La compra d'un cotxe, el rebut d'una perruqueria o una fotografia en un restaurant són alguns dels indicis que els inspectors d'Hisenda utilitzen per a esbrinar si una persona viu realment a Espanya i, per tant, hauria de tributar al país. Aquesta tasca de recerca, que forma part de la lluita contra el frau fiscal, centra sovint l'atenció mediàtica quan afecta personatges públics.

Aquests darrers dies, l'Audiència Nacional ha donat la raó a la cantant Shakira en reconèixer que Hisenda no va poder demostrar que l'artista residís a Espanya l'any 2011, la qual cosa ha suposat l'anul·lació de la multa que se li havia imposat per no pagar els seus impostos. L'Agència Tributària ja ha avançat que recorrerà contra la decisió.

Segons el portaveu de l'associació d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat, José María Peláez, hi ha diversos "indicis" que porten l'administració a sospitar que persones que no han presentat la declaració de la renda són, en realitat, residents a l'Estat. Entre aquests indicis hi ha la compra d'habitatges, vehicles o joies.

A partir d'aquí, els inspectors inicien una recerca per a intentar provar que el contribuent va passar més de 183 dies a Espanya durant l'any fiscal. Aquesta investigació abasta des de la comprovació d'assistència a cites mèdiques, perruqueries o retirades de diners en caixers automàtics fins a qualsevol informació publicada en xarxes socials.

La norma dels 183 dies i els centres d'interès

La normativa espanyola estableix que una persona resideix fiscalment a Espanya quan roman al país més de la meitat de l'any, és a dir, més de 183 dies. També es considera resident fiscal quan el contribuent té a Espanya el nucli dels seus interessos econòmics o vitals. Això inclou el lloc on es troba el seu habitatge habitual, on té els seus comptes bancaris, on signa els seus contractes, on resideix el seu cònjuge, on estan escolaritzats els seus fills o on té el seu gimnàs i el seu metge de capçalera.

Peláez adverteix que en el còmput dels dies a Espanya també entren les sortides esporàdiques, com ara oferir concerts o disputar partits de tenis, especialment si la persona no passa més de la meitat de l'any en cap altre país. Així mateix, encara que algú resideixi físicament més de 183 dies en un altre estat, pot ser considerat resident a Espanya si manté al país el seu centre d'interessos econòmics o familiars.

La simulació de residència a l'estranger

L'Agència Tributària fa anys que vigila la simulació de trasllat de la residència fiscal a altres països amb l'objectiu d'eludir impostos, una conducta que el Pla de Control Tributari i Duaner d'aquest 2026 qualifica d'"extremament lesiva per als interessos de la Hisenda Pública". El document, que fixa les prioritats de l'Agència per a l'any, esmenta específicament el cas dels influencers i assenyala que es prestarà "especial atenció a l'anàlisi de la veritable residència fiscal dels qui participen en aquestes noves formes de negoci".

Diversos creadors de contingut s'han traslladat fora d'Espanya en els últims anys, alguns reconeixent obertament que ho han fet amb la intenció de pagar menys impostos. El Rubius, TheGrefg, Agustin51, Willyrex, Vegeta777 o Patry Jordán són alguns dels noms que han fixat la seva residència a Andorra, una via que ja van utilitzar en el seu moment figures com la tenista Arantxa Sánchez Vicario o la cantant Montserrat Caballé.

La prova en xarxes socials i el cas dels 'influencers'

Peláez explica que una fotografia en un restaurant publicada en xarxes socials pot convertir-se en un indici i, posteriorment, en una prova si l'administració aconsegueix confirmar-la mitjançant un requisit d'informació a l'establiment. En el cas dels youtubers traslladats a Andorra, l'inspector aclareix que si aquestes persones s'han comprat un habitatge al Principat i s'hi han portat la seva família, "Hisenda no té res a dir".

En canvi, si retransmeten des d'un estudi llogat a Andorra, però passen la resta del temps a Espanya, on tenen el seu habitatge habitual, la seva família i els seus comptes bancaris, "per molt que estiguin físicament a Andorra més de 183 dies, aquestes persones segueixen sent residents a Espanya".

L'Audiència Nacional ha fixat en la seva recent sentència un criteri que, en cas de confirmar-se en instàncies superiors, podria limitar la capacitat d'Hisenda per a perseguir aquests casos a partir d'indicis circumstancials.

L'Agència Tributària, però, ja ha anunciat que recorrerà contra la decisió favorable a Shakira, en un litigi que tornarà a posar el focus en els límits de la investigació fiscal quan afecta persones amb residència a múltiples països. Mentrestant, el pla de control per a aquest any manté entre les seves prioritats la vigilància sobre els creadors de contingut digital que intenten simular un canvi de residència per a reduir la seva càrrega tributària.