La IA ens ha fet més productius. Escrivim millor i enllestim en minuts tasques que abans ens ocupaven hores. Molts ja ho hem comprovat.

A les empreses passa el mateix. Fem més coses, millor i més de pressa. Les més avançades ja disposen d’agents capaços d’automatitzar moltes tasques que abans es feien a mà.

La conclusió sembla evident: si fem les coses millor i amb menys cost, els marges i els beneficis empresarials haurien d’augmentar.

Són, doncs, més riques les empreses? Podríem repartir aquests guanys perquè també arribessin als treballadors i a la societat? Vegem-ho!

Posem l’exemple d’un supermercat que substitueix les caixes tradicionals per caixes d’autoservei. Pot estalviar-se una part dels costos de personal i incrementar els beneficis, no? Sembla lògic! Podríem, doncs, destinar una part d’aquest estalvi als treballadors o al conjunt de la societat.

Però fixem-nos en Mercadona: el 2025, el seu marge net va ser del 4,5%. A Walmart, el més gran d’entre els grans, se situa al voltant del 3%. Tots dos han incorporat tecnologia per reduir costos. Si cada canvi tecnològic fes créixer els marges, després de tants anys haurien de ser enormes. Un 40% o un 60%, com els de Nvidia. Però no és així. Què ha passat amb els guanys?

La clau per obtenir un avantatge competitiu, personal o empresarial, és fer alguna cosa difícil de copiar

És aquí on ens cal distingir entre paritat competitiva i avantatge competitiu. Si tu fas servir ChatGPT i tothom fa servir ChatGPT, si tu poses caixes d’autoservei i tothom les posa, el nivell competitiu puja per a tots. L’avantatge d’haver estat el primer et dura el que triguen a copiar-te. Sovint, ben poc.

On van els guanys? Els teus costos baixen, però també els de la competència. Una part de l’estalvi va a preus més baixos; una altra, a millorar el servei; una altra queda com a benefici. I una part pot arribar als treballadors, sobretot si les empreses han de competir per trobar-los i retenir-los.

Aquests guanys, doncs, no s’acumulen intactes a la caixa de l’empresa. La competència els va transformant i distribuint. Vivim en un entorn dinàmic, no estàtic.

La clau per obtenir un avantatge competitiu, personal o empresarial, és fer alguna cosa difícil de copiar. En el cas de la IA, això dependrà del coneixement propi i de com l’apliquem. Tenir accés a la mateixa eina que els altres no ens distingeix.

L’alternativa no és repartir, sinó competir. Crear societats on la IA sigui una eina per construir avantatges competitius sostenibles

Llavors us preguntareu: si automatitzar tasques no garanteix que tots ens enriquim, què podem fer? La primera resposta ja la tenim: aconseguir un avantatge competitiu. Si ho fem, podrem decidir entre fer créixer l’organització o repartir els guanys. Però, si ens limitem a repartir mentre els altres inverteixen i creixen, ens prendran el mercat i acabarem desapareixent. Res no és etern. Els avantatges d’automatitzar tasques que tothom pot copiar duren poc.

No hi ha res que pugui fer una societat perquè els guanys de la IA siguin guanys de tots?

És clar que sí! Fer servir la IA per competir millor. Aconseguir que creixin les nostres empreses i que aquí en neixin moltes de noves aprofitant les oportunitats de la IA. Si això passa, més gent podrà treballar i guanyar més diners. I quan aquests diners es gasten aquí, també arriben als qui no fan servir la IA. Com els barbers.

L’alternativa no és, doncs, repartir, sinó competir. Crear societats emprenedores que competeixin millor, on la IA sigui una eina per construir avantatges competitius sostenibles.