El cas recent de tres vaixells danyats per explosions a la Mediterrània —almenys dos dels quals havien atracat en ports russos— marca un punt d’inflexió en la guerra entre Rússia i Ucraïna. Encara que no s’ha determinat l’origen de les explosions, el patró suggereix una expansió del conflicte fora de l’escenari europeu. Aquesta etapa del conflicte va començar amb la invasió d’Ucraïna l’any 2022, i ara entra en una fase global, on els atacs ja no es limiten al camp de batalla, sinó que s’estenen a qualsevol lloc on els interessos russos estiguin presents.

Si es confirmen les sospites sobre una operació ucraïnesa —encara que no hi hagi una reivindicació formal— estaríem davant d’una campanya deliberada de sabotatges selectius. No es tracta de destruir grans objectius, sinó d’enviar un missatge clar: tot vaixell que comerciï amb Rússia pot ser un objectiu. Això funciona com una dissuasió econòmica silenciosa. No cal enfonsar vaixells ni provocar víctimes; n’hi ha prou amb sembrar la por que col·laborar amb Rússia implica un risc creixent. És una estratègia asimètrica molt eficaç per a un país com Ucraïna, amb menys recursos però amb més mobilitat i voluntat d’escalar el conflicte de manera lateral.

Això no és nou. Ja hi ha hagut informes d’enfrontaments entre soldats ucraïnesos i russos a l’Àfrica —especialment en zones on Wagner operava juntament amb forces russes i Ucraïna cercava influències discretes. També hi ha evidències de ciberatacs, sabotatge industrial o magatzems vinculats a Rússia en països llunyans. La guerra ha deixat de ser un assumpte regional, ara pot esclatar a qualsevol part del món.

No es tracta de destruir grans objectius, sinó d’enviar un missatge clar: tot vaixell que comerciï amb Rússia pot ser un objectiu

Per a Rússia, aquesta expansió del conflicte representa un desafiament immens. Moscou té actius estratègics, comercials i diplomàtics escampats per tot el planeta: vaixells, consolats, escoles, empreses, acords energètics i bases encobertes. La necessitat de protegir tots aquests punts implica una despesa colossal.

A això s’hi suma un problema addicional: part del seu comerç internacional —especialment en petroli— es basa en operacions opaques, amb vaixells sense bandera clara, rutes il·legals i assegurances de legalitat dubtosa. L’anomenada “flota fantasma” russa, que evita sancions transportant cru de forma encoberta, es torna més vulnerable.

Si aquest patró continua, hi haurà atacs a avions russos, legacions diplomàtiques o centres educatius. El conflicte passaria així d’una guerra pel territori ucraïnès a una guerra global per la presència i influència russa. I, en aquesta dimensió, el desequilibri és perillós: Ucraïna té poc a perdre fora de les seves fronteres, mentre que Rússia és present en desenes de països. Cada nou atac selectiu obligarà Rússia a dispersar la seva atenció, els seus recursos i la seva narrativa.

La pregunta ja no és si el conflicte escalarà, sinó de quines formes ho farà. I tot indica que la guerra silenciosa ja no té fronteres.

Les coses com són.