La pandèmia va tenir dos efectes positius: el desenvolupament en temps rècord d’eines que faciliten el treball remot i la demostració que el teletreball és possible i igualment efectiu en determinades feines. Molts crèiem que la modalitat es consolidaria on la naturalesa de les tasques a desenvolupar ho permetés i que la majoria d’empreses deixarien que els seus empleats teletreballessin uns quants dies a la setmana. Però no vam encertar la previsió, perquè les grans corporacions, entre elles Amazon i alguns bancs, han començat a eliminar les polítiques de teletreball implantades durant la pandèmia i a exigir el retorn a l’oficina, que té un acrònim: RTO (Return to Office en anglès). No obstant això, algunes empreses, entre elles Microsoft, Google, Apple i Meta, mantenen models híbrids, combinant treball a distància amb presència a l’oficina.

Ubisoft, l’empresa francesa que desenvolupa videojocs per a mòbil, ha decretat unilateralment el retorn dels seus treballadors a l’oficina els cinc dies de la setmana a partir del gener del 2027. Ara el centenar d’empleats de l’oficina de Barcelona poden teletreballar dos dies a la setmana. El setembre del 2024 l’empresa ja va reduir els dies de teletreball de tres a dos. La CGT, l’únic sindicat present al comitè d’empresa, ha respost a la decisió de l’empresa convocant una vaga indefinida de sis dies al mes. Tenint en compte que quan es va passar de tres a dos dies de teletreball alguns empleats van ser baixa voluntària, el sindicat sospita que la decisió de l’empresa és una argúcia per continuar reduint la plantilla.

El teletreball a Espanya està regulat per la Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distància, un dels principis fonamentals de la qual és la voluntarietat. Aquesta modalitat no es pot imposar unilateralment. El teletreball ha de ser consensuat entre les dues parts i cap de les parts no pot imposar-la a l’altra. L’empresa no pot obligar l’empleat a teletreballar i l’empleat no pot teletreballar sense el consentiment de l’empresa. El treball a distància requereix un acord individual per escrit que estipuli les condicions per al seu exercici, entre elles les mesures de què disposa l’empresa per verificar el compliment per part del treballador de les seves obligacions laborals. Ubisoft pretén ara cancel·lar els acords individuals amb els seus empleats.

En crisi climàtica i en moments de caos en el transport públic interurbà, empreses i administracions haurien de promoure el teletreball

Les empreses sovint no ponderen adequadament els avantatges del teletreball: reducció de costos (menys despesa en oficines), augment de la productivitat en determinades tasques (menys interrupcions, major capacitat de concentració), atracció i retenció de talent... Tots aquests avantatges segurament superen els inconvenients del teletreball per a les empreses: menor control directe, necessitat d’implantar sistemes de seguiment, cost del suport tècnic, pèrdua de cohesió dels equips, dificultats per transmetre la cultura corporativa, menor sentiment de pertinença, problemes de comunicació, major inversió en equips, major exposició a ciberatacs...

En canvi, la majoria de treballadors tenen clars els avantatges del teletreball per a ells: millor conciliació personal i familiar, estalvi econòmic, estalvi de temps, major autonomia, orientació a resultats, etc. Uns avantatges que superen els inconvenients: aïllament social, sensació de desconnexió de l’organització, difuminació dels límits entre feina i vida personal, allargament de la jornada i dificultat per desconnectar digitalment.

La vaga d’Ubisoft posa de manifest que molts directius pensen que sense control de presència no hi ha eficiència. Malgrat la digitalització dels entorns de treball i el fet que la majoria d’empreses tecnològiques treballen per projectes, tornem al paradigma de l’època industrial, quan el treballador sentia l’alè de l’amo al clatell. El discurs del treball per objectius ("no m’interessa la teva presència sinó la teva eficiència") esdevé una farsa. El RTO és un retorn a la desconfiança en els treballadors i en la seva capacitat d’autoorganitzar-se individualment i col·lectivament per assolir uns resultats. Empreses tecnològiques que disposen de les eines adequades per al teletreball i empreses fortament ideologitzades, que pregonen unes suposades polítiques de conciliació i sostenibilitat, i que es vanten d’oferir llocs de treball de qualitat i de ser als rànquings de "millors empreses on treballar", estan imposant el retorn a l’oficina. En plena crisi climàtica i en uns moments de caos en el transport públic interurbà, empreses i administracions haurien de promoure el treball a distància.