Durant segles, la Ruta de la Seda va ser molt més que un conjunt de camins per transportar seda, espècies i porcellana. Per aquelles rutes també viatjaven coneixements, tecnologies, religions i formes d’organitzar el món. Qui controlava els camins no només controlava el comerç. Controlava una part important de la civilització.

La setmana passada, a Shanghai, Xi Jinping va començar a dibuixar una nova ruta de la seda. Aquesta vegada no estarà feta de ports, ferrocarrils ni autopistes. Estarà construïda amb models d’intel·ligència artificial, centres de formació, infraestructures digitals, estàndards tecnològics i, molt aviat, milions de robots.

L’escenari va ser la World Artificial Intelligence Conference, el WAIC, el gran congrés xinès sobre intel·ligència artificial. Però l’anunci important va ser la creació de la World Artificial Intelligence Cooperation Organization, la WAICO, una nova organització internacional amb seu a Xangai i impulsada inicialment per 29 països, entre els quals Rússia, el Brasil, Indonèsia i el Pakistan.

El nom és llarg i burocràtic. L’ambició és molt més clara: construir una esfera d’influència xinesa al voltant de la intel·ligència artificial.

Els imperis necessiten institucions

Convertir-se en una potència mundial no consisteix només a fabricar més, exportar més o tenir millors empreses. Cal crear institucions capaces d’ordenar el món al teu voltant.

Els Estats Units ho van entendre després de la Segona Guerra Mundial. Bretton Woods, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, l’OTAN i, més tard, les grans plataformes tecnològiques van convertir el poder econòmic nord-americà en un sistema d’influència global. No era necessari obligar tothom a seguir els Estats Units. N’hi havia prou que el món utilitzés les seves institucions, el dòlar, els seus estàndards i la seva tecnologia.

L’ambició és molt més clara: construir una esfera d’influència xinesa al voltant de la intel·ligència artificial

La Xina fa temps que intenta construir una arquitectura pròpia. La Belt and Road Initiative, la nova Ruta de la Seda, va desplegar ports, carreteres, xarxes ferroviàries, centrals energètiques i telecomunicacions per l’Àsia, l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i l’Orient Mitjà. Ara Pequín hi vol afegir una nova capa: la intel·ligència.

La WAICO és la peça institucional d’aquesta estratègia. La Xina es presenta com la defensora dels països que no participen en les decisions que determinaran com es desenvolupa i es regula la IA. Les grans tecnològiques són nord-americanes, els xips més avançats depenen d’una cadena de valor controlada pels Estats Units i els seus aliats, i bona part de les normes es discuteixen en fòrums occidentals.

La proposta xinesa és senzilla i extraordinàriament atractiva per al Sud Global: nosaltres compartirem la tecnologia que Occident us restringeix.

Durant els pròxims cinc anys, la Xina oferirà 5.000 places de formació en intel·ligència artificial a països en desenvolupament. També crearà centres de cooperació amb l’ASEAN, la Lliga Àrab, la Unió Africana, l’Amèrica Llatina, l’Organització de Cooperació de Xangai i els BRICS. Pot semblar cooperació tècnica. És geopolítica en estat pur.

Durant els pròxims cinc anys, la Xina oferirà 5.000 places de formació en intel·ligència artificial a països en desenvolupament

Cada centre d’IA instal·lat a l’Àfrica, cada funcionari llatinoamericà format a la Xina i cada empresa asiàtica que adopta un model xinès crea una connexió. Al principi és tecnològica. Després es converteix en una relació econòmica, institucional i política. Aquesta és la nova Ruta de la Seda.

Els antics camins connectaven ciutats mitjançant caravanes. Els nous connectaran països mitjançant models, dades, centres de computació i estàndards. I aquestes connexions no són neutrals. Quan un país adopta una tecnologia, adopta també una arquitectura, unes dependències i una determinada manera d’entendre el món.

L’arma dels models oberts

La gran arma xinesa en aquesta batalla són els models oberts. Mentre que les empreses nord-americanes més avançades —OpenAI, Anthropic o Google— protegeixen els seus millors models, empreses xineses com DeepSeek, Alibaba, Moonshot o Zhipu els distribueixen amb pesos oberts, preus baixos i facilitat per adaptar-los localment.

Per a una gran empresa europea aquesta diferència pot ser només una decisió tecnològica. Per a una universitat africana, un ministeri llatinoamericà o una empresa del sud-est asiàtic, pot ser la diferència entre accedir a la IA o quedar-ne exclòs.

La Xina ha entès una cosa fonamental: en una tecnologia amb efectes de xarxa, no sempre guanya qui té el millor producte. Sovint guanya qui aconsegueix que més persones construeixin sobre la seva plataforma.

Microsoft ho va fer amb Windows. Google, amb Android. La Xina ho vol fer ara amb la infraestructura oberta de la intel·ligència artificial.

La Xina ha entès una cosa fonamental: en una tecnologia amb efectes de xarxa, no sempre guanya qui té el millor producte

Xi va afirmar que la IA no ha de ser el solo d’un únic país, sinó una simfonia de cooperació internacional. Però en tota simfonia algú escriu la partitura, algú dirigeix l’orquestra i algú decideix quins instruments hi participen.

Pequín s’ofereix per assumir els tres papers.

Del món digital al món físic

Tanmateix, la frase més reveladora del discurs va ser una altra: la intel·ligència artificial està passant del món digital al món físic.

Fins ara hem identificat la revolució de la IA amb ChatGPT, els grans models de llenguatge i els agents capaços de treballar dins d’un ordinador. Però aquesta és només la primera fase. La següent començarà quan aquests models adquireixin ulls, braços, rodes i cames; quan deixin de limitar-se a generar textos o programar i comencin a actuar sobre el món físic.

És la intel·ligència incorporada: robots capaços de percebre l’entorn, comprendre instruccions, aprendre tasques i executar-les amb una autonomia creixent.

L’impacte d’aquesta revolució serà probablement igual o superior al dels models generatius. Els agents transformaran el treball d’oficina. Els robots poden transformar tota la resta: les fàbriques, la logística, la construcció, l’agricultura, els hospitals, les cures, les llars i, inevitablement, la guerra. I aquí la Xina parteix amb un avantatge formidable.

La següent fase de la revolució de la IA començarà quan els models adquireixin ulls, braços, rodes i cames

Ja instal·la més de la meitat dels robots industrials del món i concentra bona part de les cadenes de subministrament necessàries per fabricar-los: motors, bateries, sensors, càmeres, electrònica, peces mecanitzades, fàbriques i una enorme xarxa de proveïdors.

Els Estats Units poden liderar els models més avançats. Però la Xina sap convertir prototips en productes industrials, reduir-ne el cost i fabricar-los per milions. Ja ho ha fet amb els panells solars, els drons, les bateries i els vehicles elèctrics. Ara vol repetir la jugada amb els robots.

La diferència amb Europa és dolorosa. Nosaltres volem regular una IA que no és nostra. La Xina construeix fàbriques, obre entorns de proves, recull dades i desplega centres d’IA.

Qui escriurà el futur

Seria fàcil despatxar el discurs de Xi com a propaganda. Hi ha contradiccions evidents entre la defensa xinesa d’una IA oberta i el control intern de la informació, la censura i la vigilància. Tampoc no és altruista la seva defensa del Sud Global. La Xina no regala tecnologia: inverteix en influència. Però seria un error no prendre seriosament la proposta.

La Xina ofereix als països emergents models oberts, tecnologia assequible, formació, infraestructures i finançament. Els Estats Units ofereixen models possiblement millors, però tancats, cars i sotmesos a restriccions creixents. Europa ofereix què? No és difícil imaginar qui pot guanyar aquesta competició.

La nova Guerra Freda tecnològica no es decidirà comparant GPT, Gemini, Claude, DeepSeek o Kimi en un benchmark. Es decidirà observant quins models adopten les empreses d’Indonèsia, qui forma els enginyers africans, quins estàndards incorporen els robots de l’Orient Mitjà i sobre quina infraestructura es construeixen les economies digitals del futur.

La Xina no regala tecnologia: inverteix en influència. Però seria un error no prendre seriosament la proposta

La primera Ruta de la Seda transportava mercaderies. La segona va transportar infraestructures. Aquesta tercera transportarà intel·ligència.

Xi Jinping no va anar a Shanghai a parlar d’una conferència tecnològica. Hi va anar a presentar una arquitectura de poder.

La nova Ruta de la Seda ja no es dibuixa sobre els mapes. S’escriu en codi, s’estén amb models oberts i avança sobre milions de robots amb potes I cotxes autoconduits.