Una vegada finalitzada l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU), en la que els principals dirigents polítics del món han repassat els temes internacionals més importants, convé analitzar l’informe dels riscos globals, The 2026 Global Risk Survey, recentment presentat per la mateixa ONU. Es basa en una enquesta a 1.300 persones de diversos àmbits (governs, empreses, societat civil…) de 155 països. S’avaluen 28 riscos agrupats en 5 camps: política, tecnologia, economia, medi ambient i societat. L’existència de dues edicions d’aquest informe (2024 i 2026) permet fer una anàlisi temporal dels riscos, i constitueix un important suport a l’hora d’anticipar problemes i de prendre les mesures oportunes per tal que les preocupacions d’avui no es converteixen en crisis demà.

La principal conclusió de l’informe és que el panorama de riscos globals ha experimentat una transformació important en els darrers temps i canvien ràpidament. L’escenari és més dinàmic, complex i interdependent, amb uns riscos que cada vegada estan més interconnectats -es contagien- i uns problemes que no poden ser tractats de manera independent, davant dels quals les institucions no sempre evolucionen al mateix ritme i tenen dificultats creixents per a anticipar-los i respondre. Per tant, la qüestió és si estem desenvolupant la capacitat de resposta institucional al mateix ritme que apareixen i es transformen els riscos.

Malgrat que actualment la inacció pel canvi climàtic continua sent la preocupació més important, segons el document de l’ONU, augmenten significativament els riscos de caràcter polític. Concretament, les tensions geopolítiques i els riscos relacionats amb conflictes bèl·lics són els que més pugen en rellevància, passant al centre de les preocupacions internacionals si es compara amb el panorama de fa dos anys, quan destacaven els riscos ambientals, la desinformació i les pandèmies. Pel que fa a les tensions geopolítiques, s’apunta que la percepció d’un món caracteritzat per una rivalitat més gran entre països dificulta la recerca de solucions comunes a problemes que, per la seva naturalesa, travessen les fronteres nacionals. Dins dels riscos de caràcter bèl·lic destaca la preocupació per una guerra a gran escala, preocupació que ha registrat l’increment més gran des del 2024, sent un dels principals en termes d’importància, proximitat, interconnexió amb altres riscos, i manca de preparació institucional. Un 36 % dels enquestats considera que els efectes d’un conflicte d’aquestes característiques podria afectar una part significativa de la humanitat en el termini d’un any, mentre que un 76 % preveu aquest escenari dins dels pròxims set anys. Aquest risc és especialment remarcable en regions del centre i sud d’Àsia i de l’Àfrica subsahariana, així com del nord i oest d’Àfrica. Juntament amb els anteriors riscos cal afegir per la seva rellevància la preocupació per la informació errònia i desinformació i, a certa distància, el col·lapse de l’estat de dret. Val a dir que la primera es considera un dels riscos més imminents de tots els analitzats, seguit de les tensions geopolítiques i de l’augment de les desigualtats.

L’escenari és més dinàmic, complex i interdependent, amb uns riscos que cada vegada estan més interconnectats

Un altre dels grans canvis identificats a l’informe és l’increment dels riscos tecnològics, sobretot de la intel·ligència artificial (IA) i les tecnologies de frontera -tecnologies emergents que són a la frontera del coneixement i que poden transformar la societat, l’economia i la ciència (computació quàntica, robòtica avançada, biotecnologia, neurotecnologia…). Aquests generen alhora noves oportunitats i nous riscos. Entre les preocupacions cal esmentar la concentració del poder tecnològic, la manca d’informació suficient sobre algunes tecnologies, les dificultats per a establir mecanismes eficaços de governança, i els problemes i fallades relacionats amb la ciberseguretat. Val a dir que en aquests riscos són en els que es té menys confiança en el sistema institucional internacional per identificar-los i per reduir-los. S’assenyala la gran diferència entre la velocitat de la innovació tecnològica i la capacitat de les institucions per comprendre-la i regular-la, generant-se una vulnerabilitat global crítica. Per aquesta raó és necessari crear mecanismes de col·laboració, transparència i governança que permetin aprofitar els seus beneficis reduint, a la vegada, possibles efectes negatius. En aquest context cal emmarcar l’explosió de declaracions i advertències de les darreres setmanes al voltant dels perills potencials de la intel·ligència artificial sobre la humanitat, realitzades per part d’experts i de directius d’algunes de les principals firmes desenvolupadores, com OpenAI i Anthropic, instant a una acció coordinada per desaccelerar el seu desenvolupament i per regular-la.

Les preocupacions sobre riscos de tipus econòmic s’han incrementat en els darrers anys, sobretot a Àsia, Europa i nord d’Amèrica. Quatre dels cinc riscos econòmics són percebuts com més importants el 2026 que el 2024. Destaca la preocupació creixent per una crisi financera global, especialment a l’est i sud-est asiàtic, a causa del seu impacte sistèmic i a la reduïda habilitat del sistema multilateral per coordinar una resposta. Altres riscos econòmics a ressenyar, en aquest sentit, són l’estancament econòmic global i el col·lapse de les cadenes de subministrament.

Tot i que els riscos mediambientals han perdut pes relatiu entre les preocupacions globals respecte del passat, sobretot el declivi de la biodiversitat, la pol·lució a gran escala i els perills naturals, com s’ha apuntat anteriorment la inacció davant el canvi climàtic segueix sent el risc global més important, especialment a Europa, Amèrica, i est i sud-est d’Àsia, i destaca com un dels principals impulsors d’altres riscos. Les amenaces ambientals (fenòmens naturals extrems, escalfament global, escassetat de recursos…) continuen sent rellevants, íntimament relacionades amb nombrosos problemes socials, econòmics i polítics, però es consideren menys urgents que el 2024. Mentrestant, ha disminuït la preocupació per les pandèmies i els biorriscos (riscos biològics), així com altres riscos de tipus social, com el moviment massiu de persones i la proliferació d’actors no estatals (inclòs grups criminals i terroristes).

Un dels problemes transversals identificats pel document de les Nacions Unides és l’existència d’una bretxa entre la magnitud dels riscos i la capacitat de les institucions -sobretot multilaterals- per respondre-hi. Com més gran és aquest gap, major és la vulnerabilitat global. És alarmant que alguns dels riscos que semblen més importants i més immediats siguin precisament aquells davant dels quals els organismes internacionals estan menys preparats. Es denota, doncs, un elevat creixement  de la preocupació pel col·lapse de les institucions multilaterals. De fet, els enquestats de l’informe remarquen una capacitat més gran d’aquestes per identificar riscos i advertir amenaces emergents, però ha disminuït la confiança en la seva habilitat de reduir-los i mitigar-los, sobretot per manca de recursos financers. Tot això és especialment rellevant en àmbits nous, com la intel·ligència artificial i altres tecnologies emergents. El document planteja un desafiament fonamental: és necessari desenvolupar institucions, mecanismes de prevenció, sistemes d’informació i formes de cooperació capaces d’actuar abans que els riscos es converteixin en crisis.

Les preocupacions sobre riscos de tipus econòmic s’han incrementat en els darrers anys, sobretot a Àsia, Europa i nord d’Amèrica

D’acord amb l’anterior l’informe de l’ONU destaca que els diferents riscos no es poden abordar de forma aïllada. D’una banda, per què aquests estan en molts casos íntimament interconnectats, per la qual cosa es necessita una perspectiva àmplia en l’anàlisi i en la implementació de mesures. I, de l’altra, per què una crisi pot ser la causa d’altres riscos o pot agreujar-los. Per tant, existeix una conclusió clara en les respostes de l’enquesta realitzada: l’acció conjunta entre governs i organitzacions es continua considerant el mecanisme més efectiu per afrontar els riscos globals, ja que molts no poden ser solucionats per un sol país i, a més, els seus efectes sobrepassen les fronteres. Això és crucial sobretot en els riscos polítics. Segons els enquestats, els principals desafiaments i les majors barreres per gestionar els riscos són els febles mecanismes de governança o coordinació i la manca de consens polític. Per tant, la cooperació internacional segueix sent fonamental, sobretot l’acció multigovernamental, per tal de reduir la vulnerabilitat mundial i d’impulsar la capacitat de prevenció i resposta. ⁠Com apunta el secretari general de l’ONU, António Guterres, en la introducció del mateix informe “cap país, cap companyia, cap institució pot fer front a aquests riscos sol”. En definitiva, cal anticipar-se a les crisis, millorar la capacitat de les institucions, compartir informació i reforçar la col·laboració internacional. Aquesta és una crida cada vegada més generalitzada a nivell internacional, com es posa en relleu, per exemple, en l’informe “World Trade Report 2026”, de l’Organització Mundial de Comerç (OMC), publicat a mitjans del mes de setembre passat. Manifesta que un sistema multilateral de comerç modern i enfortit podria incrementar el PIB mundial cara el 2050 gairebé un 3% (3 bilions de dòlars), mentre que la inacció ho podria reduir fins a un 10%.

En definitiva, el repte no és només identificar i gestionar riscos concrets, sinó adaptar la capacitat institucional i l’entramat multilateral a un entorn cada vegada més dinàmic, interdependent i incert per poder garantir el progrés de les societats i de les persones.