Hem passat gairebé de puntetes per la notícia que el regulador irlandès ha multat Meta amb 1.200 milions d’euros per haver permès que els serveis de seguretat dels Estats Units tinguessin accés a les dades d’usuaris europeus. Es tracta de la sanció europea més elevada per infracció de privacitat. Els mitjans se’n van fer ressò però no es va generar cap enrenou, potser perquè ja hem normalitzat aquestes pràctiques, així com les multes i les compareixences públiques de Zuckerberg per donar explicacions i demanar perdó.

Aquesta sistemàtica violació de la privacitat dels usuaris no ens hauria d’estranyar. Forma part de l’ADN de l’empresa i ha estat promoguda pel seu fundador des del primer moment. Si fem una mica d’arqueologia empresarial, recordarem que l’any 2003, quan tenia 20 anys, Zuckerberg va piratejar els directoris de Harvard i va recopilar fotografies de milers de noies sense el seu consentiment per crear Facemash.com, una pàgina web que escollia aleatòriament les fotografies de dues noies i permetia a l’usuari votar la més bonica. El sistema establia un rànquing d’estudiants segons la seva bellesa. L’enllaç a la pàgina web es va fer viral en poques hores, fins que la indignació d’alguns grups d’estudiants va aconsellar Zuckerberg de tancar l’accés a la pàgina web. Les autoritats de Harvard el van acusar d’ús no autoritzat d’imatges i no el van expulsar perquè es va disculpar i es va comprometre a no tornar-ho a fer. Tot i que Zuckerberg sempre ha reconegut que aquesta pàgina web era “de broma”, es tracta d’un precedent que revela la noció de privacitat que sempre ha defensat i ha intentat aplicar a la seva empresa. FaceMash no solament va ser la gènesi del negoci de generar trànsit per vendre anuncis sinó que va posar en dubte la noció convencional de privacitat.

L’expressió “els usuaris tenen un control total sobre la seva privacitat” és la cançó de l’enfadós de Facebook. Des de l’inici, Zuckerberg va voler que els usuaris de Facebook compartissin tota la informació que volguessin però alhora tinguessin control sobre el que pengessin. “Sempre pots limitar qui pot veure la teva informació”, deia. El paradigma era, és i segurament serà limitar la informació a amics i a amics d’amics. No obstant, alguns experts consideren que les polítiques de privacitat de Facebook són confuses i canviants, i requereixen dominar unes configuracions tan complicades que la informació de l’usuari sovint esdevé pública per defecte. El resultat és que els usuaris acaben exposant més informació de la que voldrien, cosa que permet a l’empresa guanyar més diners amb els anunciants.

A banda de les polítiques, el modus operandi de Facebook sovint provoca les ires dels seus usuaris. La plataforma ha llançat algunes funcionalitats (News Feed, Beacon) sense afegir controls addicionals de privacitat, amb el resultat que informació que l’usuari havia decidit compartir només amb amics i amb amics d’amics acaba difonent-se per tota la xarxa, cosa que no hagués passat si abans del llançament s’haguessin afegit aquests controls. Aquest episodi sempre han acabat de la mateixa manera, amb la compareixença de Zuckerberg disculpant-se i anunciant nous controls de privacitat. I és que com apunten alguns experts, Facebook està esbiaixada a favor de compartir.

L’episodi més sonat ha estat el de Cambridge Analytica. Durant la campanya presidencial del 2016 aquesta empresa de consultoria política, vinculada a la campanya de Donald Trump, va utilitzar dades personals de 87 milions d’usuaris de Facebook sense el seu consentiment per segmentar l’audiència i difondre missatge personalitzats. Zuckerberg va haver de comparèixer al Congrés. Durant la seva intervenció va ser preguntat per FaceMash, i va ser llavors que va manifestar que era una pàgina web “de broma” que va crear al seu dormitori de Harvard.

Segons Zuckerberg, la privadesa és una norma social en evolució, sotmesa a una mena de tensió entre pujar informació personal i controlar-ne l’accés dels usuaris, entre ser una persona privada però tenir una identitat pública. Una vegada Zuckerberg va dir: “Continuarem basant-nos en la nostra cultura de pirates informàtics per fer el món més obert i connectat”. I és que la noció de privacitat no solament és canviant sinó també ambigua i esquiva. I hi ha una nova privacitat que és la que ha fet de Zuckerberg un multimilionari.