La sala de control de la central nuclear de Vandellòs II és un lloc sense entrada de llum de l’exterior, amb centenars de botons, llums i alarmes sonores que els qui treballen com a responsables s’han de saber de memòria. El José Ramon Munuera, cap de sala, explica que, com la resta, va necessitar tres anys de formació específica que es visualitzen en sis prestatgeries plenes de quaderns que va haver de memoritzar. Tot per fer una feina que consisteix a comprovar que res falli al nucli de l’energia elèctrica catalana, on la rutina és la millor de les notícies. “M’agrada avorrir-me”, resumeix.
L’energia nuclear viu un moment crucial a Catalunya i Espanya. Amb el primer tancament programat de la central nuclear d’Almaraz, a la província de Cáceres, per als anys 2027 i 2028, successivament s’hauran de tancar la resta, Cofrentes a València i Ascó 1 el 2030, Ascó II el 2032 i Vandellòs II, la darrera, el 2035. Es tracta d'una energia sense emissions de CO2, però genera residus radiològics, té un petit risc d'accidents i depèn de l'urani de les mines, majoritàriament ara per ara de Rússia. És, per tant, un tipus d'energia que ajuda en la transició energètica i així ho considera la Unió Europea, tot i que apunten que les renovables són l'energia que millor contribueix a la transició energètica.
A la resta del món, Alemanya també les ha tancat mentre que a la resta del món països com Japó, Corea del Sud, Regne Unit, França o la Xina hi aposten no només mantenint els reactors, sinó obrint-ne de nous.
Les energètiques que controlen la majoria de les centrals a Espanya (Naturgy, Endesa, Iberdrola) fa temps que defensen la necessitat d’allargar-ne la vida. L’energia nuclear genera un 50% de l’electricitat que es consumeix a Catalunya i representa un 60% de la generació, per la qual cosa el sector considera clau mantenir-ne les catalanes obertes.
Ara bé, les empreses que defensen aquest allargament encara no ho han demanat formalment i, en el cas d’Almaraz, els queda poc temps per fer-ho perquè ja està en marxa i una reprogramació requereix un temps de marge. A més a més, des de Foro Nuclear asseguren que cal allargar la vida d’Almaraz per després fer-ho amb Catalunya i vinculen l’allargament a un alleujament fiscal que la Comunitat Valenciana ja ha aprovat a Cofrentes.
O sigui, que a 10 anys que es tanquin totes les nuclears, el sector defensa allargar-ne la vida, però ho vincula a pagar menys impostos. Tot i que van ser les empreses les qui van demanar tancar, diuen que ara la situació ha canviat i que no s’han complert les previsions de cobrir prou demanda elèctrica amb renovables. A més, creuen que l’apagada del passat 28 d’abril, que es va produir amb nuclears apagades i sense que les renovables poguessin reaccionar, “demostra la importància de l’energia nuclear”.
És una frase que defensa també el mateix Munuera des de la sala de control, el director de la central, Antonio Martinavarro, i el de l’Associació Nuclear Ascó-Vandellós II (ANAV), Paulo Santos, durant l’expedició amb periodistes per conèixer el funcionament i la història de la central. Confien, com els treballadors, que la vida de Vandellòs s'allargarà i no es quedaran sense feina i prefereixen no parlar d'un escenari de tancament. I creuen que l'apagada reforça els seus arguments.
En funcionament des de l’any 1988, la central Nuclear de Vandellós II és una de les tres que operen a Catalunya juntament amb Ascó I i Ascó II, després que un accident “ordinari” l’any 1989 motivés el tancament de la quarta. Té una potència instal·lada de 1.087 MW i és propietat d’Endesa (72%) i Iberdrola (28%).
El reactor nuclear, que fa servir l’urani enriquit com a combustible, és un element allargat d’aspecte metàl·lic format per barres, i és el que produeix la fissió nuclear, una generació de calor que converteix l’aigua en vapor i genera el moviment necessari per generar energia dins l’edifici de contenció (en forma de cúpula). L’energia tèrmica surt d’aquest edifici cap a una gran turbina que la converteix en electricitat i, després, escapa a la xarxa elèctrica a través de les torres de Red Elèctrica.
El complex sistema té també un circuit de refrigeració que es produeix gràcies a l’aigua del mar, encarregada de refredar els dipòsits de vapor perquè tornin a estat líquid abans de tornar al seu lloc d’origen.
La central compta també amb un edifici de combustibles on una piscina emmagatzema sota l’aigua els combustibles radiològics. El govern espanyol espera que s’allotgin aquí fins al 2073, però el sector defensa construir abans un gran magatzem on guardar sota terra tots els residus de totes les centrals nuclears, en el que ha de ser el gran debat nuclear un cop es completin els tancaments.
De nou a la sala de control, sona una alarma només perquè fa més vent del normal, i ningú no s’altera perquè forma part del sistema d’avisos protocol·lari, el mateix que el dia de l’apagada va produir una parada automàtica de la central en trobar que la xarxa elèctrica no funcionava. Operador de turbina, operador de reactor i cap de sala, dirigits per un cap de torn, controlen tot el cicle nuclear des d’aquesta sala.
Però la central, que es recarrega cada 18 mesos amb la participació de 1.000 treballadors extra i inversions de més de 21 milions d’euros, té encara més racons i activitats. L’ANAV coordina un monitoratge del fons marí que hi ha just davant de la central i on, com que no hi ha presència humana, han detectat un augment de la biodiversitat.
I a pocs metres de la central, després de l’accident de Fukushima al Japó, que va propiciar una major exigència dels controls de seguretat, es va construir un nou Centre Alternatiu de Gestió d’Emergències (CAGE) pensat per a l’escenari més distòpic possible, per tal que els treballadors es puguin protegir si hi hagués un accident nuclear. Aïllat de l’exterior, té a l’entrada un control radiològic per a objectes i persones, que haurien de passar per la dutxa per treure’s la radiació.
A més de sales de control internes amb ordinadors i un mapa de la regió, aquest búnquer gegant té llits per dormir i bosses de menjar de l’exèrcit amb alt contingut calòric que permetrien alimentar-se un dia sense contacte amb l’exterior. Es tracta d’un refugi que serveix per reforçar la sensació de seguretat que, constantment, es percep en aquestes instal·lacions, però alhora per constatar que el risc de l’energia nuclear si existeix una fuita radiològica, tot i que és molt i molt reduït i els edificis estan a prova de sismes, existeix.