En l'univers de la intel·ligència artificial (IA), abunden les idees brillants que prometen transformar el món abans d'haver demostrat ni tan sols un model de negoci viable. El cas de Fei-Fei Li i la seva iniciativa perquè la intel·ligència artificial “entengui l'espai” il·lustra la distància entre el concepte i el retorn.

La proposta és fascinant, consisteix a ensenyar a les màquines no només a veure, sinó a raonar sobre l'entorn físic, sobre distàncies, volums, causes i conseqüències. Tanmateix, el seu atractiu intel·lectual no guarda proporció amb la seva factibilitat econòmica.

Una startup que treballa en aquesta línia s'enfronta a un dilema de temps i diners: quant pot sobreviure una empresa que no sap quan ni com monetitzar la seva troballa? La història demostra que les revolucions tecnològiques no se sostenen només amb bones idees, sinó amb models concrets de rendibilitat.

El grafè, per exemple, va ser celebrat fa més d'una dècada com un material que canviaria la indústria. Avui, malgrat milers de milions invertits, les seves aplicacions comercials són limitades i els retorns gairebé inexistents. El mateix passa quan una iniciativa d'IA es disfressa d'emprenedoria, però en realitat opera com un laboratori acadèmic amb finançament privat.

En l'univers IA, abunden les idees brillants que prometen transformar el món abans d'haver demostrat ni tan sols un model de negoci viable

La diferència essencial és que un laboratori investiga sense pressió immediata de generar ingressos, mentre que una startup ha de sobreviure al mercat. Presentar el primer com el segon distorsiona el sentit de la inversió i genera expectatives falses.

En IA ja existeixen múltiples espais de negoci reals, des de l'automatització de processos fins als agents autònoms o l'optimització de dades, que encara són en etapes primerenques i amb un potencial d'expansió enorme. Els models de llenguatge actuals ni tan sols han desplegat una fracció de la seva capacitat total, i la infraestructura necessària per explotar-los encara està en construcció.

Dirigir recursos cap a projectes que exigeixen maquinari inexistent, conjunts de dades que no es poden obtenir i costos de computació prohibits és, en termes pràctics, una distracció cara. La innovació sense mercat és un luxe que només les universitats es poden permetre.

Queden oceans per explotar amb les eines disponibles. Perseguir visions llunyanes pot ser estimulant, però financerament suïcida

El capital de risc, en canvi, necessita horitzó, mètriques i retorn. I quan un projecte no sap ni tan sols quin producte vendrà, només explora sense emprendre. La investigació té el seu valor, però no es pot confondre amb negoci.

En l'actual fase de la IA, queden oceans per explotar amb les eines disponibles. Perseguir visions llunyanes pot ser intel·lectualment estimulant, però financerament suïcida.

Les coses com són.