Quan compres un llibre, un videojoc o un cotxe, què adquireixes? L’objecte, el dret a utilitzar-lo o el permís del fabricant? Abans, comprar volia dir controlar. Ara sovint significa accedir-hi sota unes condicions que un altre pot modificar. Aquest juliol, la Comissió Federal de Comerç dels Estats Units ha arribat a un acord amb John Deere que obliga el fabricant, durant deu anys, a proporcionar als agricultors i tallers independents les mateixes eines de diagnòstic i reparació que ofereix als seus distribuïdors. El regulador sostenia que John Deere havia reservat als concessionaris l’únic programari capaç de completar les reparacions electròniques, generant més costos i esperes. El conflicte converteix una pregunta filosòfica en una qüestió econòmica: si no pots reparar allò que has comprat, fins a quin punt ho controles? 

Tradicionalment, comprar un objecte implicava drets intuïtius. El podíem utilitzar, modificar, prestar, reparar, revendre o deixar en herència. La digitalització no ha eliminat la compra, però ha permès que el venedor conservi part del control després de cobrar-la. Comprem el dispositiu, però acceptem una llicència sobre el programari que el fa funcionar. Ens quedem l’objecte, però no sempre les decisions sobre l’objecte. Aaron Perzanowski i Jason Schultz ho van descriure a The End of Ownership.

Quan comprem un llibre en paper, podem conservar-lo, prestar-lo o vendre’l. Quan comprem un llibre en paper, podem conservar-lo, prestar-lo o vendre’l. Amb un llibre digital, una cançó o un programa informàtic, sovint només obtenim una llicència limitada. Amazon ho va evidenciar el 2009, quan va eliminar remotament dels Kindle exemplars de 1984 i La rebel·lió dels animals, de George Orwell, perquè el venedor no en tenia els drets. L’empresa va retornar els diners i Jeff Bezos va demanar disculpes, però l’episodi va demostrar una cosa inquietant: el client podia llegir el llibre, però no garantir que continués allà l’endemà.

La digitalització no ha eliminat la compra, però ha permès que el venedor conservi part del control després de cobrar-la

El videojoc The Crew mostra el mateix problema. La companyia Ubisoft va apagar-ne els servidors el març del 2024 i el va deixar inutilitzable. El 2026, una associació francesa va demandar l’empresa per possibles pràctiques enganyoses i clàusules abusives. Ubisoft defensa que els clients no havien comprat el joc, sinó un accés limitat. Més d’1,3 milions de persones han signat una iniciativa europea que reclama que els videojocs venuts continuïn funcionant quan el fabricant deixa de mantenir-los.

La qüestió guanyarà pes. Sony ha anunciat que, a partir del gener del 2028, deixarà de fabricar discs físics per als nous jocs de PlayStation. La companyia ho presenta com una adaptació al mercat: prop del 85% de les vendes de jocs complets són digitals. Però el canvi també elimina la possibilitat de prestar, revendre o conservar un disc al marge de la plataforma. El que abans era un objecte passa a ser una llicència vinculada a un compte i a les seves condicions.

Però l’accés no sempre és pitjor que la propietat. Pagar per utilitzar temporalment un cotxe, una pel·lícula o un programa pot resultar més còmode, flexible i barat. Fleura Bardhi i Giana Eckhardt ho defineixen com a "consum basat en l’accés": paguem per utilitzar un bé sense que se’n transfereixi la propietat. El problema és presentar aquest accés com una compra i retirar després els drets que hi associem. Alguns reguladors ja han començat a reaccionar. Califòrnia prohibeix utilitzar paraules com "comprar" o "adquirir" en la venda de béns digitals si no s’explica que el consumidor rep una llicència revocable.

La Unió Europea també ha aprovat una directiva per promoure la reparació i reduir les barreres imposades pels fabricants. Són respostes parcials, però apunten cap a la mateixa idea: la propietat depèn de qui pot decidir què es fa amb el producte. Les empreses han descobert que el millor negoci no sempre és vendre un producte i acomiadar-se del client. És cobrar-lo sense renunciar a controlar-ne la reparació, les actualitzacions, les funcions o la vida útil. Per això, abans de preguntar-nos quant costa un producte, potser convindria fer una altra pregunta: després de pagar-lo, el control serà nostre o continuarà en mans del venedor?