels polígons, paraules que coincideixen amb les xifres que mostren que Albal ha perdut 6 empreses en comparació amb l'any passat i Catarroja 9, els que més.
L'economia valenciana creix en part gràcies a l'efecte rebot dels mesos posteriors a la DANA i preveu fer-ho un 2,8% enguany i un 2,2% el 2026, però els efectes del temporal i els riscos en cas que se'n produeixi un altre estan molt presents en el teixit empresarial valencià i sobretot en la zona zero.
"Estàvem en zona inundable i seguim en zona inundable. I no tinc capacitat per imaginar com es poden traslladar milions de metres quadrats. El que sí que s'està estudiant és millorar els plans d'emergència i evacuació. I aviat s'obriran subvencions per implantar plans d'autoprotecció com barreres o elevació de les instal·lacions", explica l'empresària.
Després de la DANA, les empreses amb assegurança van haver de demanar al Consorci d'Assegurances la compensació dels danys, però no tot estava cobert per les assegurances. Alguns bancs van oferir crèdits a interès zero. En el cas de Patricia Muñoz, Caixa Popular li'n va prestar 50.000, del total de 120.000 que ha rebut en ajudes.
Pel que fa a la gestió dels ajuts i la resposta de les administracions, tot i que "calen més ajudes per donar resposta a totes les necessitats" generades per la DANA, Muñoz es troba satisfeta amb la resposta estatal i autonòmica i evita entrar en valoracions sobre les protestes contra el president José Luis Mazón. "Les manifestacions són particulars i hi haurà empresaris, però a títol d'empreses i associació s'ha treballat molt bé amb totes les autoritats. Ens han escoltat i han donat resposta a les necessitats de l'empresariat", completa.
Mentrestant, els treballs de reconstrucció continuen amb un clavegueram "col·lapsat en alguns punts", algunes estructures per reconstruir i empreses que encara estan en ERTO. "Hi va haver edificis que es van quedar esfondrats 6 mesos després, perquè durant molt de temps tot flotava i quan l'aigua es va absorbir als fonaments, va causar un dany irreparable", explica l'empresària, tot demostrant els obstacles que existeixen per "mirar endavant".