Els mercats són globals, i les guerres també. I són climàtiques. El que li passa al planeta ens passa a tots, malgrat que alguns ho visquin amb més cruesa que d’altres. Sovint, els més rics –persones, països, etc.– són els que menys ho pateixen, però també depèn de la situació geogràfica. Les empreses, sobretot les grans, es preparen per a les crisis climàtiques precisament perquè són globals. A vegades, però, no poden, o la forma com ho fan acaba anant en contra dels seus interessos.

La setmana passada vam conèixer les dades de vendes del cava del 2025. Per segon any consecutiu, va patir una caiguda de dos dígits. Es van vendre a tot el món 190 milions d’ampolles, un 13% menys que el 2024. En només dos anys, aquest emblemàtic producte català –tot i que també es produeix una petita part al País Valencià i Extremadura– ha vist davallar el seu mercat en més de 60 milions d’ampolles. El sector va facturar 2.048 milions d’euros l’any passat, un 10% menys que el 2024.

La guerra és climàtica. L’impacte de la sequera és decisiu en el daltabaix del vi escumós català de la DO més coneguda. No totes les empreses, ni tots els sectors, podien estar preparats per als episodis extrems de manca d’aigua que va viure Catalunya després de la pandèmia. Quan la teva matèria primera prové de la terra, no tens molt marge de maniobra. I això és el que li va passar al cava, que no pot comprar raïm o vi base fora perquè ha de ser d’unes varietats concretes i ha de ser cultivat en unes zones concretes. De fet, les hectàrees estan limitades, cosa que ha estat motiu de disputa en el sector, però això ho deixo per un altre article.

Javier Pagès, president de la DO Cava fins a les eleccions del maig, a les quals ha decidit no presentar-se, va xifrar l’impacte de la sequera en les últimes veremes: el 2022, la DO va collir 277 milions de quilos de raïm. El 2023 va caure a 214 i el 2024, van ser 219 milions de quilos. El 2025 es va recuperar, fins als 278 milions.

A més de la sequera, el cava pateix un problema generacional: els joves veuen menys begudes alcohòliques que abans

Amb aquestes xifres és molt difícil tenir oferta per cobrir la demanda. Algunes caves en van vendre menys, però d’altres van substituir el cava per altres vins escumosos produïts a partir d’altres varietats de raïm, veremades en altres zones. I, sigui dit de passada, amb processos d’elaboració més ràpids i barats, cosa que els permet posar producte al mercat amb molta velocitat. És el cas de Freixenet, que forma part del grup alemany Henkell, que produeix també altres escumosos, com el prosecco, més fàcils de fer.

La guerra és global. El segon gran mercat del cava, després d’Espanya, tradicionalment era Alemanya. I per a Henkell-Freixenet, la importància d’aquest país, origen de Henkell, és cabdal. L’estratègia del grup, davant la manca de cava, va ser no renunciar a la seva quota de mercat a Alemanya i substituir-lo per altres escumosos, aprofitant la seva posició dominant en el mercat i la distribució. Era una bona jugada per a Henkell, però dolenta per al cava. Des de Freixenet defensen que el producte que es ven a Alemanya també es produeix a Sant Sadurní d’Anoia. Però no és cava.

Les guerres en solitari no funcionen, acaben perjudicant a tot el sector. Ara hi ha manca d’ampolles, però recordo quan en sobraven i algunes caves van començar a fer grans volums per a marques blanques. Per poder col·locar el seu producte van degradar la marca cava. Van aconseguir vendre més, sí, però a costa de la qualitat, els marges i les marques de productor. El cava es va degradar i, de fet, l’aposta actual és tota la contrària. Com la de Corpinnat, una escissió sorgida precisament per premiar la qualitat.

Dels més de 60 milions d’ampolles que el cava ha deixat de vendre en dos anys, uns 50 milions han estat a Alemanya. A Espanya el mercat cau molt lleugerament i la resta de mercats internacionals baixen molt menys que el germànic, que ha passat de ser el primer país estranger on més es venia a no aparèixer en el rànquing de principals mercats.

El cava necessita unitat d’estratègia, aposta, promoció i oblidar les guerres en solitari, que acaben perjudicant a tots

El problema de tot plegat és que, com el mateix Pagès va admetre, és molt difícil recuperar aquests mercats. De fet, l’encara president de la DO no hi compta. L’aposta ha de ser els caves ecològics i de més valor. No nego la major, però el cas és que la facturació també està baixant, encara que l’ampolla es pagui una mica més cara; per tant, de moment, la pujada del preu no compensa la baixada de volum. Caldrà veure com evoluciona el sector aquest any i sobretot els següents, després de la recuperació de la verema. L’efecte en el mercat és lent, ja que els caves més joves requereixen una criança mínima de nou mesos.

Hi ha una tercera guerra, que potser és la més greu per al sector i que n’afecta d’altres. És generacional i té a veure amb el fet que els joves veuen menys begudes alcohòliques que abans. Les begudes energètiques s’han quedat part del mercat. El cava, a més, sempre ha estat molt vinculat a celebracions i brindis, i a les festes de Nadal, i tot i que ha intentat desestacionalitzar-se i conquerir altres espais, no ho ha aconseguit. El vermut, la copa de vi i, sobretot, la cervesa, són difícils de desplaçar.

Els que coneixen el sector asseguren que hi ha motius per a l’optimisme. Hi ha moltes caves petites que estan fent molt bé les coses. Però, per altra banda, com ja vaig lamentar en un article anterior, hem perdut les grans caves. Amb els accionistes de control ubicats a milers de quilòmetres, les decisions es prenen d’una altra manera. I, a més a més, tant als grans com als petits, els han de sortir els números. I als pagesos. Si no, el sector falla per la base.

La situació és molt complexa i això genera tensions en el sector. Veurem com es resolen en les eleccions del maig. Les dues grans caves, Freixenet i Codorníu, sempre han controlat la DO i fins i tot s’han alternat en la presidència. Pagès va ser un president de consens tot i venir de la direcció general de Codorníu. Ara el consens serà més difícil, però seria recomanable per remar tots cap a la supervivència del cava. Cal unitat d’estratègia, aposta, promoció i oblidar les guerres en solitari, que acaben perjudicant a tots.