Precisament la setmana passada vaig dedicar la meva columna a les ciberestafes de petit volum a través de missatges al mòbil i resulta que al cap de pocs dies es produeix el robatori més gran de criptoactius registrat en la història de les criptos.

L'“atracament” va durar el mateix que un trajecte curt en taxi. Uns atacants van extreure de Binance actius valorats en 6.300 milions de dòlars en vint minuts, a través de deu cadenes de blocs. Diverses firmes d'anàlisi atribueixen l'atac, amb alta confiança, al grup nord-coreà TraderTraitor. La investigació continua.

Com pot moure's una quantitat tan de pressa?

Una cadena de blocs (blockchain) es limita a comprovar que l'ordre estigui correctament signada i, tot seguit, l'executa. La investigació inicial de Binance apunta al portàtil compromès d'un enginyer d'operacions. L'atacant hauria accedit a un contenidor de servei i enviat retirades no autoritzades. Les claus criptogràfiques segurament van romandre intactes. Va fallar la porta que permetia utilitzar-les.

Uns atacants van extreure de Binance actius valorats en 6.300 milions de dòlars en vint minuts, a través de deu cadenes de blocs

Les deu cadenes de blocs en qüestió no equivalen a deu instruccions, sinó que descriuen deu xarxes per les quals van circular els actius: Ethereum, Bitcoin, Tron, Solana i altres. Algunes operacions van concentrar quantitats gegantines. En les finances tradicionals travessen controls, límits, autoritzacions i sistemes de compensació. Però, en canvi, en una cadena de blocs caben dins d'unes poques firmes digitals.

Això difícilment hauria passat en una entitat financera bancària tradicional. La regulació bancària i la supervisió financera van ser creades per aturar catàstrofes així. La doble autorització, els límits horaris, la segregació de funcions, les reserves de capital, les auditoríes i la supervisió prudencial alenteixen operacions, i ens queixem de vegades de les dilacions en certes transferències i operacions. Però eviten que un simple ordinador portàtil hackejat tingui capacitat per buidar milers de milions de dòlars.

La reacció al robatori ja s'ha produït: Binance i diferents actors de l'ecosistema havien congelat prop de 3.000 milions de dòlars en conèixer-se l'atac. Tether, Circle i altres emissors van poder bloquejar stablecoins vinculades a les adreces de l'atacant. És a dir, una part dels diners es va salvar gràcies a mecanismes centralitzats. Però no tot. Binance afirma que cobrirà totes les pèrdues mitjançant el seu fons SAFU i recursos de la companyia. Però no s'ha de confondre amb una pòlissa externa ni amb un fons públic de garantia.

Corea del Nord fa anys que roba diners a través de les plataformes de criptos. Podem afirmar que el robatori de criptomonedes constitueix una de les seves grans fonts il·lícites de divises. No puc afirmar que sigui la principal font d'entrada de divises sense conèixer tots els comptes del règim. Però Chainalysis va calcular que grups nord-coreans van sostreure almenys 2.020 milions de dòlars el 2025. El Tresor nord-americà sosté que aquests ingressos contribueixen a finançar els programes nuclear i balístic. Així que l'assumpte és més perillós del que sembla.

La regulació bancària i la supervisió financera van ser creades per aturar catàstrofes així

No està regulat Binance? La plataforma compta amb llicències o registres en diverses jurisdiccions. Per tant, mancaria de rigor presentar-la com una empresa sense cap supervisió. Però actualment no disposa d'autorització oficial per a prestar serveis de criptoactius a la Unió Europea. I una plataforma cripto, quan està autoritzada, no ofereix automàticament la mateixa protecció que un banc: garantia de dipòsits, supervisió bancària, exigències equivalents de capital i accés a un prestador d'última instància.

L'inversor particular, per tant, ha de conèixer els riscos d'aquestes plataformes. L'autocustòdia elimina el risc de fallida de l'intermediari, però concentra la seguretat en una clau que pot perdre's o ser robada. D'aquí la importància de la regulació, la segregació d'actius, les assegurances i unes reserves suficients.

Abans de confiar els nostres actius a una plataforma hem de saber qui la supervisa, quant manté fora de línia, quins límits aplica als seus moneders operatius, qui assegura les pèrdues i davant de quin tribunal pot reclamar-se.

Segles d'història bancària van deixar alguna cosa més que burocràcia. Van deixar memòria institucional sobre pànics, fraus i fallides. La gran innovació financera pendent serà combinar la velocitat dels diners digitals amb la capacitat d'aturar-los abans que vint minuts es converteixin en catàstrofes així.

Urgeixen les divises digitals oficials.