Escric aquestes línies des de la ciutat de Santo Domingo, capital de la República Dominicana, on he estat convidat a impartir una conferència sobre l'impacte de les noves tecnologies en els models de negoci empresarials i com estan modificant el cash management.

És la segona ocasió que tinc de visitar aquesta fabulosa illa, de gent hospitalària, cors alegres i il·lusió pel futur. Quan vaig venir fa un any, vaig llogar un cotxe i vaig recórrer sense guies turístics el país, per anar més enllà dels ressorts espanyols o americans que, com bombolles en el Carib, ofereixen una experiència única, però turística, al cap i a la fi.

Vaig descobrir un país on s'ha fet molt i queda molt per fer. Un país de possibilitats immenses. Els valors morals, l'ètica i fins i tot la tradició religiosa han format una ètica ideal i indispensable per fer negocis. Els dominicans són gent fiable i confiable. Hi ha de tot a la vinya del Senyor, per descomptat, i un no es mama el dit, però en termes generals es donen moltes de les circumstàncies perquè la república caribenya continuï experimentant un creixement econòmic que aviat anomenarem miracle.

Onze milions d'habitants i gairebé onze milions de turistes. Queda molt recorregut. A Espanya, som 49 milions d'habitants i tenim 85 milions de turistes. Així que a la República Dominicana, fàcilment pot encara doblar-se aquesta xifra. El turisme és un motor econòmic sense igual. El desenvolupament urbanístic ha estat en general molt benigne amb les platges i no s'han produït desastres mediambientals. Queden llocs verges i els veïns tenen molt clar que les platges són un dels seus principals patrimonis.

Les magnituds macroeconòmiques des que vaig ser aquí han evolucionat de forma impressionant: gairebé no hi ha atur, morositat inferior al 2%, inflació més que controlada i PIB creixent.

Mentre volava cap a l'illa, llegia les tristes notícies sobre les revoltes civils a Haití, la gairebé imminent o encoberta guerra civil. Haití ocupa la part occidental de la mateixa illa que la República Dominicana, però la pobresa, misèria i desastres naturals que han assolat Haití no tenen parangó al món.

Cada país té la seva història i no es pot culpar els haitians. Haití va ser, després dels Estats Units, el primer país a independitzar-se del continent americà i va viure anys d'esplendor al segle passat. Les potències occidentals no van ajudar i van contribuir en gran manera al seu declivi: Espanya, França i Estats Units, cada una a la seva manera, van anar teixint el seu negre futur. La desertificació del país a través de la tala d'arbres l'ha deixat només amb un 2% de la superfície amb boscos, els recents terratrèmols, la corrupció... En aquests moments, Haití és un país necessitat d'ajuda internacional i on, si no es fa res, assistirem a una violació massiva de drets humans, violència, violacions i assassinats de forma descontrolada.

No resulta senzill realitzar un diagnòstic sense caure en el simplisme o en la injustícia. No s'arriba aquí en deu anys, sinó en quatre segles. I han succeït massa coses per assenyalar ningú.

Tanmateix, com a economista, no puc deixar de preguntar-me com pot ser que dos llocs tan propers, separats per tot just uns quants quilòmetres, en la mateixa latitud, envoltat pels mateixos mars i banyats pel mateix clima, envoltats pels mateixos països veïns estiguin als antípodes de desenvolupament. La Dominicana ja és considerada una de les més reeixides repúbliques d'Amèrica Central i es comença a parlar ja de miracle econòmic. I més que es parlarà. I, a pocs quilòmetres, el desastre humanitari i un país que necessitarà gairebé un segle per reposar-se.

La resposta no és econòmica. És política. Per això, parafrasejant De Gaulle, "la política és massa important per deixar-la en mans dels polítics".

Me'n vaig d'aquestes terres amb un doble sentiment. Feliç pels dominicans, que ho estan fent molt, molt bé. Però trist pels haitians, que tindrien la possibilitat i els mateixos drets de fer-ho igual de bé, i que es troben en un veritable abisme.