Enviar un paquet d’un origen a una destinació és un servei indiferenciat. Als clients, particulars o empreses, els és indiferent quina companyia els faci els enviaments si la fiabilitat, la comoditat de la recollida i del lliurament, l’atenció al client i el preu són similars. Com en tots els serveis indiferenciats, els clients no són lleials a una marca concreta i poden canviar d’empresa sense cost. En el sector dels enviaments urgents hi ha unes quantes empreses grans i una munió d’empreses petites, d’abast local o regional. El mercat nord-americà, que és la nostra referència en el sector, està dominat per UPS, Federal Express i DHL.

És un negoci amb un marge molt reduït, al voltant del 5% sobre les vendes, però amb una rendibilitat dels fons propis de dos dígits. Com que la competència és ferotge i, històricament hi ha hagut guerres de preus, el secret de l’èxit és minimitzar el cost per enviament, cosa que les empreses aconsegueixen gràcies a les economies d’escala d’un gran volum d’enviaments. Els competidors inverteixen en centres de classificació, aeroports, flotes d’avions i camions i tecnologies de la informació. Pel que fa als centres de classificació, es tracta d’automatitzar els processos i eliminar mà d’obra. Tanmateix, hi ha dues operacions, la recollida i el lliurament, que són intensives en mà d’obra i no es poden automatitzar. L’anomenada ‘darrera milla’, el tram final del lliurament d’un paquet a la seva destinació, és especialment crítica, perquè és l’etapa més costosa per la dispersió dels punts de lliurament i perquè la satisfacció del client depèn dels retards i dels desperfectes en l’embalatge, o en el mateix producte, que es poden produir en el repartiment.

Les tres empreses fan el mateix, però amb estratègies diferents. FedEx ha apostat sempre per la satisfacció del client. Fa molts anys ja va implementar un sistema informàtic que permetia als clients fer el seguiment del seu paquet, i tot està orientat a la qualitat en el servei, començant per la retribució dels treballadors, lligada a enquestes de satisfacció del client. En canvi, l’estratègia d’UPS se centra a augmentar l’eficiència en les recollides i en els lliuraments. A l’inici, UPS es va basar en els principis de la direcció científica de Taylor, que consisteixen a analitzar cada tasca, sovint descomponent-la en subtasques, per trobar la millor manera de dur-la a terme. El resultat és que els conductors d’UPS són capaços de recollir i lliurar més paquets per aturada que els de FedEx o DHL.

Amb els aranzels de Trump i la consegüent reducció del volum de comerç entre la Xina i els EUA, el model de negoci pot entrar en crisi

Ara, però, amb els aranzels de Trump i la consegüent reducció del volum de comerç entre la Xina i els EUA, el model de negoci pot entrar en crisi. D’una banda, menys volum implicarà que les empreses ja no podran gaudir d’economies d’escala, i la inversió feta seran costos fixos que penalitzaran els seus comptes de resultats. De l’altra, la reducció del volum i, per tant, de les operacions de la ‘darrera milla’ obligarà les empreses a acomiadar personal, un personal especialment qualificat en el lliurament de paquets de manera eficient. Aquests dies UPS ha anunciat que aquest any retallarà 20.000 llocs de treball, d’una plantilla de 490.000 empleats. A més, reduirà la dedicació dels seus assalariats, la majoria dels quals cobren per hores. També tancarà una setantena d’instal·lacions. Segons l’empresa, les polítiques comercials de Trump disminuiran un 25% els ingressos de l’enviament de paquets de la Xina als EUA, la ruta comercial més rendible de l’empresa.

Trump també ha eliminat recentment una exempció que permetia als compradors nord-americans importar productes sense pagar aranzels ni omplir formularis duaners, si aquests articles tenien un valor inferior als 800 dòlars. Ara l’aranzel per als productes de la Xina serà del 145% del seu valor. Aquesta decisió suposarà una reducció de les compres per part dels consumidors, ja que els preus seran més alts i els tràmits més tediosos. Aquesta exempció era utilitzada per empreses com Shein i Temu. L’any passat van arribar als EUA més de mil milions de paquets d’un valor mitjà de cinquanta dòlars, en seixanta vols de càrrega diaris.

La política proteccionista de Trump, que persegueix la reindustrialització dels EUA, pot provocar danys col·laterals en altres sectors.