Hi ha una escena que es repeteix cada setembre a moltes empreses. El directiu torna de vacances, obre el correu electrònic, mira el WhatsApp, revisa l’agenda i, en qüestió de minuts, les vacances semblen haver passat fa tres mesos.

Correus pendents. Reunions que s’acumulen. Decisions que esperaven. Problemes que ningú no ha resolt. I una agenda que torna a omplir-se a una velocitat sorprenent.

Davant d’aquesta situació, la reacció habitual és gairebé automàtica: posar-se al dia tan ràpid com sigui possible. Recuperar reunions, respondre correus, prendre decisions i tornar a la velocitat habitual.

I crec que aquest és precisament un dels grans errors que cometem quan tornem de vacances. Potser hauríem de fer exactament el contrari.

El primer que hauria de fer un directiu quan torna de vacances no és posar-se al dia. És pensar

Durant unes setmanes hem aconseguit una cosa extraordinàriament difícil durant la resta de l’any: agafar distància. Hem sortit de les reunions, dels correus, de les urgències i dels petits problemes quotidians. I aquesta distància té molt valor. Ens permet observar la nostra feina, el nostre equip i fins i tot la nostra manera de liderar des d’una perspectiva diferent. El problema és que aquesta finestra dura molt poc. N’hi ha prou amb dos o tres dies de reunions perquè tornem a entrar en la mateixa roda.

Per això crec que el primer que hauria de fer un directiu quan torna de vacances no és posar-se al dia. És pensar. Pensar, per exemple, què ha passat mentre no hi era.

Quines decisions s’han pres sense ell? Quins problemes s’han resolt? Quins projectes han avançat? Qui ha assumit responsabilitats noves? Quines reunions s’han pogut celebrar perfectament sense la seva presència?

I després venen les preguntes més incòmodes. Què s’ha aturat perquè jo no hi era? Quantes persones necessiten encara la meva aprovació per avançar? Quantes decisions continuen depenent innecessàriament de mi?

Les vacances són un magnífic test de lideratge. Quan el líder desapareix unes setmanes, l’organització mostra com funciona realment

Les vacances poden ser, de fet, un magnífic test de lideratge. Quan el líder desapareix unes setmanes, l’organització mostra com funciona realment. Si tot continua avançant, probablement hi ha autonomia, confiança i responsabilitat. Si moltes coses queden bloquejades esperant que torni el cap, potser el problema no són les vacances. Potser és la manera com estem liderant.

Però encara hi ha una pregunta més difícil: què ha funcionat millor mentre jo no hi era? No és fàcil fer-se-la. Als directius ens agrada sentir que aportem valor. I és absolutament normal. El problema apareix quan confonem aportar valor amb ser imprescindibles.

Un bon líder no hauria de construir una organització que necessiti permanentment la seva intervenció. Hauria de construir una organització capaç de prendre moltes bones decisions sense ell. Per això setembre pot ser alguna cosa més que el mes de la tornada.

Pot ser una oportunitat per mirar l’agenda abans de tornar-la a omplir. Per preguntar-nos si necessitem totes aquelles reunions. Si hem de participar en totes aquelles decisions. Si hi ha responsabilitats que hauríem de delegar. Si algunes urgències que semblaven imprescindibles al juliol realment ho eren.

Potser setembre no hauria de servir només per reprendre coses, sinó també per eliminar-ne algunes

I també per fer una cosa que costa molt més del que sembla: decidir què no volem recuperar. No totes les rutines mereixen tornar de vacances.

Potser aquella reunió setmanal ja no té sentit. Potser aquell informe que ningú llegeix pot desaparèixer. Potser una decisió que sempre arribava al CEO pot començar a prendre-la una altra persona. Potser setembre no hauria de servir només per reprendre coses, sinó també per eliminar-ne algunes.

Tornar de vacances amb energia està bé. Tornar amb perspectiva és molt millor. Perquè el veritable error no és necessitar uns dies per recuperar el ritme. El veritable error és tornar de vacances i continuar exactament igual que abans.