L’estabilitat institucional en el món patronal català és un fet. La setmana passada es van anunciar les eleccions de Foment del Treball i de la Cecot, amb idèntic guió: els seus presidents es tornaran a presentar i no s’albira alternativa. El que sí que s’albira és quatre anys més d’aquest oasi català, a vegades fins i tot avorrit, però bon senyal institucional i empresarial. Ara bé, potser en l’àmbit estatal no es pot dir el mateix i hi ha movida madrilenya.

Josep Sánchez Llibre fa vuit anys que està al capdavant de Foment i es tornarà a presentar a un tercer mandat. Ningú, ni internament ni en tota l’òrbita de la patronal –cal recordar que Foment és una confederació amb 110 organitzacions sectorials i 20 territorials– li discuteix que s’ha guanyat el dret a continuar. I això malgrat que en alguna junta directiva, hi ha hagut veus divergents, però mai ha passat d’aquí. Sempre s’han resolt a casa, amb diàleg, i s’ha acabat arribant a consensos. De fet, Sánchez Llibre va ser qui va pacificar Foment i va tornar a integrar la Cecot.

L'empresari del Maresme pot lluir algunes medalles, com va apuntar en la junta de dilluns passat. Una és la “normalització” en el retorn de seus d’empreses catalanes que havien marxat el 2017. La Fundació La Caixa, Criteria, el Banc Sabadell i Molins són algunes de les que han tornat, les més importants. Una altra és la lluita contra el que anomena “infern fiscal”, en la qual ha fet pressió perquè impostos com el de patrimoni anessin al Tribunal Constitucional. I una tercera és l’ampliació de l'Aeroport del Prat. Malgrat que és una decisió política, Foment va agafar la bandera de l’ampliació, en l’impàs entre el rebuig del Govern de Pere Aragonès i l’acord de Gobierno-Aena amb el Govern Illa, i va arribar a presentar una dotzena de propostes. En definitiva, Foment ha guanyat presència i influència.

De cara als quatre anys que venen, que Sánchez Llibre es va resistir a dir si seran els últims o no –acabarà el pròxim mandat amb més de 80 anys–, té clar el full de ruta: continuar amb la fiscalitat i intensificar la lluita contra l’absentisme a les empreses. La recent pujada de les quotes als autònoms ha estat l’última mesura del govern espanyol que ha fet indignar els empresaris, que ja preveuen tancaments de petits comerços i microempreses i increment de l’economia submergida. Estan farts que Hisenda necessiti més ingressos i sempre vagi a munyir la mateixa vaca. El meló que obriran serà el de la despesa; és a dir, que les administracions estalviïn despesa supèrflua i puguin així reduir la pressió fiscal.

L’estabilitat en el món patronal català és un fet. Potser és avorrit, però és bon senyal institucional i empresarial

El que més preocupa, però, és l’absentisme. Ja ho ha dit Sánchez Llibre en els últims discursos, en els quals ho ha qualificat d’emergència. Foment reclama i reclamarà l’actuació decidida dels governs, i que deixin actuar les mútues en la gestió. Tot i que el president de la patronal ha demanat públicament un gran pacte amb els sindicats, internament creuen que no hi podran comptar perquè és un tema del qual no volen parlar i, quan ho fan, és per culpar les empreses de l’absentisme. Per tant, la pressió serà cap al Govern.

A Terrassa també hi ha d’haver eleccions, però tampoc es preveu que ningú gosi presentar-se contra el president de la Cecot, Xavier Panés, que opta a la reelecció després del seu primer mandat de quatre anys. L’empresari s’ha guanyat l’organització i el seu entorn amb un tarannà obert i conciliador i amb resultats.

En l'àmbit institucional, la Cecot, que venia de la guerra amb Foment, té ara una vicepresidència de l’organització, una de Cepyme i cadira a l’ATA, la gran patronal espanyola dels autònoms. De fet, ara la Cecot fa el que vol on vol –ha obert seu a Barcelona i hi ha fet esdeveniments– i ningú li ho qüestiona. I en l'àmbit del dia a dia, s’ha incrementat l’activitat i es respira bon ambient a la patronal.

El primer trimestre d’any ja s’havien resolt els canvis que sí que s’esperaven, obligatoris per estatuts, a Femcat i Barcelona Global. A la primera organització, Tatxo Benet ha substituït Oriol Guixà, i sembla que no hi haurà una sortida prematura per passar-se a la política. A la segona, Josep Lluís Sanfeliu assumirà al juny el relleu de Ramon Agenjo. A la Cambra de Comerç de Barcelona, el rum-rum que deia que el vicepresident Eloi Planes podia assumir la presidència, que ostenta Josep Santacreu, la segona meitat del mandat no s’ha complert, i de cara a les eleccions del 2027, entre la seva feina com a president de Fluidra, multinacional que cotitza a l’Ibex, i la presidència de l’Institut de l’Empresa Familiar, que assumirà al maig, sembla que ja en té prou.

Sánchez Llibre i Panés s'han guanyat la continuïtat i no tindran oposició, però Garamendi potser no tindrà el camí tan fàcil

Si a Catalunya podem parlar d’oasi, a Madrid les aigües no estan tan tranquil·les. La CEOE té eleccions abans de finals d’any, i Antonio Garamendi s’hi tornarà a presentar. Serà el tercer mandat, com Sánchez Llibre. Però a diferència de Foment, a la capital espanyola sí que hi ha soroll de sabres. A hores d'ara, és difícil saber si s’acabarà presentant algú en contra de Garamendi, atès que les possibilitats d’èxit tendeixen a zero. Però es comenta que Gerardo Cuerva, expresident de Cepyme, i Miguel Garrido, president de la madrilenya CEIM, s’estan movent.

El primer és evident. Garamendi va detectar, durant les últimes eleccions, l’ambició de Cuerva per fer el salt a la seva cadira. Com que el directiu basc ja tenia al cap eliminar el límit de mandats i perpetuar-se en el càrrec, va tallar les ales a Cuerva i va presentar una candidata en contra seu a Cepyme, Ángela de Miguel. Garamendi ho va aconseguir i De Miguel va derrotar Cuerva, però el resultat va ser més ajustat del que s’esperava, de manera que el de Granada podria intentar l'assalt a la CEOE. Pel que fa a Garrido, sempre es mou entre dues aigües: en les anteriors eleccions, va esperonar una candidatura alternativa, però va acabant donar suport a Garamendi. Ara, alguns creuen que està mesurant forces per la villa y corte. Caldrà esperar a veure si acabem tenint movida madrilenya.