Des que va guanyar les seves segones eleccions a la presidència de la CEOE, fa dos anys i mig, Antonio Garamendi ha fet i desfet com ha volgut a la patronal espanyola. Inicialment, va premiar els fidels i va purgar els díscols, però després va acabar perdonant, i de passada pacificant l’organització, a canvi que el deixessin fer amb assumptes com el seu sou o l’aixecament de la limitació de mandats. Quan tot semblava una bassa d’oli, ell mateix es pot haver ficat en un problema: Cepyme.

Gerardo Cuerva, president de la patronal de petites i mitjanes empreses associada a la CEOE, havia estat un dels díscols i, tot i que aparentment les relacions entre les dues organitzacions eren fluides, en realitat Garamendi mai no va perdonar Cuerva, a qui retreia una suposada guerra bruta. Per això, va decidir tallar-li les ales. Però no era tan fàcil. Primer, va intentar que no es presentés a la reelecció, amb l’argument que la manca d’una candidatura única dividiria l’empresariat. Per això mateix, el president de la CEOE podria no haver promogut una candidatura alternativa, però devia considerar que ell podia posar i treure presidents a Cepyme com si fos una filial de la seva empresa. Cuerva va decidir aguantar i presentar-se amb tot en contra.

Garamendi mai no va perdonar Cuerva, a qui retreia una suposada guerra bruta. Per això, va decidir tallar-li les ales

Garamendi esperava que les eleccions de Cepyme, que se celebren aquest dimarts, fossin un passeig triomfal per a ell i la seva candidata, Ángela de Miguel. Però això està per veure. El directiu basc i el seu entorn ja no ho tenen tan clar i, tot i que segueixen convençuts de la victòria, temen que un resultat ajustat afebleixi Garamendi just quan gaudeix del seu moment de més poder i, el que és més greu, deixi l’empresariat espanyol dividit davant l’ofensiva de Yolanda Díaz i el govern espanyol de mesures que no agraden a les patronals, com la reducció de jornada o l’increment de l’SMI per llei.

Les eleccions de Cepyme poden ser més interessants del que es preveia. Fonts empresarials expliquen que Garamendi se la juga. Gairebé ningú creu que la seva candidata perdi, però si hi ha un resultat ajustat, en el qual Cuerva superi el 40% dels vots, creuen que el president de la CEOE quedarà tocat i, a més, s’haurà fabricat ell mateix un rival per a les pròximes eleccions de la CEOE, ja que Cuerva és ambiciós i té contactes.

Garamendi tem un resultat ajustat que l'afebleixi just quan gaudeix del seu moment de més poder i generi un rival per a les eleccions de la CEOE

L’empresari andalús està fent una campanya molt activa, no només en l'àmbit mediàtic, sinó també de portes endins. Té molts amics a moltes patronals i un discurs, diuen, molt potent, més que el de la seva rival, Ángela de Miguel, presidenta de CEOE Valladolid, que no convenç. A diferència de Garamendi, Cuerva és empresari, cosa que fa que connecti millor amb moltes organitzacions a les quals ha cuidat durant els seus anys al capdavant de Cepyme. El seu discurs els agrada, s’hi senten identificats, i no té por d’enfrontar-se al govern espanyol, mentre que l’actual president de la CEOE encara és vist com més feble en aquest terreny. A més, no ha agradat el moviment de Garamendi, presentant candidata i forçant la màquina en un moment en el qual l’empresariat estava unit; ho veuen molt inoportú i una mostra de supèrbia.

Per tot plegat, en els últims dies Cuerva ha anat guanyant adhesions de diverses patronals regionals, que s’hi senten més properes, i també alguna territorial. Altres fonts adverteixen, però, que són suports amb poc pes i que la candidatura de Garamendi té més noms i organitzacions més importants al darrere. Foment hi ha donat suport i Xavier Panés serà vicepresident de Cepyme si no hi ha sorpresa. Sí que admeten que el candidat té molta més tirada entre els empresaris que De Miguel, molt menys coneguda.

Hi ha cert rum-rum de què no totes les organitzacions que van amb Garamendi votaran en bloc a la seva candidata

Però després hi ha les adhesions que no es manifesten. El sistema de vot obre la porta a sorpreses i a què organitzacions que teòricament donen suport a un candidat, acabin optant per un altre o divideixin el vot. El vot és secret i personal. Cada organització sòcia de Cepyme, tant territorial com sectorial, té un nombre determinat de vots, en funció del seu pes. Les més importants, com Foment, en tenen 8; les mitjanes, 4, i les petites, 2. En total, són 147 entitats, que sumen 505 vots. Però no vota l’associació en si, i dona tots els seus vots a un candidat, sinó que els vots corresponen a algunes persones designades. A l’hora de la veritat, cadascuna d’aquestes persones pot votar qui vulgui, i hi ha cert rum-rum de què no totes les organitzacions que van amb Garamendi votaran en bloc a la seva candidata. Alguna, vista la divisió interna, ja ha pres una decisió salomònica.

A l’entorn del president de la CEOE ja creuen que la victòria pot no ser tan clara i que pot dependre del vot delegat, que, aquest sí, va en bloc per a un candidat. Així, s’evita el transfuguisme, perquè quedaria descobert, mentre que el vot in situ i secret perjudica l’oficialisme, que no té manera de saber si realment estan votant el que diuen que estan votant. Per això, Cuerva volia inicialment vetar el vot delegat, per afavorir la llibertat de vot. Molt vot presencial pot donar emoció als comicis, i, en funció del que passi, Garamendi pot sortir tocat d’una guerra en la qual es va ficar esperant un passeig militar.