És ja un clàssic. A principis de desembre la direcció general d'Agricultura (DG AGRI) de la Comissió Europea presenta la seva visió a mitjà termini (2023-2025) de l'evolució dels mercats agraris europeus (emmarcats en el seu context mundial).

Per a això, els serveis de la DG AGRI han treballat de costat amb el Centre Comú d'Investigació i en particular l'IPTS de Sevilla i la col·laboració de funcionaris de l'OCDE i la FAO, del Consorci d'investigació GMEMOD i d'un servidor.

Molta gent no entén, perquè no és immediat fer-ho, que no es tracta d'una previsió sinó d'una projecció del que es podria esdevenir si les polítiques actuals seguissin exactament igual fins a l'any 2035, que sabem que no passarà. És un exercici atrevit i important, perquè serveix d'escenari de referència per a les anàlisis ex-ante que ha de presentar en suport a qualsevol proposta de canvi o reforma que es faci.

Moltes incerteses

L'era de la incertesa. Podríem recuperar el títol del famós llibre de John Kenneth Galbraith per descriure la possible evolució macroeconòmica i les relacions geopolítiques i comercials en els 12 pròxims anys.

Respecte a les previsions dels anys anteriors, el canvi climàtic i les seves conseqüències (temperatures més altes i esdeveniments climàtics extrems) apareix en primera línia juntament amb una agreujada competència per recursos naturals clau com l'aigua i el terra. Des del costat de la demanda, pren nota dels canvis que s'estan produint. Cada vegada més consumidors de la UE segueixen una dieta "flexitarista" (30% el 2021) que es caracteritza per una preferència pels productes alimentaris d'origen vegetal, encara que de vegades es consumeixi carn i el peix. Representa un percentatge molt més gran que el de vegans i vegetarians que representarien junts "només" un 7% dels consumidors. Aquesta evolució es reflecteix, entre altres, en una disminució de la demanda carn de boví i porc, de sucre i de vi. En canvi, el consum de productes lactis s'estabilitzarà i el de certes proteïnes vegetals, com els llegums, creixerà. La recent inflació alimentària està frenant aquestes evolucions, però no s'ha considerat que es reverteixin.

Sense sorpreses, l'informe destaca el paper central de la Política Agrària Comuna en la supervivència del sector agrari europeu i destaca la seva importància per donar suport a la transició agroecològica dels agricultors cap a sistemes de producció més sostenibles, mentre es tornen més resilients i competitius.

Menor creixement de la productivitat

En aquests últims anys, el creixement de la productivitat de l'agricultura s'ha vist potenciat per l'ajustament estructural, explotacions més grans i productives, a tot Europa però, en particular, en els "nous" estats membres de l'Europa central i oriental. Les economies d'escala existeixen en l'agricultura i han contribuït al potencial de les explotacions agrícoles per invertir i ser més productius i resilients.

En un futur s'espera que aquests fenòmens s'alenteixin, als que cal sumar les conseqüències del canvi climàtic i els impactes en recursos naturals claus com l'aigua. No s'esmenta, de nou sense sorpreses, el fre a l'esmentada productivitat que podrien representar el menor ritme d'adopció a Europa, respecte a països tercers, de les novetats sorgides de la investigació.

Quant a la renda dels agricultors i ramaders, l'informe apunta que els costos de producció podrien créixer a un ritme del 0,7% anual. Com el valor de la producció agrària (en termes nominals) s'incrementaria un 1,2% anual, es produiria un augment també nominal del valor afegit brut generat per l'agricultura. Tenint en compte la inflació, la renda en termes reals serà el 2035 inferior a la del període 2021-23.

L'informe (en anglès), per a tots aquells interessats als mercats agraris i/o en l'evolució possible del sector agrari europeu, és de lectura més que recomanable.