L’opa del BBVA al Sabadell es va acabar dijous al vespre, amb l’anunci que l’acceptació no havia arribat al 30% necessari per, com a mínim, rebaixar el llindar d’acceptació i tirar endavant una segona opa.

El BBVA ho va acceptar amb esportivitat i Carlos Torres va comparèixer el divendres per explicar-se. L’entitat hi treu dramatisme, i és el que ha de fer. Si l’opa no surt, no passa res, “tenemos un bancazo”, havia dit feia uns mesos, i així s’ho va prendre. Per demostrar-ho, va anunciar un reforç del pla de dividends per premiar els seus accionistes. Els inversors ho van valorar, i lluny del drama pel final de l’opa, divendres van premiar el banc d’origen basc amb una pujada a la borsa del 6%.

El Sabadell ho va celebrar i ho va entomar com un reforç del seu projecte en solitari, que ha defensat durant aquests 17 mesos amb una gran millora de resultats. El president de l’entitat vallesana, Josep Oliu, va qualificar el resultat de l’opa com “la millor sortida per a tothom”, i no podia haver estat més encertat.

La supervivència del Sabadell és, indubtablement, una gran notícia per a Catalunya, les seves pimes i empreses i els seus ciutadans, però també per als del conjunt de l’Estat, perquè manté un jugador més en la partida. Després de la retallada del nombre d’entitats en les últimes dues dècades, la reducció de competència que hagués suposat la desaparició d’un banc com el Sabadell hagués estat significativa, especialment per a les empreses, pimes i autònoms.

Per a l’entitat, el repte ara és generar tot el valor que han promès als seus accionistes amb menys actius, ja que van vendre TSB al Santander per poder-los donar el caramel d’un atractiu dividend extraordinari. El Sabadell s’ha posat el llistó alt, després d’un any i mig d’una gran millora dels resultats gràcies a una intensa activitat comercial. El 2024, el banc que dirigeix César González-Bueno va guanyar més de 1.800 milions d’euros, un 37% més, i en la primera meitat d’aquest 2025, ja ha fregat els 1.000 milions de guanys, un 23% més.

L’evolució dels resultats del banc serà el que marcarà les promeses millores del valor de l’acció, que potser s’han d’esperar per al mitjà i llarg termini, ja que en el curt, el Sabadell va patir una important caiguda del 6,8% el divendres. Es podia esperar, ja que les empreses que són objecte d’una oferta pública d’adquisició d’accions acostumen a inflar-se.

El Sabadell té ara el repte de generar tot el valor que han promès als seus accionistes, però sense TSB

També és positiva la continuïtat del BBVA com el banc que és ara, que capitalitza més de 95.000 milions d’euros a la borsa espanyola i està diversificat geogràficament. Un antic directiu de l’entitat, i també del Sabadell, havia expressat en privat una opinió que contradeia la majoritària: el millor que li podia passar a Torres era que l’opa no sortís. Podria culpar les ingerències del govern espanyol i no s’hauria d’aventurar en una compra difícil de digerir, amb tothom en contra.

Probablement tenia raó. La derrota del BBVA ha estat sonora, no és el mateix aconseguir un 40% d’acceptació i renunciar a una segona opa per no destruir valor del banc per als accionistes que quedar-te en un 25%. Però el BBVA és un dels bancs més grans d’Europa, rendible, molt digitalitzat –i, per tant, més ben preparat que d’altres per afrontar la competència dels neobancs– i internacionalitzat, tot i que aquest últim tret li ha jugat males passades, com a Turquia –també el britànic TSB va portar molts malts de cap al Sabadell.

Durant l’opa, en la batalla d’arguments i declaracions entre totes dues entitats per guanyar la guerra, al banc català van destacar molt la mexicanització del BBVA. Jordi Casas, de l’Associació d’Accionistes Minoritaris del Banc Sabadell, va dir en nombroses ocasions que no volien ser accionistes d’un banc mexicà. Aquest fet, però, és més una virtut que un defecte.

Dels 10.054 milions d’euros que va guanyar l’any passat l’entitat que presideix Carlos Torres, més de la meitat, gairebé 5.500 milions, se’ls va embutxacar al país nord-americà. Si bé és cert que és una exposició molt alta, i que un empitjorament de la situació del país o del negoci del BBVA allà pot ser molt dur per al seu compte de resultats, també ho és que és una economia molt potent i emergent.

El BBVA és un dels bancs més grans d’Europa, rendible, molt digitalitzat i internacionalitzat

“Mèxic està condemnada al fracàs”, explicava un empresari fa uns mesos parlant de l’exposició del BBVA al país. Té 130 milions d’habitants, 2,6 vegades més que Espanya, i el seu creixement és molt alt. A principis dels anys 60 del segle passat, ambdós països tenien una població similar, i en els últims quinze anys, mentre Espanya ha guanyat 2 milions d’habitants, Mèxic n’ha guanyat gairebé 20.

La seva economia també va a l’alça, tot i que enguany s’ha moderat. En quinze anys ha duplicat el seu PIB, superant Espanya. El seu veïnatge amb els Estats Units hi té molt a veure i s’ha convertit en la seva fàbrica. Els aranzels i amenaces de Donald Trump s’estan notant amb un menor creixement, cosa que també passa a Europa, però els resultats del BBVA a Mèxic segueixen millorant.

A Espanya, els resultats del banc d’origen basc també són molt bons, i registren creixements molt més alts, per sobre del 20%, aquest 2025. És una entitat amb molta penetració i compta amb una àmplia xarxa d’oficines. Per tant, que se centri en el negoci també és una bona notícia per als clients tant espanyols com catalans. És millor tenir dos bons bancs que un de sol.