Una de les històries més fascinants de la innovació és la invenció del contenidor marítim: un invent aparentment modest, però que ho va canviar absolutament tot.

El seu creador va ser Malcolm McLean, propietari d’una petita empresa de camions als anys trenta. McLean coneixia molt bé les dificultats del transport marítim tradicional, amb estibadors carregant els paquets als vaixells amb xarxes i grues, lentament i amb un cost elevat. El 1956 va concebre un sistema de caixes metàl·liques estandarditzades que poguessin carregar-se directament del camió al vaixell, sense passos intermedis, i apilar-se unes sobre les altres amb facilitat.

Això va donar lloc al primer vaixell portacontenidors, el SS Ideal X, que va salpar de Nova Jersey cap a Houston el 26 d’abril de 1956 amb 58 contenidors a bord.

Podria semblar que, a partir d’aquí, tot va ser un camí de roses. Però res més lluny de la realitat. De fet, va ser la Guerra del Vietnam la que va generalitzar l’ús dels contenidors: la necessitat de transportar enormes volums de material des dels Estats Units fins al front, de manera ràpida i eficient, va consolidar l’invent i el va convertir en el símbol del comerç internacional.

El poder de l’estandardització

Però, per què són tan importants els contenidors? Si hi penseu, no resolen el problema de moure mercaderies d’un punt a un altre, sinó de traslladar-les entre diferents modes de transport — camió, tren, vaixell... És a dir, resolen un problema de coordinació.

La seva solució va ser tan simple com genial: estandarditzar. Ara bé, posar-se d’acord en un estàndard no és mai fàcil, especialment quan implica diversos països, empreses i administracions. En el cas del contenidor, va caldre fins i tot una guerra perquè la idea prosperés.

Una de les històries més fascinants de la innovació és el contenidor marítim: un invent aparentment modest, però que ho va canviar tot

Quan finalment ho va aconseguir, va redefinir tot el sistema. Gràcies al contenidor, Singapur es va convertir en el gran hub logístic que coneixem avui, i Maersk, la naviliera danesa, en una potència mundial. El comerç internacional va multiplicar la seva velocitat: les duanes ja no revisaven paquet per paquet, sinó contenidors sencers; les mercaderies van deixar de passar setmanes als ports, i els costos van caure dràsticament.

Això és el poder de pensar en el sistema i no només en la tasca.

Quan innovar és repensar el sistema

Moltes de les innovacions que han canviat el món ho han fet perquè han transformat el sistema, no pas perquè hagin millorat una tasca concreta.

Les empreses d’Elon Musk n’ofereixen bons exemples. Els Tesla es fabriquen en Gigafactories, no en plantes convencionals: poques peces, processos mínims i muntatge amb adhesius industrials que permeten una precisió, un cost i una velocitat sense precedents. Els coets de SpaceX no són simplement més barats: són reutilitzables, canviant completament l’economia del sector.

També les plataformes com Shein o altres actors del comerç digital segueixen aquest patró: no milloren només tasques individuals, sinó que redefineixen la coordinació de tot el sistema, aconseguint multiplicadors d’eficiència impensables si només s’haguessin centrat en processos parcials.

Coordinar sense consens

Pensar en el sistema és essencial — també a l’administració, als ecosistemes d’innovació o a qualsevol activitat complexa. Però la coordinació és fàcil quan tot depèn d’una mateixa empresa o plataforma que pot imposar un model comú. És molt més difícil quan cal consens entre actors independents, com en el cas del contenidor.

I aquí arriba la pregunta clau: podem aconseguir coordinació sense consens?

És a dir, podríem repensar sistemes sense haver de posar d’acord totes les parts implicades? Coordinació sense estandarditzar?

La promesa de la IA generativa

Aquesta és, de fet, una de les grans promeses de la intel·ligència artificial generativa: la possibilitat de coordinar actors sense necessitat d’un acord previ.

Penseu en un agent d’IA que ha de gestionar un viatge. Pot consultar hotels a Booking, sincronitzar-se amb el vostre calendari de Google, mirar vols a Kayak i comprar-los directament a les webs de les aerolínies, trobant el millor preu... Tot això adaptant-se als requisits de cada aplicació, sense que aquestes s’hagin posat d’acord entre elles.

Amb la IA generativa, potser no caldrà ni tan sols construir la plataforma: podrem coordinar sense consens, utilitzant el que ja existeix

És la màgia de la coordinació sense consens. I pot transformar completament la manera com operen els sistemes.

En un futur pròxim, podríem fer gestions entre administracions sense cap interfície comuna o, fins i tot, entre empreses sense integracions costoses. Aquesta nova forma d’interoperabilitat pot salvar la bretxa burocràtica i donar pas a una nova eficiència sistèmica.

Del producte a la coordinació

Aquesta capacitat té implicacions enormes. Tradicionalment, el valor es capturava produint béns o serveis. Les plataformes digitals —Amazon, Shein, Uber— ens han ensenyat que també es pot capturar valor coordinant el treball dels altres.

Ara, amb la IA generativa, potser no caldrà ni tan sols construir la plataforma: podrem coordinar sense consens, utilitzant el que ja existeix, tal com existeix.

Potser, per moltes coses, ja no ens caldrà inventar un altre contenidor.