A finals de novembre es van celebrar a Barcelona les jornades Comunicació tributària clara. Una aproximació interdisciplinària, en les quals vaig tenir la sort de participar. L'esmentat esdeveniment ha estat organitzat per la Càtedra Universitat de Barcelona-Diputació de Barcelona (UB-DIBA) de Comunicació Clara Aplicada a les Administracions Públiques i el projecte d'investigació El dret a entendre la comunicació tributària. Anàlisi i clarificació del discurs fet servir en els procediments de recaptació, en el qual participa el Departament de Recaptació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària.

Qui subscriu aquestes línies no és un lingüista, per la qual cosa poc pot aportar, des d'un punt de vista tècnic, a la millora de la comunicació tributària. Però, des de la meva faceta professional, com a assessor fiscal i, sobretot, com a president del Consell per a la Defensa del Contribuent, sí que puc oferir l'experiència pràctica sobre els efectes que provoca la falta de claredat.

Cada dia es reben queixes dels contribuents en què, encara que no s'explicita de manera evident, el rerefons ens mostra que no han entès el que se'ls demanava des de l'Administració tributària. Això es tradueix, moltes vegades, en un incompliment dels requeriments per part dels ciutadans, que causen, en alguns casos, la pràctica de liquidacions i, fins i tot, la imposició de sancions. Amb freqüència, el que passa és que el contribuent, que tenia els justificants que es demanaven, per exemple, els relatius a la pràctica d'una deducció, no els aporta en el termini que se li ofereix. I davant d'aquesta falta de col·laboració del subjecte passiu, que té, en principi, la càrrega de la prova dels fets en què es fonamenta el dret que invoca —en el nostre exemple, l'aplicació de la deducció—, l'Administració elimina el benefici fiscal i procedeix a la pràctica d'una liquidació. En el millor dels casos, el resultat és la interposició de recursos per part del ciutadà, cosa que podria i hauria d'haver evitat mitjançant l'acreditació prèvia de la deducció, en fase gestora. En el pitjor dels casos, el ciutadà continua sense entendre res i deixa ferm l'acte administratiu, amb la qual cosa perd gairebé tota la possibilitat pràctica de fer valer el seu dret.

Els contribuents no entenen el que se'ls demana des de l'Administració tributària i això es tradueix en liquidacions i fins i tot en sancions

Una situació com la descrita és negativa per a totes les parts i, en general, per al funcionament del sistema tributari. El perjudici per al contribuent és més que evident, ja que no exerceix el seu dret per l'absència d'un requisit previ, com és el d'entendre què se li demana, per a què i en quin termini l'ha d'aportar. Per a l'Administració, la situació tampoc no és bona, ha de fer servir recursos en una tasca estèril, que, molts cops, es tradueix en litigis perfectament evitables. Per al sistema la situació és encara pitjor, ja que es deslegitima quan és percebut pel ciutadà com una maquinària administrativa inintel·ligible i el resultat  consisteix, atesa la dificultat de comprensió, en l'adopció de decisions lesives per als seus interessos.

L'Agència Tributària no és aliena a aquesta problemàtica. Així, el seu Pla Estratègic 2020-2023 incorpora, com a objectiu, la millora de les comunicacions als contribuents per facilitar-ne la comprensió. Aquest compromís s'ha traduït, recentment, en l'aprovació de vuit nous models de comunicació i notificació als contribuents, que començaran a remetre's en el pròxim exercici. En aquests models destaca la introducció d'una primera pàgina de resum, on s'indica al contribuent, en termes molt senzills, en què consisteix el document que se li envia, per què se li remet i què ha de fer, així com el termini per fer-ho (se li arriba a explicar el còmput dels dies hàbils). Alhora, se li indiquen tots els canals d'assistència —telefònic, telemàtic i presencial— dels quals disposa l'Agència Tributària per resoldre els dubtes que puguin sorgir-li a l'hora d'emplenar el requeriment rebut.

Tot l'anterior se suma al manteniment, al cos del document, però amb un llenguatge més amable, de totes les mencions legals necessàries, amb indicació dels drets i garanties dels contribuents.

Es tracta, sense cap dubte, d'una magnífica iniciativa, en la qual hem insistit des del mateix Consell i que millorarà les relacions entre Administració i contribuents. Sens dubte, incentivarà també el compliment voluntari i reduirà la conflictivitat existent, en particular, en les àrees de Gestió i Recaptació, que són les que fan actuacions de caràcter massiu.

Tanmateix, tots els problemes no es redueixen, segons el meu parer, al llenguatge. També des de la meva experiència al Consell, molts cops el problema no és que no s'entengui el que sol·licita l'Administració. També passa que, juntament amb la fractura digital, de la qual es parla molt, n'existeix una altra de molt més greu, però que no ocupa cap titular en els mitjans de comunicació. Em refereixo a la bretxa cultural o educativa, que determina que els ciutadans menys informats es troben desarmats davant de l'Administració tributària. Conceptes com ara "càrrega de la prova", "acte administratiu" o "fermesa" són un veritable misteri. Per això, no saben que són ells els que han d'acreditar que tenen dret a aplicar un determinat benefici fiscal o deduir una despesa, que això ho han de fer en un termini determinat i que si no interposen recurs, també en un termini, la decisió administrativa es converteix en immodificable, tret de casos excepcionals.

Aquest problema pot resoldre's mitjançant els serveis d'informació i assistència tributària, però no sempre els ciutadans els fan servir. Per això, a més de potenciar-ne el coneixement, cosa que ja es fa, caldria emprendre accions que millorin la "cultura administrativa" del nostre país. Per als més joves, no sembla difícil impartir continguts bàsics en el sistema educatiu, atès que, al llarg de la seva vida es relacionaran necessàriament amb l'Administració, sigui la tributària o altres de diferents. Per als altres, no estaria de més que, seguint l'esperit que inspira els nous models, l'Agència elaborés senzilles guies dels procediments tributaris i dels drets que assisteixen els contribuents.

El resultat de tot això són normes complexes, plagades de requisits i regles generals que contenen múltiples excepcions. És possible simplificar el sistema

L'última baula en què seria necessària una actuació és la de la legislació tributària que, moltes vegades, és difícil de comprendre fins i tot per als experts en la matèria. És possible simplificar la normativa i millorar la redacció de bona part dels preceptes, i reduir així els àmbits d'interpretació i incertesa. Malgrat que això és cert, no ens hem d'enganyar. Bona part de la complexitat de les normes tributàries ve motivada per un objectiu superior, com és el de singularitzar la càrrega tributària i dissenyar impostos més justos. Això obliga, al seu torn, a introduir clàusules per evitar les conductes elusives o defraudadores. El resultat de tot això són normes complexes, plagades de requisits i regles generals que contenen múltiples excepcions. En definitiva, és possible simplificar el sistema i fer una regulació més bona, però el marge de maniobra no és il·limitat.

En tot cas, les iniciatives que hem exposat en les línies anteriors posen de manifest una clara voluntat de millora de la relació entre l'Administració tributària i el conjunt dels contribuents, començant per l'aspecte més bàsic, com és el de parlar en un llenguatge comprensible per a tots dos. Hem de felicitar-nos per això i insistir en la resta d'aspectes que poden contribuir a una millora del compliment voluntari i a la reducció de la litigiositat. Cal recordar, per acabar, que el sistema descansa sobre l'actuació dels ciutadans, que es veuen obligats a autoliquidar els seus impostos, la qual cosa significa formular la seva declaració, aplicar la norma i dur a terme les operacions de quantificació del tribut. Tasca que no és gens senzilla i que pot donar lloc a errors freqüents no dolosos, circumstància que s'hauria de tenir en compte en l'aplicació del règim sancionador.