Vivim temps estranys. Les borses en màxims històrics mentre plana l’amenaça dels aranzels a tot el món i Europa està acorralada entre els EUA, la Xina i la seva pròpia maquinària. Enquestes pagades amb diners públics que anuncien la victòria del PSOE tot i que fa anys que no supera el PP i els casos de corrupció acorralen Pedro Sánchez. I col·lectius beneficiats per una llei i que en lloc de celebrar-ho, fan una vaga i paralitzen la mobilitat a Barcelona.

Dimarts passat, una part dels taxistes de la capital catalana, i alguns d’altres municipis, van fer vaga i es van concentrar al centre de Barcelona, cridats a l’aturada per Elite Taxi, l’organització que lidera el carismàtic Tito Álvarez i que fa anys que domina el sector. La resta de sindicats no hi van donar suport, però amb uns centenars dels més de 10.000 taxis que hi ha a Barcelona, n’hi va haver prou per paralitzar el centre de la ciutat i impedir que la resta treballessin, per por a represàlies.

El normal és que les vagues les facin col·lectius, habitualment treballadors, afectats per mesures traumàtiques. La plantilla d’una empresa, en contra d’acomiadaments; els professionals d’un determinat àmbit per reclamar millores, com van fer els sanitaris també dimarts passat, o col·lectius afectats negativament per lleis o normatives. Els taxistes mobilitzats per Elite Taxi, en canvi, ho van fer mentre avança una llei que posa negre sobre blanc el que ells reclamen: que s’expulsi els VTC de Barcelona.

El Govern ha impulsat l’anomenada llei del taxi –el nom no podia deixar més clar a qui beneficia–, que, tot i les advertències dels jutjats europeus, que ja han censurat l’anterior llei, estableix nous límits a les VTC i les expulsa de l’àrea metropolitana de Barcelona. Això posa en risc, segons la patronal del sector, 6.000 llocs de treball, i deixarà els usuaris de la ciutat amb 3.000 cotxes menys per desplaçar-se.

Els taxistes van fer vaga mentre avança una llei que posa negre sobre blanc el que ells reclamen: que s’expulsi els VTC de Barcelona

La llei, per tant, blinda el taxi, però, tot i això, el sector es manifesta. Per què? Segons Tito Álvarez, per evitar que la llei descarrili per les pressions dels VTC. La seva patronal està parlant amb partits polítics per evitar la retallada, però el taxi també pressiona, i en l'àmbit polític, té la partida guanyada. De fet, en realitat no és tan estrany que fes una vaga aparentment il·lògica: va ser una mostra més de què en això de pressionar, hi té la mà trencada.

Aquesta guerra, si acaba com sembla que acabarà, tindrà un guanyador, els taxistes amb llicència, i molts perdedors: els propietaris de llicències VTC, els seus conductors i els ciutadans i visitants de Barcelona que són usuaris de cotxes amb conductor, sigui taxi o VTC. I aquest últim grup, el dels barcelonins, és el que gairebé tothom implicat en la guerra està ignorant.

Els taxistes defensen el que consideren seu. És normal, ho fan tots els col·lectius. Però no ho defensen només contra les VTC perquè aquestes no han pagat els mateixos preus per les llicències ni tenen la mateixa regulació. Es defensen també davant hipotètiques ampliacions del nombre de taxis. Barcelona i la seva àrea metropolitana fa dècades que tenen uns 10.500 taxistes, xifra que no ha variat malgrat que la població de la ciutat ha passat d’1,5 a 1,7 milions i la de l’àrea metropolitana, de 3 a 3,5 milions aproximadament. El nombre de visitants s’ha multiplicat per 4 en el que portem de segle.

Amb aquestes xifres, com pot ser que no s’hagi incrementat el nombre de llicències de taxi? És obvi que si hi ha feina per a 3.000 VTC, hi ha feina per 3.000 cotxes més. Potser és tan fàcil com autoritzar aquest increment de taxis. Llavors, com que no serien escarabats –com anomenen alguns taxistes els cotxes VTC, que habitualment són negres–, el sector ho acceptaria? Ho dubto molt. Perquè tindrien menys feina? No. Perquè el valor de les llicències, la gran pensió de jubilació dels autònoms amb taxi, cauria.

És obvi que si hi ha feina per a 3.000 VTC, hi ha feina per 3.000 cotxes més. Potser és tan fàcil com autoritzar aquest increment de taxis

Aquí rau l’arrel del problema. El taxista autònom sol ser algú que s’ha hipotecat i treballa 10 o 12 hores al dia per pagar la llicència, la quota, el gasoil, el cotxe, el seu manteniment, etc. La seva llicència és el seu patrimoni, i la seva venda, un cop jubilat, és la seva pensió. L’increment de competència, sigui en forma de VTC o d’un increment important de taxis, devalua el seu patrimoni. I alguns, liderats per Elite Taxi, estan disposats a defensar-ho com sigui. Com que són un servei públic amb una gran facilitat per generar problemes als polítics, ja que s’aturen i aturen la ciutat, o es planten i posen en un compromís l’alcalde de torn en ple MWC, ho aconsegueixen. I fa tres dècades que aconsegueixen tenir el mercat controlat.

Els polítics, de tots els colors, s’han estimat més evitar-se aquest problema abans que afrontar-lo i cedeix a les pressions d’Elite Taxi. Un exemple clar el vam viure després d’un debat que vam fer a ON ECONOMIA. Manel Nadal, secretari de Mobilitat del Govern, va dir al maig, en un FOCUS ON, que es mantindrien les VTC que hi havia. Quan algú va fer arribar aquesta informació a Tito Álvarez, aquest va dedicar-li un podcast i va anunciar mobilitzacions en contra, fet que va provocar que Nadal entrés en directe en el podcast per desmentir-se a si mateix, amb la vella excusa de dir que se l’havia malinterpretat –jutgin vostès mateixos, amb la gravació del debat que enllaço, si se l’havia malinterpretat o no.

La solució, si no ve per la via judicial, ha de venir d’un pacte entre les parts. Un pacte que estableixi quants cotxes calen a Barcelona, per a quines necessitats –no és el mateix un servei de punt a punt quan s’atura un taxi al carrer que el que necessita un grup de congressistes durant una fira– i es fixi el nombre i les modalitats, igualant obligacions perquè no hi hagi discriminacions. Però un acord necessita que tots cedeixin i, sobretot, polítics valents que no signin el que els posin uns al davant només perquè poden posar la mobilitat cap per avall.

Madrid i altres ciutats de tot el món ja ho han viscut i ho han superat, perquè no és normal que un bàndol controli tot un sector. Ni els visitants troben normal aterrar al Prat i que no els funcionin les apps de VTC o no trobin el servei que busquen. Això tampoc dona una bona imatge de Barcelona i Catalunya com a ciutat i país moderns. A més, els mateixos taxistes saben que el servei de mobilitat híbrid que ofereixen apps com Uber o FreeNow és ja no el futur, sinó el present. Uber té ja més de 2.000 taxistes, i la xifra puja, ja que els que hi són, veuen que treballen més i de forma més eficient, cosa que demostra que no es pot aturar l’evolució i que el més intel·ligent és sumar-s’hi.