Ens podem permetre com a societat que cada dia faltin 1,5 milions de persones a la feina?

Ens podem permetre com a societat que l’absentisme laboral tingui un cost superior als 37.000 milions d’euros, vora el 3,1% del PIB espanyol? L’absentisme laboral no és un problema empresarial, sinó social i que afecta directament el nostre estat del benestar.

Obro el diari i llegeixo que després que la proposta de reducció de la Jornada Laboral fos rebutjada al Congrés de Diputats, la ministra Yolanda Díaz ha decidit ampliar ara els permisos per defunció o cures pal·liatives. Lloem molt el noble interès de la ministra per tal que les persones puguin viure millor -així ho volem tots-, però no podem jugar d’aquesta manera amb les vides dels treballadors i les seves respectives famílies. Malauradament, les seves mesures laborals escanyen l’estat del benestar.

La gent que treballa vol guanyar més diners i contribuir a l’estat del benestar o treballar menys? Per si algú encara ho dubtava, l’estat del benestar no es paga sol i només podrem mantenir-lo generant més riquesa com a societat. N’hi ha prou amb mirar tot el que està passant a França o Alemanya. És clar que la gent vol guanyar-se millor la vida i tenir unes millors condicions laborals, però això només es pot aconseguir si les empreses també es guanyen millor la vida de la mà de la productivitat. Estarem tots d’acord que volem un futur amb un bon nivell de pensions, bona atenció educativa, bona atenció sanitària i ajuda a la dependència de la gent gran.

L'estat del benestar no es paga sol i només podrem mantenir-lo generant més riquesa com a societat

Anem cap a una societat on suposadament es treballarà “menys”, però Espanya es troba ara mateix a la cua de la productivitat d’Europa, que alhora es troba a la cua de la productivitat respecte d'altres països com els Estats Units o la Xina.

No anem bé fomentant la cultura del no treball. Que quedi clar: no ens juguem la bona marxa de les empreses, sinó l’estat del benestar del present i del futur.

Parlem-ne seriosament i fem-nos la següent pregunta: donada l’evolució de la demografia, com es pagarà més despesa en sanitat, educació, pensions o dependència durant els propers anys?

Ens hem cregut més que mai els drets, però ens hem oblidat massa sovint dels deures. Si tots volem més benestar, hem de treballar més junts. Com a societat hauríem de fer un procés de reflexió cap a on anem i cap a on volem anar.