El president del Foro Nuclear, Ignacio Araluce, ha reconegut aquest dilluns en un dinar amb mitjans de comunicació a Barcelona que l'eliminació d'impostos autonòmics a la nuclear anunciats la setmana passada pel president de la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón, és un "gest molt important". I espera que serveixi per noves rebaixes fiscals, que necessiten segons ha defensat per demanar l'allargament de la vida útil d'unes centrals que han de tancar entre 2027 i 2035. Tot i que esperen que el moviment pugui servir a altres comunitats on hi ha centrals nuclears com Catalunya i al govern espanyol per aplicar més rebaixes fiscals, Araluce ha sigut contundent en ser preguntat si hi ha hagut cap altre gest en aquest sentit: "No".
El màxim portaveu de les nuclears a Espanya ha admès que "a la Comunitat Valenciana li surt més a compte" la supressió d'aquest impost, doncs suposa renunciar a 14 milions d'euros pels 154 milions que recapta Catalunya. La petició formal d'allargament de vida útil arribarà, ha dit, "aquest any", tot i que la decisió anirà vinculada a què el govern espanyol o els autonòmics accedeixin a rebaixar la càrrega fiscal.
Per fer aquesta petició, cal "unanimitat", ha dit, entre les empreses que controlen les nuclears espanyoles, que són Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP.
Les centrals nuclears van signar amb el govern espanyol l'any 2019 el tancament progressiu i, de les set que encara estan actives, Almaraz, a Càceres, ha de ser la primera en tancar l'any 2027 i Vandellòs I (Tarragona) i Trillo (Guadalajara), les darreres l'any 2035. Ara, però, els principals portaveus del sector, tant Araluce com els dirigents d'Iberdrola i Endesa i, amb menor intensitat, de Naturgy, defensen que les nuclears han d'allargar la seva vida útil davant un compliment del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) insuficient per substituir la capacitat elèctrica amb renovables.
Ara bé, només veuen viable l'allargament en cas que hi hagi una rebaixa fiscal. "Nosaltres estem d'acord a pagar la taxa Enresa pels residus, però no estem d'acord amb la pujada del 30% d'aquest impost", ha dit Araluce, "ni amb el que ens cobren les comunitats autònomes i municipis", ha afegit. S'ha queixat, per exemple, que Catalunya els cobra 6,6 euros per megawatt per un impost ambiental "que ja paguem a l'estat". En total, la nuclear paga 600 milions d'euros en impostos cada any, amb una mitjana de 28 euros per megawatt entre els 10,36 de taxa estatal Enresa i els 18 de mitjana d'altres administracions.
Catalunya "no pot tancar" les nuclears
Araluce s'ha mostrat contundent en assegurar que "Catalunya no pot tancar les seves centrals nuclears", que generen un 60% de l'energia que es produeix i un 40% de la que es consumeix al territori. "Tornaríem a l'edat de les cavernes", ha frivolitzat. Però al mateix temps ha assegurat que "si allargues la vida a Catalunya, no pots tancar la resta",
El portaveu de la nuclear ha defensat que "amb l'apagada, s'ha demostrat la importància que té la força inercial de l'energia nuclear", que no tenen les renovables, i ha assegurat que al president Pedro Sánchez "el van informar malament quan li van dir que la nuclear va ser una rèmora" durant l'apagada. El físic ha reconegut que "no es pot saber" si en cas que les nuclears haguessin estat en funcionament el dia de l'apagada, aquesta s'hauria evitat. Però ha defensat la importància d'aquesta energia per la seva força d'inèrcia més resistent a desajustos i perquè produeix "gairebé cada dia de l'any", en contrast amb l'eòlica i la fotovoltaica, que ho fan durant entre dos i dos mesos i mitjos cada any, sumant els diversos moments en què el vent i el sol els permeten produir.
Per tal que les renovables no depenguin del clima, "cal augmentar l'emmagatzematge", ha assenyalat Araluce, doncs les bateries i les hidràuliques de doble bombeig permetran guardar l'energia que no es faci servir i reaprofitar-la. Però aquestes tecnologies "van amb endarreriment", ha indicat Araluce, fet que encara reforça més la necessitat de l'energia nuclear pel seu parer.
Araluce ha recordat que altres països europeus i potències mundials aposten per ampliar els generadors nuclears i ha recordat que la nuclear genera el 25% de l'electricitat d'Europa, el 10% de la mundial i el 26% de la que és lliure d'emissions a Espanya (sobre el total d'electricitat, va suposar el 19% l'any 2024).