Vivim en canvi constant, parlem molt d'innovar en la societat, en les empreses, als equips, però i en nosaltres mateixos?

Fa pocs dies Satya Nadella complia deu anys com CEO de Microsoft. I no ho feia de qualsevol manera sinó superant els 3 bilions de dòlars de capitalització i ubicant-se com l'empresa més valuosa del món per davant d'Apple. Aquest rècord consolida l'estatus de Microsoft com un dels valors cotitzats més grans. Les accions de Microsoft i Apple s'han disputat la primera posició com a valor més capitalitzat de Wall Street des de principis d'any, i de fet el fabricant de l'iPhone, que l'any passat es va convertir en la primera empresa en assolir els tres bilions de dòlars en capitalització, va perdre breument la seva corona en favor del gegant del software a començaments de gener.

Nadella, tercer màxim directiu que ha tingut en la seva història l'empresa de Seattle, va començar el seu mandat amb una màxima que va ser passar de ser una organització que ho sabia tot (Know it all) a una altra que el volia aprendre tot (Learn it all). I així, amb aquesta mentalitat de creixement, innovació i aprenentatge constant per a tots els professionals que en formen part, la companyia no només ha aconseguit aquest sorpasso als altres gegants de la tecnologia, sinó que sembla estar molt ben ubicada en la nova era de la intel·ligència artificial.

Innovar o innovar-se no és només per a aquells que treballen en llocs d'alta tecnologia. El 2027, entre el 40% i el 45% del que fem deixarà de ser rellevant

Si alguna cosa ens ensenyen les estadístiques, una després de l'altra, és que allò d'innovar o innovar-se no és només per a aquells que treballen en llocs d'alta tecnologia. Les últimes prediccions sobre el futur del món del treball revelen que el 2027, entre el 40% i el 45% del que fem deixarà de ser rellevant. Si ens costa veure-ho només hem de mirar enrere i pensar en el nostre dia a dia a la feina fa tot just tres anys. Si bé molts discursos s'enfoquen en la pèrdua de feines que suposarà l'avenç estratosfèric de la tecnologia, pocs fan referència al fet que aquest mateix avenç afectarà tots els llocs de treball sense excepció.

Si volem ser resilients hem de ser més adaptables que mai i d'això va la innovació. De trobar noves propostes de valor que ens permetin continuar sent ocupables. I per a això hem d'aspirar a no ser els últims en assumir que el teletreball existeix o que per fer un text podem i potser hem d'utilitzar ChatGPT per augmentar les nostres capacitats. O, al seu torn, hem d'integrar al nostre projecte professional, sigui quin sigui, la sostenibilitat i l'impacte de les nostres accions amb el planeta i la societat.

Els que aprenguin i empenyin —principalment tecnologia i sostenibilitat— quan les seves organitzacions es posin de ple —perquè totes s'hi acabaran posant— seran els que continuïn allà. I no seguiran per donar resposta al que s'indica en les seves descripcions de lloc de treball —cosa del segle passat— sinó per fer realitat la missió i propòsit de l'organització pròpia o aliena. Seran les seves habilitats les que els faran fluir per l'organització assumint nous rols flexibles i adaptables.

I per a això, com qualsevol procés d'innovació que es preui, haurem de fer el que més costa i és selectivament abandonar el passat. Deixar de fer allò que potser avui encara és vàlid, però és més que assumible que el deixarà ser ben aviat pels diferents avanços. Cal ser valents i, com a directors de la nostra pròpia companyia: "nosaltres S.A.", cal enfocar-se en crear aquell futur per a nosaltres com més aviat millor. En definitiva, ha arribat el moment de dir-se a un mateix "innova't" per continuar sent rellevant; avui, demà i demà passat.