La plena incorporació de la dona al treball constitueix, sense cap mena de dubte, una de les transformacions més importants produïdes en les últimes dècades en el mercat de treball. Ha arribat a Espanya més tard que al conjunt de l'Europa occidental, però al mateix temps s'ha realitzat de manera més accelerada i en aquests moments plenament consolidada. Es tracta d'un canvi qualitatiu, que ha produït múltiples efectes, sobretot en l'àmbit de les relacions laborals, però pel seu impacte extern en igual mesura ha modificat significativament el conjunt de les relacions socials. És possible que avui dia la presència de la dona en els més diversos treballs es vegi amb absoluta normalitat, però si tirem la vista enrere, en una mirada de llarg recorregut, ens adonaríem que el món del treball és profundament diferent del que van conèixer els nostres pares en el passat.

N'hi ha prou, a aquests efectes, amb efectuar la comparació de les dades bàsiques del moment actual respecte de fa 25 anys, és a dir, segons l'enquesta de població activa (EPA), comparant la situació actual en relació amb l'existent a l'alçada de 1980. La diferència d'ocupats arribava a representar en aquella data en el mercat de treball que hi havia 5,2 milions de dones ocupades menys que homes, quan la diferència en aquests moments se situa en 1,5 milions; xifra que sens dubte es troba encara lluny de l'equiparació, però que mostra un canvi molt significatiu en l'estructura ocupacional. Dit d'una altra manera, mentre que a l'alçada de 1980 les dones representaven tan sols el 27,6 % del total d'ocupats, en aquests moments arriben al 46,46 %.

Així mateix, en una comparació més pròxima, per tal com no tenim xifres més antigues, segons les dades igualment de l'Institut Nacional d'Estadística, la bretxa salarial des del 2008 fins al moment present s'ha reduït en més de 7 punts percentuals, representant a aquella alçada el 22,13 %, quan en aquests moments ve a suposar el 15,75 %. Com tot, la lectura pot ser diversa, per tal com la bretxa salarial actualment existent s'aprecia encara molt elevada, malgrat que la tendència és a la progressiva aproximació, sent esperable que en breu termini sigui possible assolir més convergència.

La plena incorporació de la dona constitueix una de les transformacions més importants de les últimes dècades en el mercat de treball

Sense necessitat d'aportar més dades específiques, no hi ha el menor dubte que el procés de plena incorporació de la dona al mercat de treball s'aprecia respecte de gairebé tots els aspectes que es prenguin en consideració. De situar-se tradicionalment les dones atrapades en guetos de feines marcadament feminitzades, caracteritzades per la seva notable precarietat, s'aprecia avui dia la progressiva presència de les dones en el conjunt de les activitats professionals, incloses aquelles que es consideraven tradicionalment monopoli dels homes. S'aprecia el progressiu accés de les dones a nivells professionals de responsabilitat, amb capacitat de direcció i decisió sobre la marxa de les empreses. L'aportació d'ingressos per part de les dones a la unitat familiar ha passat de ser secundària, fins i tot marginal, a convertir-se en un element decisiu del sustent familiar, a l'extrem que no és concebible un nivell de subsistència digne en el si de cada família sense la continuïtat de la dona en l'activitat laboral retribuïda.

Tot i que ho continuïn sent amb algunes importants excepcions, la inserció en el mercat de treball de les dones de les noves generacions es presenta continuada al llarg de tota la seva vida activa, amb carreres de cotització sense interrupcions, a diferència del que van patir generacions precedents que patien recurrents talls de resultes de les necessitats d'atendre certes responsabilitats familiars. Els rols familiars en el si de les famílies estan canviant substancialment, com un efecte d'influència mútua, de doble direcció entre el repartiment de les càrregues familiars i la disponibilitat per assumir les obligacions laborals. Fins i tot, les mateixes empreses progressivament estan adaptant en part la seva organització del treball i de l'activitat productiva als requisits de vida privada dels seus empleats, per reequilibrar les disponibilitats per igual de dones i homes.

Això sí, juntament amb els anteriors llums, també es detecten clars espais d'ombra, que mostren els frens no menors de les dones a una autèntica igualtat de contractació i de condicions de treball. Les ombres se situen en aspectes força coneguts i sobradament diagnosticats, però la superació dels quals no és gens fàcil, atès que requereix canvis estructurals en el funcionament del mercat de treball, en el desenvolupament de l'activitat empresarial, inclosos canvis culturals davant la pervivència encara de valors tradicionals en la concepció del paper de la dona en la nostra societat i del seu rol respecte dels homes.

Les ombres més destacades

Primer de tot, encara queda força camí per recórrer en la intensificació de l'ocupació de les dones. La dada més influent de totes en aquests moments se situa en la forta concentració del treball femení en règim de treball a temps parcial. D'aquesta manera, les dones representen més del triple del conjunt d'ocupats a temps parcial, ja que el percentatge de parcialitat entre les dones se situa en el 20,1 %, mentre que el dels homes es troba en el 6,7 %. Encara més, resulta especialment cridanera la desagregació de la jornada de treball atenent el nombre mitjà d'hores realitzades setmanalment; en els extrems, mentre que les dones representen el 64 % dels qui treballen per sota de les 10 hores setmanals, el mateix percentatge representen els homes respecte dels qui treballen per sobre de les 39 hores setmanals de mitjana.

A més, les superiors possibilitats de futur increment de la incorporació del mercat de treball se situen en el diferencial ja assenyalat d'ocupats entre dones i homes (1,5 milions), el percentatge superior de dones aturades respecte dels homes (2 punts percentuals), així com la menor taxa d'activitat de les dones (gairebé 10 punts percentuals respecte dels homes)

Així mateix, la posició de més debilitat de la dona en el mercat de treball deriva de la seva situació contractual, atès que igualment la taxa de temporalitat és gairebé 4,5 punts percentuals superior en les dones respecte dels homes.

Malgrat els grans avenços, en termes d'igualtat material entre treballadores i treballadors, encara falta bastant camí per recórrer

Com a colofó de tot l'anterior es desemboca en la bretxa salarial de les dones, que troba les seves causes entre altres circumstàncies per la dada ja indicada de la parcialitat en el treball, així com de la feminització de les activitats professionals més desqualificades i, per tant, pitjor retribuïdes. Poc coneguda és la dada que, fins i tot quan es produeixen promocions de carrera professional de les dones, tendeix a incrementar-se la bretxa salarial respecte dels homes que assumeixen similars nivells professionals i de responsabilitat. La superior presa en consideració de certs factors de més fàcil compliment per les dones i, a la inversa, la infravaloració de perfils més propis de les dones, incloent en aquests nivells la disponibilitat superior en l'adaptació dels horaris, fins i tot de superior ús dels drets de conciliació de responsabilitats familiars, desemboquen en aquest resultat que com més s'ascendeix professionalment major resulta la bretxa salarial.

Un important impacte positiu estan tenint els plans d’igualtat, negociats entre els representants sindicals i la direcció de les empreses a partir de 50 treballadors, però el compliment legal de l’elaboració dels plans d’igualtat encara és en xifres llunyanes al que s’exigeix i, a més, en moltes empreses de dimensions menors tenen un caràcter més formal de compliment d’una exigència legal que d’incorporació d’efectives mesures de convergència en l’ocupació i condicions de treball de les dones.

En definitiva, malgrat els grans avenços verificats en el mercat de treball, en termes de progressiva igualtat material entre treballadores i treballadors, encara falta bastant camí per recórrer. Els canvis necessaris per a l'assoliment de la igualtat efectiva són de gran importància, perquè afecten elements estructurals del funcionament de les relacions laborals i de les empreses; depenen fins i tot del canvi de mentalitats i de cultures tradicionalment assentades que es consideren per alguns “naturals” en la concepció del rol social d'homes i dones, no només en el treball sinó en tots els aspectes de les relacions socials.