Tenim president del govern espanyol. Soc conscient que hi ha gent que no confia en les paraules dels polítics i altres que no confien sobretot en les paraules de Pedro Sánchez. Però crec que té interès mirar el seu discurs d'investidura sota la lupa dels mitjans rural i agrari, i després, que cadascú es faci la seva pròpia opinió.

La primera notícia és bona, i és que l'agricultura va ser present en el discurs, específicament present. La segona notícia és dolenta, i és l'absència d'una referència explicita a l'Espanya buida o buidada. Estant d'acord amb la necessitat de promoure la igualtat entre tots els espanyols, també la igualtat d'oportunitats, ningú no m'hauria de poder negar la desigualtat entre els habitants de moltes zones rurals i altres d'urbanes, en temes com l'educació, els transports, l'habitatge, la sanitat, els serveis o les oportunitats laborals.

És veritat que molts d'aquests temes s'aborden en el discurs, com quan va dir que no s'havia de deixar cap territori enrere. És veritat que va estar present en l'acord que van firmar PSOE i Sumar, en el que s'esmentava que "es reduirà el dèficit de serveis, impulsant la proximitat i l'accés dels serveis essencials, la connexió a internet a tot el territori i la promoció d'una xarxa de transport públic adequada".

Se'm podria respondre, amb raó, que és veritat que l'acord abans esmentat és molt més precís i extens quant a les mesures que es plantegen implementar els signants. Però confesso que m'hauria agradat que el món rural hagués estat específicament present.

Unes referències amb conseqüències

Quant al sector agrari concretament, el discurs inclou dues referències explícites. La primera es refereix a la sequera i la política hidràulica:

"Continuem combatent l'amenaça de la sequera, ampliant i modernitzant les infraestructures, modernitzant els recursos dels organismes hidrològics, tancant pous i regadius il·legals, ajudant els agricultors a millorar les seves explotacions. Perquè som molt conscients que Espanya és una potència mundial agroalimentària i volem que segueixi sent-ho i, per això, dedicarem una part substantiva dels fons europeus a modernitzar el sector, a impulsar l'agricultura ecològica i també la regenerativa."

La segona referència es refereix a un anunci clarament esperat per una bona part dels productors agraris:

"Vull anunciar-los que aprovarem una llei d'agricultura familiar que afavorirà aquest tipus d'agricultura, que generarà valor afegit social i vinculació amb el territori. I desplegarem una Estratègia Nacional d'Alimentació per a Espanya que permeti desenvolupar tota la cadena de subministrament alimentari, fomentar l'ocupació rural i millorar la qualitat de l'alimentació."

El discurs inclou altres mesures que poden tenir un impacte sobre el sector agrari i el medi rural. La més directa es refereix a la rebaixa de l'IVA dels aliments, que s'estendria fins al juny 2024. Altres, són més indirectes com l'aposta per la innovació, l'aposta per la investigació i la col·laboració publicoprivada en R+D+I o el suport "responsable" a les energies renovables, "integrant als veïns a la presa de decisions i també en el repartiment de beneficis d'aquesta extensió de l'energia renovable".

També tindran conseqüències els anuncis fets relatius a la legislació laboral i, en particular, el següent paràgraf:

"Aquesta legislatura serà la legislatura del nou Estatut dels Treballadors, la legislatura en la qual garantirem per llei que el salari mínim interprofessional continuï augmentant cada any per mantenir-se en el 60% del sou mitjà. La legislatura, en la qual impulsarem una reducció de la jornada laboral a les 37,5 hores setmanals, incorporant incentius perquè les empreses ofereixin horaris més flexibles i potenciïn el teletreball sempre que sigui possible."

Poques reaccions públiques

Aquesta part que comentem del discurs ha generat poques reaccions, sent el focus de l'atenció mediàtica centrada en un altre lloc. La primera ha estat la de la Unió d'Unions d'Agricultors i Ramaders, un dels sindicats agraris que es declara defensor de l'agricultura familiar, que valora de forma positiva la presència de l'agricultura en el discurs de Pedro Sánchez, però considera que el nou govern espanyol no preveu afrontar els problemes crítics dels quals pateix el sector.

Segons ha recollit el diari digital Agroinformación, opinen que "el fet que les mesures agràries s'emmarquin al capítol d'agenda verda és ja per si mateix simptomàtic de per on ens volen portar Pedro Sánchez i Yolanda Díaz". Impulsar l'agricultura ecològica i regenerativa és una qüestió convenient, així com la ramaderia extensiva "però sense criminalitzar ni l'agricultura convencional ni la ramaderia semiintensiva o intensiva". Quant al regadiu, "limitar el seu creixement en lloc d'intentar aprofitar tots els recursos possibles per augmentar el nostre potencial de forma raonada i sostenible, és més una qüestió d'obstinació ideològica que de política coherent", opina l'organització.

Quant a la Llei de l'Agricultura Familiar, aquesta causaria escepticisme a l'organització. Unió d'Unions recorda que està en vigor la Llei de Modernització de les Explotacions Agràries, que marca com explotacions prioritàries aquelles a càrrec d'agricultors i ramaders professionals i amb una petita o mitjana dimensió econòmica. "Tanmateix, és difícil recordar una sola vegada en què el govern espanyol hagi tret una ajuda estatal amb més beneficis per a aquestes explotacions", critiquen, subratllant que Unió d'Unions ho ha demanat insistentment, per exemple, per al Pla Renove de maquinària agrícola.

Quant a ASAJA, que es declara defensora d'una agricultura professional i productiva, en la seva pàgina web l'únic que he trobat és una crida a mobilitzar-se en contra de l'amnistia. En la XIII Convenció d'Empleats del Sindicat a Castella i Lleó, el seu president regional, ha demanat al president del Govern que defensi l'agricultura, "prioritzant" aquest Ministeri, reforçant les seves competències i recursos. També ha demanat "d'unir tot el relatiu al medi ambient i agricultura en el Ministeri d'Agricultura, sobretot en matèria d'aigües".

Referent a COAG i UPA, uns altres dos sindicats agraris representatius, no he vist en premsa o trobat en les seves pàgines web cap referència, encara que ambdues organitzacions s'havien declarat prèviament favorables a una llei de l'agricultura familiar. Idèntic resultat negatiu he obtingut amb les organitzacions ecologistes SEU-Birdlife i WWF.

Quant a la CEOE, cal arribar al punt quart del seu comunicat sobre els acords d'investidura per trobar referències, negatives en aquest cas, a les propostes econòmiques:

"En quart lloc, s'ha posat de manifest que, mentre se centra el debat públic a qüestionar principis assentats en el nostre ordenament o es plantegen polítiques econòmiques que carreguen el cost fiscal dels acords d'investidura sobre l'esquena de les empreses, s'està deixant de banda una cosa tan bàsica com la necessitat de tornar a l'ortodòxia econòmica i el rigor pressupostari, que ens continua reclamant la UE i que no admet demora si volem garantir la sostenibilitat de l'Estat.

Un cinquè element de preocupació per a les empreses espanyoles és la falta de respecte a l'autonomia de les parts al si de la negociació col·lectiva i, en general, el menyspreu del diàleg social que és subjacent en els acords assolits en matèria laboral. Acords aquests últims que suposen, de facto, una vulneració del marc de relacions laborals i d'espais de consens."

Unes conclusions descoratjadores?

Crec que som molts els que estem cansats de tant soroll polític, de tanta agressivitat (de vegades no només verbal) i estem convençuts que ha arribat l'hora d'ocupar-se dels problemes de la gent. L'economia mundial i europea s'està alentint; les tensions geopolítiques internacionals estan assolint nivells mai vistos des de la crisi dels míssils a Cuba; el canvi climàtic no està per venir, està arribant; l'Espanya buidada és una realitat que cal abordar amb pressa; la cadena alimentària ha de ser una autèntica cadena de creació de valor i aquest repartir-se equilibradament entre tots els seus actors...

Sense treure importància als grans temes del debat polític, sorprèn que fins i tot entre els interessats directament per les mesures lligades a l'economia real, el posicionament sobre elles (quan existeix) adquireix un caràcter secundari. Comencem malament.

El cas de la Unió d'Unions és l'excepció que confirma la regla. El seu escepticisme respecte a la futura llei de l'agricultura familiar és comprensible, ja que esperen saber com es concreta aquestes intencions en el text legislatiu primer, i en el dia a dia del Ministeri.

A veure si s'escampa l'exemple!