En el meu propòsit d’aprenentatge i a fi de tenir una visió més àmplia sobre les possibilitats que ens ofereix la intel·ligència artificial (IA), fa algunes setmanes* li vaig formular a ChatGPT la pregunta següent: i tu qui ets? I la seva resposta va ser la que segueix: “La intel·ligència artificial (IA) es refereix a la simulació de processos d’intel·ligència humana mitjançant la programació d’algorismes en sistemes informàtics. Aquests sistemes estan dissenyats per dur a terme tasques que normalment requereixen la intel·ligència humana, com l’aprenentatge, la percepció, el raonament i la presa de decisions. L’objectiu de la intel·ligència artificial és crear màquines capaces de realitzar funcions cognitives similars a les dels éssers humans”.

Uns arguments que van continuar com segueix: “Dins de la IA, hi ha diverses tècniques i enfocaments, com l’aprenentatge supervisat i no supervisat, l’aprenentatge profund, la lògica difusa, la visió per computadora, el processament del llenguatge natural, entre altres. La intel·ligència artificial s’aplica en una diversitat de camps, com la medicina, la robòtica, l’atenció al client, els vehicles autònoms, la predicció del temps, la recerca científica i moltes altres àrees”.

Els exposats aquí (és a dir, els verbalitzats per la mateixa tecnologia) són raonaments que crec d’interès posar en relació amb aquells altres que, per la seva banda, ha formulat recentment Marc Andreessen (fundador de Netscape i de Mosaic) i en els que proposa l’argument següent: “La intel·ligència artificial no vol res, no té metes, no vol matar-te, perquè no està viva (…) és una màquina: no té més possibilitats de prendre vida de les que té una torradora de pa”.

Les màquines no tenen propòsit ni metes ni objectius. Només són capaces de respondre a allò per a què han estat creades

Aquí, la gran qüestió resideix en determinar si la IA compta (o ho farà en un futur més o menys proper) amb una capacitat d’aprenentatge com la que tenim els éssers humans. Recordem que l’aprenentatge humà és un procés mitjançant el qual adquirim determinats coneixements, habilitats i valors i que es fonamenta en la capacitat del nostre cervell d’establir noves connexions neuronals que ens permeten modificar els comportaments i adaptar-nos, a cada moment, a les experiències i observacions que vivim. Una definició de l’aprenentatge humà podria ser la que expressa que és la conseqüència de la capacitat del nostre cervell de realitzar deduccions recolzades en les correlacions observades i adaptar-les a les nostres realitats i necessitats.

La segona qüestió que li vaig plantejar és la definició del concepte d’aprenentatge: “L’aprenentatge és un procés mitjançant el qual els éssers humans adquirim coneixements, habilitats, actituds o comportaments a través de l’experiència, l’estudi o l’ensenyament. Això es produeix de diverses formes i en diferents contextos, ja sigui de manera formal en institucions educatives, de manera informal en la vida quotidiana o a través de la interacció amb l’entorn”.

Tot i que la forma d’aprendre de les màquines arribi a ser molt sòlida, no hem de perdre de vista quina és la seva verdadera naturalesa. Les màquines/algorismes no tenen propòsit ni metes ni objectius. Només són capaces de respondre a allò per a què han estat creades, i evidentment no poden superar els entorns del codi que les ha generat. Una eina que no sembla que sigui capaç d’assolir el nivell de la intel·ligència humana, però que, en tot cas, hem d’aprendre a gestionar i utilitzar.

Mentrestant, vivim en temps d’incertesa en els que la transformació és contínua i no té fre. I amb això els impactes que ja estem percebent en les relacions humanes i en aspectes tan rellevants com l’educació, la sanitat, l’oci i també en l’ocupació. Hi ha qui pot arribar a pensar que només ens faltava ara haver d’ocupar-nos de l’impacte d’una tecnologia que hem caracteritzat com a “intel·ligent”: encara que no ho sigui en el mateix sentit que li donem a la intel·ligència humana i malgrat que sí que sigui capaç de gestionar la informació i el coneixement i de formular correlacions estadístiques avançades, al mateix temps que també sigui discutible l’atribut d’“artificial”, ja que no hi ha res més natural que els dades amb les que opera, que han estat generades, per descomptat, per activitats humanes.

Tenim al nostre abast una tecnologia que, ben gestionada, ens ofereix una infinitat de possibilitats per resoldre molts dels problemes als quals ens enfrontem

Haig de reconèixer que soc un més dels que estem aprenent a conduir-nos amb la IA i, amb això, constatant els beneficis i els riscos que comporta. Centrant-nos en aquest darrer aspecte, crec que hem de prendre consciència de les conseqüències que el seu mal ús pot comportar (uniformitat ideològica, control, concentració de poder, generació de biaixos, desigualtat i injustícia social, per citar alguns). També, que modificarà de forma radical les nostres vides i les relacions entre els éssers humans i el treball.

Per això, no vull acabar sense formular la reflexió que com més aviat millor entenguem les possibilitats que ens ofereix aquesta eina, abans serem capaços de corregir els seus impactes comprenent que tenim al nostre abast una tecnologia que, ben gestionada, ens ofereix una infinitat de possibilitats per resoldre molts dels problemes amb els quals ens enfrontem i, així, seguir creixent i desenvolupant-nos com a espècie.

(*) Estic convençut que avui probablement la seva resposta seria diferent, ja que s’adaptaria a l’ús que he fet des d’aquell moment d’aquesta eina. En altres paraules, aquesta mateixa pregunta formulada per qualsevol de vosaltres tindria una resposta diferent de la meva. Genial!... ¿no?