El nen que des dels sis anys ja ajudava els pares a cuidar la terra i el bestiar a Estamariu encara és el Joan al seu poble natal, del qual mai s'ha desvinculat, per molt que a Barcelona se'l conegui més com a senyor Planes. Joan Planes, fundador de Fluidra, empresa de l'Ibex-35 i un dels líders mundials en fabricació de piscines, ja en fa set que va passar el testimoni del càrrec com a president executiu al seu fill Eloi. Ara dedica gran part del seu temps i energia a deixar un llegat a la seva terra natal. Amb la Fundació Planes Corts, que va crear l'any passat, vol convertir Estamariu i el poble veí de Bescaran en els primers municipis de Catalunya que funcionin plenament amb energies renovables. L'energia fotovoltaica i el biogàs (una planta que processa residus orgànics) són les tecnologies escollides per donar un impuls a aquests petits pobles, a les quals més endavant es podria afegir una minicentral hidroelèctrica.
Ni una gota de combustible fòssil es cremarà perquè els 208 veïns (129 a Estamariu, 79 a Bescaran) vegin la televisió, rentin la roba, cuinin el sopar o il·luminin els dos hotels que hi ha a Estamariu. La Fundació arrenca amb una inversió d'1,2 milions d'euros, amb una subvenció de 385.000 euros dels Plans de Recuperació, Transformació i Resiliència (PERTE) de la Unió Europea, que s'ha d'executar abans de finals d’any. Per fer-ho possible s’ha creat l’Associació Comunitat Energètica de l’Alt Urgell–Vall del Port Negre, autoritzada per l'IDAE (Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l’Energia). Així, els membres de la comunitat s’abastiran de l’energia procedent de les plaques solars que s'instal·laran en algunes cobertes dels dos pobles i de la que es generi a partir de residus orgànics (com restes de menjar o fems de vaques), que no només deixaran de ser una molèstia, sinó que serviran per cobrir gran part de les necessitats energètiques de la vall.
"Per a nosaltres, la sostenibilitat és la transformació de recursos autòctons en energia neta per a l'autoconsum, perquè les persones que viuen al món rural puguin treballar des dels pobles en oficis relacionats amb els el recursos naturals, o aprofitant les TIC, i que els projectes que es generin s'automantinguin econòmicament", defensa a ON ECONOMIA Joan Planes, president de la Fundació, convençut de la "voluntat de fixar la població als pobles de muntanya i d'incrementar la qualitat de vida de les persones que hi viuen i treballen". Per fer-ho, defensa, cal "establir relacions de col·laboració amb altres entitats, públiques i privades".
El seu fill i actual president executiu de Fluidra, Eloi Planes, recorda que la passió del pare per l'aigua va néixer amb l'observació del riu de Bescaran, i que cinquanta anys després aquest projecte neix "basat en la innovació, la tecnologia, l’agricultura i la ramaderia". "Estem segurs que el món rural té un potencial increïble i aporta una qualitat de vida que ja és difícil de trobar a les grans ciutats", afegeix, mentre que la germana, Eulàlia Planes, CEO de Dispur, braç inversor de la família, defensa que aquesta està "estretament lligada a Estamariu". "A banda dels vincles emocionals, que hi són, estem convençuts de les potencialitats del món rural com a reservori d'energia, aliments i biodiversitat, i volem contribuir a dinamitzar l'economia i preservar la identitat".
El projecte compta amb el vistiplau de l'Ajuntament d'Estamariu, ha estat visitat pel subdelegat del govern espanyol a Lleida i la Fundació ja comença a fer partícips els veïns. Es preveu que es generin 640.000 kWh, dels quals 540.000 del biogàs i 100.000 les plaques fotovoltaiques. A la zona, tanmateix, només se’n necessiten 500.000, per la qual cosa la comunitat energètica podrà vendre el 10% de l'energia que generi, amb una previsió d’ingressos anuals de 115.000 euros, mentre que el fertilitzant extra que generarà la planta de biogàs podrà aportar 27.000 euros cada any.
Del biogàs als tallers
El biogàs és una alternativa energètica ecològica, l'única que pot fer-se servir tant com a elèctrica i tèrmica que no només genera energia neta pel que fa a emissions de CO2, sinó que a més captura les emissions que generen els residus ambientals i n'elimina les olors, combatent a la vegada dos problemes ambientals, l'energètic i el dels residus. La planta de biogàs serà la principal inversió del projecte energètic de la Fundació, amb 1.029.816 euros del total. Es tracta d'una planta petita, que gestionarà deu tones al dia de fems i purins i codigestarà una tona al dia de residu orgànic. Tot plegat es convertirà en energia tèrmica i elèctrica i produirà alhora un fertilitzant d’alta qualitat. Les plaques d'autoconsum costaran al voltant de 189.000 euros.
Hi ha altres projectes que ja s'han engegat, com un obrador compartit de productes lactis, on s'espera que els ramaders i agricultors de la regió puguin diversificar i potenciar la seva economia mitjançant la producció local. I com que la idea és la de generar ocupació i donar formació tant a gent local com a qui pugui estar-ne interessat, des de la Fundació estan impulsant tallers de diferents oficis que es poden fer al món rural. El cicle “Tastet d’Oficis” ofereix píndoles formatives que van des de l'escriptura fins a la cistelleria, passant per la identificació i l'aprofitament de plantes silvestres comestibles o la restauració de mobles. El primer dels tallers —per aprendre a fer formatge— es va celebrar el 22 de gener i va servir per esperonar la idea de l’obrador compartit.
La fabricació de les instal·lacions energètiques generarà llocs de treball temporals, mentre que el seu manteniment en crearà alguns altres de permanents en una regió amb una taxa del 9,24% d'atur. La Fundació espera que, amb aquests projectes i l'obrador, es dinamitzi l'economia del poble i es fixi una població que aviat podrà il·luminar-se, escalfar-se i entretenir-se gràcies a l'energia generada, en part, pels fems de les seves vaques i altres residus orgànics.