La investidura de Pedro Sánchez ha passat per acords explícits o tàcits sobre el finançament autonòmic. En vista d'aquests acords, del que els experts han estudiat i proposat (per exemple, en el Llibre blanc del 2017), de la conjuntura política i del que ens ensenya la història recent, m'atreveixo a dibuixar l'escenari que ens espera en els pròxims anys. En particular, què és el que no veurem i què és el que podríem arribar a veure.

La pròxima legislatura no serà la de la revisió a l'alça de la quota basca i l'aportació navarresa. Encara que la immensa majoria dels que ens dediquem a això som conscients que les quantitats actuals són extraordinàriament baixes i generen injustícia i greuges comparatius, la importància dels partits nacionalistes bascos al Congrés fa impossible que es pugui emprendre el canvi en els paràmetres.

Tampoc no serà la legislatura de l'aprovació d'un sistema similar al foral per a Catalunya. La cessió del 100% de tots els tributs, defensada per Junts, serà impossible per al govern espanyol. Es mantindran les diferències de criteri plasmades en el text de l'acord. Les implicacions polítiques i financeres d'un canvi tan profund rebentarien les costures territorials del mateix PSOE, la qual cosa faria inviable l'aprovació al Congrés del nou marc legislatiu.

El 2024 assistirem a decisions sobre la reestructuració del deute autonòmic amb el Tresor, en particular el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Però crec que no aniran en la direcció pactada pel PSOE i ERC. Perquè una condonació del 20% per a Catalunya és clarament insuficient per normalitzar la situació i tornar als mercats. Atesa l'enorme magnitud del deute, hauríem d'estar parlant de percentatges superiors al 50%. Per això crec que el que finalment veurem serà una discussió multilateral en el Consell de Política Fiscal i Financera en la qual es discuteixin solucions que efectivament permetin a Catalunya o a la Comunitat Valenciana tornar als mercats i que siguin assumibles per una àmplia majoria de comunitats autònomes. I no s'ha d'oblidar que el poder autonòmic va bascular cap al PP en les eleccions del 2023. Terminis de devolució del principal molt estesos i tipus d'interès molt per sota dels de mercat poden ser el camí. Sense descartar que s'assumeixin arguments d'infrafinançament objectivables com els que han patit en l'última dècada les comunitats situades per sota del 100% en finançament per habitant ajustat: Comunitat Valenciana, Múrcia, Andalusia i Castella-la Manxa.

Assistirem a decisions sobre la reestructuració del deute autonòmic, podríem reformar elements de cogovernança i seria desitjable afrontar una "minireforma" del finançament

Un front en el qual podríem veure avenços significatius és en el de la governança multinivell. Sense necessitat d'aprovar canvis constitucionals, podríem reformar tres elements de cogovernança centrals: la Conferència de Presidents, el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) i les Conferències sectorials. Sense entrar en detall, la idea és que amb el reforçament d'aquestes tres eines podríem reemplaçar les carències institucionals que Espanya mostra quan la comparem amb estats federals com Alemanya o el Canadà. No té sentit estar en el top 5 dels països més descentralitzats de l'OCDE, segons alguns dels indicadors habituals en la literatura, i no comptar amb els mecanismes necessaris de coordinació, codecisió i compartició de preocupacions i experiències perquè el sistema funcioni eficientment.

Finalment, crec que seria possible (i desitjable, afegeixo jo) afrontar una "minireforma" del sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú que resolgui alguns dels seus problemes d'aplicació. Sense canviar la seva estructura, podríem eliminar l'infrafinançament que pateixen algunes comunitats, canviar la fórmula de cessió de l'IRPF perquè les decisions autonòmiques es traslladin amb celeritat a retencions i ingressos autonòmics i altres modificacions tècniques pendents. En paral·lel, seria convenient arribar a un acord sobre la translació a l'àmbit autonòmic i local de les regles fiscals europees, avui a punt de ser reformades. L'experiència de l'última dècada hauria d'il·luminar el camí per trobar solucions intel·ligents.