Els i les sèniors no som un problema i sí una solució per al nostre mercat de treball. En primer lloc, pels efectes de l’enfonsament de la natalitat. Avui tenim unes xifres d’1,2 fills per dona, quan la taxa de reposició hauria de ser la inversa (2,1). En altres paraules, fa anys que perdem població neta i, per tant, confiant en la immigració per al creixement futur. He llegit recentment un informe que pronostica que la població total en l’Estat l’any 2100 serà de 33 milions de persones, en lloc de les 46 milions actuals.

I en segon terme, per l’increment de la longevitat. Avui hauríem de començar a prendre consciència que els 75 anys equivaldrien als 65 de fa només 20 o 25 anys. La nostra generació (és a dir, les persones nascudes a finals dels 50 o inicis dels 60 del segle passat) ha estat la primera –i és afortunada por aquest motiu– que ha pogut beneficiar-se d’aquesta circumstància.  

En altres paraules, si no som capaços de revertir aquesta tendència en uns pocs anys haurem perdut el 30% de la població, el que suposarà (almenys, en els termes de la nostra realitat actual) una veritable tragèdia en termes de riquesa, desenvolupament i creixement del PIB. Una dada significativa és que totes les previsions apunten a què la nostra població activa tindrà el 2050 un volum similar al de 2020. En altres paraules: 20 milions de persones.

Avui hauríem de començar a prendre consciència que els 75 anys equivaldrien als 65 de fa només 20 o 25 anys

Som el segon país més longeu del món, per darrere del Japó, i és previsible que els superem en 20 anys. Una realitat que contrasta amb la percepció social sobre el desajust existent entre el límit entre l’edat laboral (65 anys) i la “saludable” (75). D’altra banda, avui la població entre 50 i 64 anys suposa el 26% del total mentre que un de cada quatre ciutadans a Espanya tindrà més de 65 anys el 2031. No podem continuar considerant com a sènior a un/a professional de 50 anys i, des d’aquesta premissa, hauríem de ser prou atrevits per plantejar-nos seriosament retardar l’edat d’accés a la jubilació als 70.

En molts àmbits haurem d’aprendre a viure en un entorn en què es produirà un descens significatiu dels demandants d’ocupació joves (en la franja de 16 a 35 anys) que es reduiran en dos milions de persones, mentre que el segment dels sèniors creixerà en una xifra similar. Unes dades que exigiran canvis radicals en les cultures i polítiques de contractació de moltes empreses i organitzacions que, recordem, segueixen sense prendre en consideració a aquests candidats. Les anàlisis sobre les perspectives de contractació de persones majors de 55 anys realitzats per organitzacions com Adecco o altres segueixen mostrant la pervivència d’una cultura contrària a la seva contractació. En paral·lel, tres de cada quatre professionals sèniors no opten a ofertes d’ocupació en el mercat obert ni en les organitzacions de major grandària perquè estan convençuts que no se’ls prendrà en consideració. Són noves realitats que hauríem d’aprendre a gestionar. 

Som un país longeu i amb una qualitat de salut molt alta. Això no obstant, la taxa d’activitat relativa per als sèniors és de les més baixes de la UE

Som un país longeu i amb una qualitat de salut molt alta. Això no obstant, la taxa d’activitat relativa per als sèniors és de les més baixes de la UE encara que no sembla que estiguem desenvolupant estratègies clares, consensuades i mesurables en aquest àmbit. Necessitem canviar la nostra cultura i hàbits (a nivell individual i col·lectiu) per col·laborar en la sostenibilitat de les nostres estructures socials i econòmiques. No podem continuar oferint als professionals sèniors en situació de desocupació únicament opcions laborals amb elevats nivells de precarietat o bé la integració en el sector públic. Tanmateix, no sembla que aquest problema, al marge de les campanyes polítiques amb caire electoral, i de les accions que desenvolupen entitats com la Fundación Más Humano, formin part de la preocupació dels actuals dirigents polítics.

El nostre Sistema d’Ocupació (noti’s que elimino el terme “públic” que forma part tradicionalment d’aquest concepte) s’enfronta avui, pel que fa a la gestió del talent sènior, a desafiaments com: adaptar l’oferta de serveis a les noves realitats vinculades als canvis en els processos productius i als de digitalització, gestionar la bretxa existent entre les habilitats i competències de les persones respecte a les demandades pel mercat, i per últim, donar respostes a l’increment de la desocupació estructural (que avui ja suposa el 50% de la desocupació total) i que, en essència, està representat per tres tipus de col·lectius: immigrants, persones de baixa qualificació o professionals sèniors.

Ah… i, per cert, crec que hem de començar a prendre consciència que l’edat sènior, en termes laborals, s’assoleix avui als 55 o als 60 anys.