La meva primera entrevista de feina va ser a Nestlé. Corria l'any 1990. Jo acabava de llicenciar-me en Ciències Empresarials i MBA per ESADE. Venia d'estudiar a la Universitat de Michigan. Havia fet el servei militar. Tenia 23 anys. Vaig aplicar a una posició en màrqueting. No em van agafar.

De totes les entrevistes que he fet a la meva vida, aquella va ser l'única en què no vaig passar de la primera ronda. Després vaig treballar només en tres companyies per compte d'altri. Als 28, vaig muntar la meva primera empresa. Des d'aleshores, sempre he estat autònom o emprenedor.

Però aquella entrevista em va deixar una impressió nítida. Nestlé buscava un altre tipus de perfil. Més metòdic. Més disciplinat. Persones molt aplicades. Molt alineades amb la cultura interna. No eren temps d'innovacions disruptives. El màrqueting no era un terreny amb tant de pes de creativitat com avui, sinó per a l'execució rigorosa. La innovació, llavors, residia més en R+D.

Nestlé era una empresa seriosa. Molt sòlida. Es deia que entrar-hi era gairebé com entrar en un ministeri. Però no en sentit pejoratiu. Al contrari. Era pel compromís amb les persones. Per la idea que, un cop a dins, podies fer tota la teva carrera allà. Jubilació inclosa.

Nestlé continua sent rendible i creixent. Els seus resultats són bons. Les seves marques funcionen. I, tot i així, redueix personal. Aquí hi ha alguna cosa nova

Han passat 35 anys des d'aleshores. Nestlé ha canviat. Ha sabut adaptar-se a un món més competitiu. Ha crescut globalment. Ha innovat. Ha reordenat la seva estructura. Però continua sent un gegant.

Ara ha anunciat una reestructuració de gran envergadura. Acomiadarà 16.000 persones. Un 75% dels acomiadaments afecten funcions administratives. 12.000 persones que treballen en oficines. No en fàbriques. No en logística. En administració.

I quin és el motiu? Pèrdues? Menys vendes? No. Nestlé continua sent rendible. Continua creixent. Els seus resultats són bons. Les seves marques funcionen. I, així i tot, retalla personal.

Aquí hi ha alguna cosa nova. Això no és una crisi d'ingressos. No és un tancament de mercats. No és un problema de negoci. És una transformació estructural. I s'està fent des de la rendibilitat.

La companyia ha al·legat que necessita reduir costos. Costos estructurals. Perquè els costos variables, com els de matèries primeres, han pujat molt. I s'escapa a l'àmbit de la seva actuació. És una tendència geopolítica global. Però els costos d'estructura sí que pot controlar-los. I aquí és on entra el canvi.

Pablo Isla ha estat nomenat president. Aquest serà un dels seus primers reptes. Dirigir una transició que, en el fons, és una reconversió. Perquè el que estem veient és el principi d'una substitució massiva de persones per processos automatitzats. Nestlé és una empresa amb molts procediments. Moltes normes. Molts controls. És part del seu èxit. Però tot això ara es pot automatitzar. La intel·ligència artificial no entra només en el producte. Entra en la gestió.

El que estem veient és el principi d'una substitució massiva de persones per processos automatitzats

Processos de compra. Selecció de proveïdors. Auditoria. Comptabilitat. Recursos humans. Seguiment de pressupostos. Tot això ja es pot fer amb algoritmes. Amb plataformes. Amb eines intel·ligents. Més barates. Més ràpides. Més escalables.

No crec que aquest moviment s'hagi de traslladar de forma imminent a la resta del món empresarial generant desocupació massiva. Però sí que crec que marca un abans i un després. El treball mecànic, repetitiu, procedimentat, està en el punt de mira. I moltes funcions administratives seran les primeres a ser reemplaçades. S'inicia una nova era. Aquest moviment anirà arribant a la resta del teixit empresarial en els pròxims cinc anys.

Hi haurà reubicacions. Hi haurà reentrenament. La gent s'adaptarà. Però també hi haurà fricció. I no tothom trobarà el seu lloc amb la mateixa facilitat.

Això no és nou. És la història de sempre. Va passar amb la mecanització agrícola. Amb la reconversió industrial. Amb Internet. Amb la globalització. I ara amb l'automatització cognitiva. Sempre que una tecnologia redueix costos, reordena l'ocupació. A vegades de forma dolorosa.

Aquesta vegada toca a les oficines. Nestlé no està acomiadant perquè va malament. Està acomiadant perquè pot treballar d'una altra manera. Més eficient. Més tecnològica. Més automatitzada.

I aquest moviment, més que una notícia puntual, és un senyal del que ve.