La Xina s’ha convertit en un dels principals líders polítics i econòmics del món, capaç de parlar de tu a tu amb els Estats Units i encapçalant els BRICS, el dinàmic continent asiàtic i els països en desenvolupament i del Tercer Món. És un exemple de com un model socialista alternatiu al soviètic pot resultar “exitós”, fent possible que l’economia interna s’hagi transformat i enfortit, i que el seu posicionament internacional l’hagi situat, sense cap dubte, en els primers llocs mundials en molts aspectes. Ha estat capaç d’impulsar el fort desenvolupament econòmic per la via d’un model low cost durant els anys noranta del segle XX i primera dècada del XXI, amb taxes mitjanes de creixement anual del seu PIB d’un 10%, i virar en els darrers anys vers a un esquema intensiu en coneixement i tecnologia, amb creixements mitjans d’un 7,7% en el període 2010-2019 i d’un 4,9% a partir de llavors (5,0% el 2024), que l’està portant a liderar camps estratègics com per exemple la motorització elèctrica, les energies renovables i la intel·ligència artificial, sense oblidar altres àmbits (robòtica i automatització, tecnologies quàntiques…). Ha sabut convertir-se no només en la fàbrica del món sinó, també, en un dels seus millors laboratoris, gràcies a les elevades inversions en recerca i desenvolupament, cosa que li ha permès situar-se en el top 10 de la innovació mundial, segons el Global innovaton index 2025, desplaçant Alemanya.

Amb un PIB de 18,74 bilions de dòlars, 18,1 vegades més elevat que el del 1998, l’economia xinesa suposa actualment prop de les dues terceres parts de l’economia nord-americana (11,4% el 1998), representant al voltant d’un 20% del PIB i concentrant més del 30% de la indústria manufacturera del món. Això s’ha materialitzat en progrés dels seus ciutadans. Si el 1990 el PIB per càpita espanyol era 43,3 vegades superior al de la Xina, el 2024 només era gairebé tres vegades més elevat (35.297 dòlars front 13.303 dòlars). Es pot afegir que prop de les dues terceres parts del superàvit comercial xinès (785,3 mil milions de dòlars el primer semestre del 2025) prové directament dels Estats Units i de la Unió Europea.

A més, la Xina concentra una proporció important de l’oferta mundial de determinats productes i recursos que actualment són fonamentals en les nostres societats. És el cas dels materials crítics (terrers rares, per exemple) -dels que controlen bona part de la producció i el processament al món-, de les bateries de liti, de les plaques fotovoltaiques i de les tecnologies eòliques -de les quals és líder mundial en instal·lació i en producció-, o dels vehicles de noves energies (NEV). Diplomàticament, s’ha apropat a països del Tercer Món -amb reserves de recursos bàsics-, a Rússia -amb excedents de petroli i gas-, o a l’Índia -potència en ascens amb un gran mercat. D’altra banda, està plantant cara als Estats Units en molts fronts (econòmic, tecnològic, militar…), sent l’únic país del món que s’està enfrontant activament a l’ofensiva comercial nord-americana, amb contramesures i amb rondes de negociació d’alt nivell. Val a dir, en aquest sentit, que en el període març-maig d’enguany les exportacions xineses als Estats Units s’han reduït, alhora que s’han incrementat les dirigides a la Unió Europea.

La Xina s’ha convertit en un dels principals líders polítics i econòmics del món, capaç de parlar de tu a tu amb els Estats Units

L’evolució de l’economia xinesa, però, no està exempta de problemes: desacceleració del creixement, envelliment de la població i baixa natalitat, feble demanda interna, crisi immobiliària (deute de promotors, baixa confiança de compradors, reducció de venda d’habitatges i de preus…), elevat endeutament i risc financer (governs locals, bancs…), risc de deflació, atur juvenil, desigualtat social i entre regions, creixent proteccionisme comercial dels països contra les importacions xineses, descens de l’optimisme econòmic fins a nivells històricament baixos… Darrerament, la producció manufacturera ha crescut més ràpidament que el consum domèstic (el juliol d’enguany la producció industrial ha augmentat un 5,7% enfront d'un 3,7% les vendes al detall), generant un creixement econòmic desequilibrat i una forta competència interna que provoca un augment d’inventaris, una intensa guerra de preus i un descens de marges, fent que hi hagi un excés de capacitat productiva en certs sectors, que les empreses hagin de recórrer obligatòriament a l’exportació i que moltes d’elles estiguin en pèrdues. Hi ha el temor que aquest dinamisme i forta concurrència industrial sigui insostenible els pròxims anys, i que es produeixi una involució.

Per tot l’anterior, sempre -i especialment en l’actualitat- cal estar amatents al que passa a la Xina i a com afronta el seu futur a través dels seus famosos plans quinquennals. Està finalitzant el 14è Pla (2021-2025), que ha assolit molts dels seus objectius i ha suposat un salt significatiu del país, malgrat que trencant amb els plans precedents no va incloure finalitats explícites de creixement. I ara està en marxa la fase preparatòria del 15è Pla, que cobreix el període 2026-2030, i que està previst s’abordi en la 4a sessió plenària del Comitè Central del Partit Comunista Xinès, que comença avui a Pequín i es ratifiqui a principis del 2026. Dins d’aquest Pla és molt probable que la Xina continuï amb les idees clau de l’anterior (desenvolupament coordinat, pujada de rendes i dinamització de la demanda, augment de l’autoresiliència, sostenibilitat, creixement de qualitat, canvi en la composició del PIB…), i segueixi invertint en autonomia estratègica i autosuficiència (semiconductors, materials crítics, bateries…), impulsi la intel·ligència artificial aplicada i eficient (salut, logística, finances…), mantingui el domini en tecnologies netes (panells solars, generadors eòlics, emmagatzematge d’energia…), dinamitzi l’automatització i la robotització, augmenti la producció científica i les publicacions, impulsi regulacions i estàndards propis (intel·ligència artificial, seguretat de dades, governança…), i incrementi la seva expansió i influència internacional (comercial, tecnològica, política…).

Mentre que el “rodet xinès” segueix amb la seva imparable marxa, l’Europa comunitària manté una paràlisi amb manca d'unitat política

La Cambra de Comerç de la Unió Europea a la Xina (unes 1.600 empreses membres) ha aprofitat el seu darrer número de European Business in China. Position Paper 2025/2026 per fer recomanacions, un total de 1.141, a les autoritats xinessis a l’hora de preparar el nou Pla, amb l’objectiu que pugui afrontar els seus desafiaments dels anys vinents, recomanacions algunes de les quals ens poden orientar sobre els plantejaments i els objectius que tindrà aquest país, o si més no sobre les oportunitats que es poden obrir per a les empreses occidentals exportadores i inversores. Cal pensar que el nou programa centrarà la seva atenció a fer de la Xina una potència científica i tecnològica, situant-la en el centre de la innovació disruptiva. Les recomanacions s’agrupen en cinc apartats: implementar reformes que abordin problemes estructurals (equilibrar oferta-demanda, reduir el deute dels governs locals, accelerar el paper del sector serveis, millorar el sistema de seguretat social…); permetre que el mercat tingui un paper decisiu en la distribució dels recursos (augmentar la productivitat via un major desenvolupament del sector privat, anivellar la competència, reduir els excessius subsidis a la indústria…); adoptar mesures per crear unes relacions comercials equitatives (reconèixer les preocupacions dels socis comercials sobre el proteccionisme, desenvolupar estratègies per enfortir les cadenes de subministrament…); continuar amb la transició verda de l’economia i assegurar la sostenibilitat mediambiental (augmentar l’accés a fonts d’energia sostenibles, obrir sectors verds a la inversió estrangera, harmonitzar la certificació verda amb sistemes internacionals, potenciar l’economia circular…); i, impulsar la transició digital de forma inclusiva (permetre que els estrangers participin en la digitalització, implementar regulacions d’acord amb pràctiques globals…).

Mentre que el “rodet xinès” segueix amb la seva imparable marxa, amb un creixement del seu PIB d’un 5,2% el segon trimestre del 2025, l’Europa comunitària manté una paràlisi autocrítica amb manca d’harmonia i unitat política, que Enrico Letta i Mario Draghi van evidenciar l’any passat, i que aquest segon va reiterar en el seu recent discurs amb motiu del primer aniversari del seu informe, quan parlà de la “frustració creixent dels ciutadans per la lentitud amb la qual avança la Unió Europea” (només s’han completat un 11,2% de les 383 mesures recomanades per ell), amb un creixement en el cas de la zona euro d’un 1,4% el segon trimestre d’enguany.

En síntesi, tot l’anterior ho resumia molt bé el títol d’un dels articles del número de finals de setembre de la prestigiosa revista The Economist, “Un pla fet a la Xina per dominar el món”.