Estiu, sol i mar en una illa mediterrània. No hi ha imatge més potent en el nostre imaginari col·lectiu com a destinació d'unes vacances especials. Una màgia que actua com a imant per atreure milions de turistes cada any.

El turisme integra molts elements positius. Desenvolupa tecnologies i serveis, construeix infraestructures, genera oportunitats laborals, especialment per a joves i dones, i facilita l'intercanvi cultural i social que tant enriqueix al viatger i a la destinació.

Tanmateix, especialment a les illes mediterrànies, el creixement ha de ser sostenible. Són territoris fràgils en recursos i per les seves limitacions físiques és clau cuidar l'equilibri, donar suport a les seves economies i a les seves comunitats locals per construir un futur millor.

A les illes, el turisme apareix com a part essencial de la vida de la seva gent i es percep com una de les poques oportunitats de desenvolupament econòmic disponibles. La paradoxa és que l'arribada de fluxos turístics massius també altera el fràgil equilibri ecològic i no comporta una distribució justa i coherent dels ingressos.

La distribució de l'oferta turística no és uniforme. Les illes de la Mediterrània compten amb 25.100 hotels i allotjaments turístics i 1.850.280 llits d'hotel, però el 56% de les pernoctacions es desenvolupen a les Illes Balears, Sicília i Creta. Les Illes Balears disposen del 25,8% del total de llits, reben el 30% d'arribades i el 32% pernoctacions.

Els responsables de les polítiques nacionals i regionals han de posar en relleu el turisme a les illes Mediterrànies. Tots els actors implicats haurien de consensuar una estratègia comuna. Un enfocament sòlid, que no només ajudi la recuperació del sector després de la pandèmia, sinó que també garanteixi un sector turístic mediterrani resilient, sostenible, inclusiu i competitiu.

El turisme del futur necessita responsabilitat i un canvi d'actitud de tota la cadena de valor: destinacions, empreses i turistes. Les illes s'han de convertir en l'avantguarda d'un nou turisme regional basat en els tres pilars de la sostenibilitat: econòmic, ambiental i social.

Les illes de la Mediterrània han de coordinar-se i treballar conjuntament per enfrontar-se a reptes com el canvi climàtic, la diversificació econòmica, la rendibilitat, l'estacionalitat, l'eficiència. És imprescindible un projecte de cooperació que consolidi la seva sostenibilitat a llarg termini i permeti competir a nivell global. Davant de problemes i reptes comuns, les illes de la Mediterrània no poden comprometre les necessitats futures per una mala estratègia i gestió avui.

És necessari un turisme conscient, que promogui un comportament responsable del consumidor i fomenti l'intercanvi cultural. El visitant és un poderós motor de canvi, que deixa una empremta i té el poder de millorar l'economia i el benestar de la regió que tria conèixer.

Les illes poden iniciar la transformació que necessita tota la regió Mediterrània. És el moment d'aprofitar la quarta revolució industrial i les noves eines digitals com a poderós accelerador de la inclusió, la competitivitat i la cooperació per millorar la sostenibilitat. En la línia dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i la reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle per a 2030.

L'estratègia és aconseguir els objectius a escala insular: respecte pel medi ambient, planificació urbana, viabilitat, gestió de residus i aigua, consum d'energia, mobilitat, promoció de les cultures locals i gestió dels fluxos turístics perquè siguin respectuosos amb el desenvolupament local i els recursos. Si tenen èxit a petita escala, les illes mediterrànies encomanaran esperança per a tota la regió.