Deien els experts més eixerits que aquest 2024 amagava la incògnita de viure algun episodi traumàtic en el crèdit. Els alts tipus d'interès, després d'anys de cost zero dels diners, mantinguts en el temps podrien fer buit en moltes companyies. Potser l'ocorregut aquesta setmana en la farmacèutica espanyola Grifols no sigui només una qüestió d'elevat deute, sinó d'ocultació de la mateixa: ja veurem.

Però si un es fixa en el comportament de les empreses de mida mitjana i petita més endeutades, aprecia que els diners no volen aquests riscos, no vol trobar-se amb un altre possible escàndol comptable. Els inversors miraran amb lupa aquestes firmes, davant de la desconfiança que ha provocat l'informe de Gotham City Research que ha acusat el grup de manipulació comptable sobre el seu deute i ebitda (benefici d'explotació), argumentant que les seves ràtios d'endeutament ronden el doble dels declarats oficialment. Mentre Grifols ha negat les acusacions i la CNMV ha obert una investigació sobre això, el preu de l'acció ha caigut un 40% en la setmana.

A aquesta nova incertesa s'hi afegeixen altres de més recurrents per aquests verals. Sens dubte, el conflicte bèl·lic a l'Orient Mitjà, amb l'atac dels Estats Units i el Regne Unit als houthis del Iemen, obre un nou front de dubtes per al petroli que ha viscut una setmana molt volàtil. Com expliquen els analistes de MarketScreener, a més, els preus del petroli continuen sacsejats entre les tensions al mar Roig i les dades pessimistes sobre l'equilibri mundial entre l'oferta i la demanda. L'Aràbia Saudita, en particular, va sacsejar el mercat a començaments de setmana en abaixar el seu preu de venda a Àsia. L'altre factor que pesa sobre el petroli és la fortalesa de la producció nord-americana, ja que l'Agència de l'Energia dels EUA (EIA) ha revisat a l'alça les seves previsions. Preveu que els Estats Units produeixin 13,21 milions de barrils diaris aquest any, xifra que augmentarà a 13,44 milions el 2025.

I la perpètua incògnita a aclarir és l'arribada de les baixades dels tipus d'interès als principals bancs centrals, mentre es coneixen repunts de la inflació el desembre passat. A tancament de 2023, l'IPC als Estats Units es va situar en el +3,4% interanual, davant una previsió del +3,2%, mentre que la versió "core" (exclosos l'energia i els aliments) es va situar en el +3,9%, davant una estimació del +3,8%. Després d'una reacció inicial si més no negativa, els índexs borsaris van aconseguir recuperar-se, sobretot durant la sessió nord-americana, mentre que el rendiment del bo nord-americà a 10 anys es va mantenir per sota del llindar tècnic del 4,07%.

I per últim, en clau diferent, l'arribada dels fons al comptat en criptomonedes que inaugura el Bitcoin obre una nova etapa en aquesta forma d'inversió que accedeix als carrils tradicionals de l'estalvi i es fa fàcil i transparent en l'operativa per al conjunt d'inversors.

Setmana de dades fluixes

La setmana vindrà carregada de dades menors amb el mercat nord-americà tancat dilluns pel Dia de Martin Luther King. Segons expliquen des d'Allianz Global Investors, en la zona euro, les enquestes de confiança del ZEW permetran comprovar si la confiança dels inversors està millorant després de la caiguda de la inflació. Recentment, han mostrat signes d'haver tocat fons, de manera que un nou repunt podria anticipar una (probablement modesta) reactivació del creixement durant el primer semestre de 2024. Tanmateix, és probable que les dades de producció industrial i del sector de la construcció continuïn sent moderades.

Als EUA, les enquestes empresarials regionals de desembre van resultar molt febles i el consens espera cert rebot al gener. Tanmateix, l'economia sembla estar perdent l'impuls de la segona meitat de l'any passat, per la qual cosa no ens sorprendria veure dades una mica més desfavorables. El mateix es pot dir de les vendes minoristes, que també es publicaran la setmana que ve.

La part més interessant de l'agenda setmanal es troba a les publicacions de resultats empresarials. Després d'una altra ronda de resultats dels bancs nord-americans (Morgan Stanley, Goldman Sachs, etc.), coneixerem algunes de les principals empreses no financeres, com Rio Tinto, Repsol i Compagnie Financière Richemont. I atents també a les subhastes de deute públic a Espanya que es van estrenar amb forta demanda.