A la guerra, disposar de més informació no garanteix res. El que importa és convertir-la en decisions i coordinar l’acció abans que l’enemic. Aquesta és la funció de Palantir.

Fundada als Estats Units el 2003, Palantir va començar creuant grans volums d’informació per detectar xarxes terroristes. Avui, plataformes com Gotham i Maven integren satèl·lits, drons, radars i informes d’intel·ligència en una sola representació del camp de batalla. Palantir no fabrica míssils: connecta els sensors que detecten l’objectiu, els comandaments que decideixen i les armes que l’han d’atacar. És el sistema operatiu de la guerra digital.

Ucraïna n’ha estat el gran laboratori. Palantir hi treballa des del 2022 analitzant atacs aeris russos, processant intel·ligència i ajudant a planificar operacions de llarg abast. Amb Brave1 Dataroom, empreses ucraïneses entrenen models amb dades reals per detectar i interceptar drons. Però el valor no és només identificar objectius: és compartir-los entre unitats, actualitzar-los en temps real i coordinar la resposta. Ucraïna ha demostrat que connectar un exèrcit pot ser tan decisiu com proporcionar-li una nova arma.

El salt següent ha estat integrar-hi models generatius. Segons The Wall Street Journal, l’exèrcit nord-americà va utilitzar Claude, el model d’Anthropic, a través de Palantir durant l’operació que va capturar Nicolás Maduro a Veneçuela. No sabem amb quina funció, però un model comercial d’IA ja havia entrat en una operació militar classificada.

La pròxima gran cursa militar no consistirà només a fabricar armes, sinó a connectar-les i decidir abans que l’adversari

A l’Iran, el Maven Smart System va ajudar els Estats Units a identificar i atacar més de mil objectius durant les primeres 24 hores. Aquesta escala només és possible coordinant sensors, analistes, comandaments i sistemes d’armes sobre una mateixa plataforma. Processos que requerien hores o dies es van comprimir fins a segons. Segons Defense News, Claude també estava integrat per ordenar objectius i preparar justificacions preliminars. La velocitat és extraordinària; els riscos també. Un error ja viatja a la velocitat del programari.

La Xina ho observa, però el seu model és diferent. La denominada fusió civil-militar fa que els avenços d’empreses, universitats i centres civils alimentin la modernització de l’Exèrcit Popular d’Alliberament.

La frontera entre tecnologia civil i militar és artificial. La visió que identifica un vehicle autònom pot localitzar un objectiu militar. El sistema que coordina càmeres i policies pot integrar radars, satèl·lits i unitats militars. Dades, algoritmes i enginyers circulen entre els dos mons.

En aquest ecosistema ha aparegut Jingan Technology. Fundada a Hangzhou el 2021, va començar amb solucions de "seguretat urbana": protecció d’infraestructures, coordinació policial i vigilància d’esdeveniments. Ara es presenta com una empresa de tecnologia de defensa.

Els Estats Units tenen Palantir. La Xina construeix la seva resposta. I Europa torna a arribar tard

El seu producte Jingqi integra satèl·lits, sensors i fonts obertes per oferir consciència situacional i suport a la decisió. El 6 de gener, més de cinquanta dies abans que els Estats Units ataquessin l’Iran, Jingan va publicar una anàlisi en què advertia d’una concentració anòmala d’actius nord-americans de vigilància al Pròxim Orient. La conclusió era explícita: Washington podia estar preparant una operació militar.

L’anticipació de Jingan és important, però només demostra la primera part de la funció. El valor estratègic d’un Palantir apareix quan comença l’operació: combinar informació que canvia cada minut, mantenir una imatge comuna, assignar objectius i coordinar atacs simultanis. Sense aquesta columna vertebral digital, campanyes de l’escala i la velocitat observades a l’Iran o a Ucraïna serien impossibles. Jingan no aspira només a predir la guerra, sinó a ajudar a dirigir-la. També assegura haver treballat amb organismes de seguretat, estructures militars i grans conglomerats estatals de defensa.

Potser serà Jingan qui consolidarà aquesta posició o potser ho farà una altra empresa. El nom concret és secundari. El que està emergint és un ecosistema d’empreses privades, dades civils, satèl·lits comercials i compradors militars orientat a tancar el cercle entre observar, decidir i atacar. La Xina no necessita copiar una empresa nord-americana; necessita reproduir-ne la funció.

I Europa?

Europa té empreses, recerca i talent, però no una arquitectura comparable. La seva indústria continua dividida entre mercats nacionals, sistemes incompatibles i compres lentes. La Unió utilitza més de 170 sistemes d’armes, davant d’uns 30 als Estats Units. Entre febrer del 2022 i juny del 2023, el 78% de les adquisicions es van fer fora de la UE.

Els Estats Units han connectat Silicon Valley amb el Pentàgon. La Xina connecta les empreses civils amb el seu exèrcit. Europa encara discuteix com coordinar vint-i-set pressupostos, exèrcits i sistemes de compra.

Quan arribi el Palantir xinès, potser no tindrà una única empresa ni un únic nom. Però tindrà dades, capital, clients militars i una estratègia d’Estat. Si Europa no construeix la seva pròpia infraestructura de decisió, les guerres del futur es programaran a Califòrnia o a Hangzhou. I Brussel·les es limitarà a fer veure que regula...