Les reaccions d'Elon Musk després de la seva entrada, no sé fins a quin punt, obligada pels seus compromisos previs, a Twitter han mostrat la pitjor cara del sud-africà.

En situacions normals, tothom està més o menys a l'altura. I quan el vent va de cara, fins i tot el més incompetent ens sembla un fora de sèrie. La prova de foc de tot professional està en situacions de dificultat, quan les coses venen mal donades i tot es posa costa amunt.

És en tals situacions quan s'activa l'estrès personal i professional. Sota el meu punt de vista, els bons directius o empresaris no són tant aquells que encerten o fallen poc o molt davant dels reptes, ja que la component sort de vegades influeix més del que ens agradaria. Els bons professionals són aquells que saben absorbir, suportar, canalitzar i no abocar sobre els altres l'estrès.

Les reaccions en cas d'estrès són variades i depenen essencialment no només de la sang freda, paciència i temprança personals sinó de l'estructura de personalitat de cadascú. Algunes persones, quan s'estressen es dediquen a perseguir els altres, a hipercontrolar i a activar els seus instints de desconfiança. Altres persones, sota estrès, es bloquegen i cometen errors. Els costa pensar i raonar amb claredat i, a la fi, no actuen o ho fan a deshora. Un tercer tipus de persones es dediquen a perdre els estreps, a enfadar-se, cridar i espantar el personal. És la seva manera de treure els nervis. Una lamentable forma de lideratge. N'hi ha de més sibil·lins. Actuen com el passiu-agressiu, no reconeixen la seva responsabilitat i recorren a la inacció com a manera de donar sortida al que no saben o poden guardar per a si mateixos. Finalment, hi ha els que culpen els altres de tots els problemes. Ells mai no tenen la responsabilitat.

Aquestes són les reaccions més habituals. N'hi pot haver alguna més. Però quan el professional no sap canalitzar l'estrès actua d'alguna d'aquestes formes o mitjançant una combinació de les mateixes. Elon Musk n'ha combinat algunes.

Rafa Nadal, en situacions límit, desplega el seu millor joc i sol donar la volta als partits. En entrevistes de feina cal preguntar o sotmetre el candidat a una situació dificil. Per veure com reacciona

Al contrari, estan aquells que no només toleren l'estrès, sinó que l'utilitzen positivament i en el seu favor. Rafa Nadal, en situacions límit, desplega el seu millor joc i sol donar la volta als partits. Allà hi ha els genis, aquesta és la qualitat que marca la diferència. I, per això, en entrevistes de treball, el que cal fer és preguntar o sotmetre el candidat a una situació difícil. Per veure com reacciona.

Les situacions d'estrès requereixen, essencialment, quatre coses. Connectar amb allò positiu, prendre distància, realitzar un bon diagnòstic i, finalment, traçar un pla d'acció. El primer és important. En estrès, tendim a concentrar-nos només en allò negatiu, en allò que no rutlla. I oblidem tot allò positiu aconseguit i els recursos i avantatges de què disposem. En segon lloc, la presa de distància. Saber elevar-se, mirar a la llunyania, una mica més enllà de la urgent amenaça immediata. Això és important perquè les decisions importants en empresa s'han de prendre pensant a mitjà termini. El pa per avui i gana per a demà devasta negocis, productes i marques. En tercer lloc, disposar d'un precís diagnòstic, per a la qual cosa recomano una mirada d'equip. La realitat és com un prisma. Depenent de l'angle de l'observador, una mateixa realitat pot canviar. Sempre he defensat els diagnòstics compartits perquè permeten reduir al màxim el biaix de l'observador i el prejudici. I, finalment, el pla d'acció. La comunicació i l'actuació són les dues grans eines per combatre l'estrès. Són els dos grans reductors de por.

Les persones que toleren i canalitzen bé l'estrès són essencials en les organitzacions i, per descomptat, en la política. Diferent d'Elon Musk, Zelenski és un exemple al·lucinant d'això. Fins i tot en les situacions més crítiques no ha perdut les maneres. Fixin-se com en cada situació ha procedit com hem descrit: connectar amb allò positiu de la situació, mirada llunyana, diagnòstic, comunicació i acció. El seu ofici era el de pallasso. Els artistes saben gestionar l'estrès. I els qui no el gestionen bé, acaben fent el pallasso, però no al circ, sinó a l'empresa.