Ja se sap que als diners no els agraden sorpreses, i l'esdevingut la setmana passada en els tipus d'interès, i l'evolució dels resultats empresarials, no han donat lloc a noves inquietuds. Pujades de 0,25 punts per part de la Reserva Federal i del Banc Central Europeu i convenciment del mercat que el més dur ha passat i –si les xifres no s'extralimiten- final de l'encariment del preu dels diners a ultramar i ja poques alces per al Vell Continent. Una incògnita aclarida, almenys, fins a mitjans de juny, quan torni el frenesí de les reunions dels dirigents de la política monetària.

Molt bona dada d'atur als Estats Units divendres passat amb baixada de la taxa global i la creació de 250.000 llocs de treball i una evolució empresarial positiva amb caigudes dels beneficis entorn del 2%, davant la previsió d'un deteriorament major del 9% que no es va complint. Les coses, doncs, no caminen malament, encara que hauran d'empitjorar, sens dubte. La caiguda del crèdit bancari –Espanya se situa en primera posició quant al descens de préstecs hipotecaris- s'està accelerant a bon ritme i això és símptoma indiscutible que les economies creixeran menys, amb menys inversió. Una restricció creditícia que ajuda també les polítiques monetàries contractives, que permet allotjar en el cas dels Estats Units que per a final d'aquest exercici, la Fed ja pugui dur a terme algun descens en els tipus situats actualment en el 5,25%.

Però aquest panorama de tranquil·litat que, potser, no dona perquè les borses continuïn amb la seva escalada alcista iniciada en aquest 2023, té un contrapunt en la fortíssima especulació que està patint la banca mitjana nord-americana. Caigudes perilloses que l'endemà es reverteixen amb pujades meteòriques. La clau, davant casos com el del Silicon Valley Bank (SVB) és que ara no hi ha sortides de dipòsits, per la qual cosa s'atribueixen els moviments bruscos als inversors baixistes que intenten folrar-se amb aquests moviments, gaire especialment els coneguts hedge funds.

El responsable d'anàlisi de Bankinter, Ramón Forcada, comentava aquest divendres passat la possibilitat que l'organisme supervisor dels Estats Units, la SEC, aturi aquesta situació fixant límits o prohibicions a aquests inversors que guanyen diners quan les accions baixen. Podria ser aquesta propera setmana, o portar més temps idear un mecanisme que descoratgi aquests especuladors extrems. Això no significa que la banca mitjana nord-americana no pugui viure altres episodis de fuga de capitals, arrossegada pel seu tipus de clientela i el mal heretat d'anys de tipus baixos o negatius. Però, en el moment actual es detecta que els moviments responen més a fer diners ràpids.

Aquesta setmana, que ara comença, comptarà dilluns amb la festivitat al Regne Unit per la ressaca de la coronació de Carles III, mentre la borsa de París obrirà, encara que al país serà festiu per la celebració de la victòria i del final de la Segona Guerra Mundial. Dijous, el Regne Unit viurà una altra jornada destacada, menys infreqüent, amb la decisió del Banc d'Anglaterra sobre els tipus d'interès. Als Estats Units, les xifres d'inflació d'abril que es coneixeran dimecres dominaran la setmana, juntament amb els preus de producció d'abril (dijous) i l'índex de confiança del consumidor de la Universitat de Michigan, que tancarà divendres el compendi de dades més rellevants.

Respecte a la dada d'inflació als Estats Units, la dada més rellevant, s'espera que repeteixi en nivells del 5%. Cada vegada costa més rebaixar aquesta dada i, de moment, el consens de mercat no espera canvis en les xifres d'abril. Al Regne Unit, els experts manegen pujades de tipus respecte als seus nivells actuals del 4,25%. La inflació en aquesta economia continua ancorada entre el 9 i el 10%. Als problemes que travessen la resta d'economies mundials, al país del ja rei Carles III se sumen els efectes del Brexit que generen fortes pressions i inflacions al sector de serveis i al mercat laboral, després de la sortida de molts emigrants del seu mercat de treball.