La intel·ligència artificial (IA) ha revolucionat el procés de contractació. Grans companyies han incorporat sistemes que identifiquen, filtren i gestionen candidats a una velocitat impensada. Chipotle, per exemple, ha reduït en un 75 % el seu temps de contractació gràcies a un assistent virtual que gestiona entrevistes, analitza perfils i organitza les etapes del procés. Unilever ha adoptat una plataforma que retalla mesos de treball en selecció primerenca. Empreses de luxe com Valentino i Chanel utilitzen algoritmes que eliminen el biaix estètic i privilegien habilitats. Altres firmes tecnològiques avaluen microexpressions, to de veu i llenguatge del cos mitjançant IA per decidir si un postulant val la pena. Tot sembla indicar que s'ha assolit una eficiència sense precedents en un sistema que, paradoxalment, es dirigeix al col·lapse.

Perquè mentre aquestes solucions milloren el temps i la qualitat de les contractacions, el mateix mercat de treball al qual es dirigeixen desapareix. Les tasques per a les quals es contracta aquestes persones —especialment en sectors administratius, d'atenció al client, de vendes o fins i tot de cuina ràpida— es reemplacen per tecnologies que van des de l'automatització robòtica fins a assistents digitals avançats. No es tracta ja d'una possibilitat llunyana, sinó d'un procés actiu i accelerat. Algunes empreses que fins fa poc anunciaven contractacions massives avui executen acomiadaments silenciosos i plans de reducció estructural. Les mateixes eines d'IA que permeten contractar més de pressa, decideixen qui fer fora. I això passa mentre es perfeccionen mecanismes per trobar el "candidat ideal" per a un, ja que probablement desapareixerà abans de complir dos anys en el càrrec.

En aquest context, aquestes plataformes de selecció s'ubiquen en una espècie d'època intermèdia. No existien abans de la disrupció tecnològica, però tampoc no sobreviuran massa després. El seu cicle útil coincideix amb el col·lapse progressiu de la feina tradicional, especialment al sector de serveis. És un cicle de transició: mentre encara es necessita personal humà en moltes tasques que no poden automatitzar-se d'un dia per l'altre, aquestes eines maximitzen el procés de contractació i donen un avantatge competitiu. Però tots saben que és temporal.

Des del punt de vista d'inversió, això no les fa irrellevants. Al contrari, són en el centre d'un negoci que té valor precisament per la seva naturalesa transitòria. Es tracta d'eines que permeten guanyar diners durant una finestra delimitada. En alguns mercats més endarrerits, podran tenir una vida més llarga. Però als països que lideren l'adopció d'IA, el termini és evident: no es continuarà contractant gent quan ja no es necessiti gent.

Aquest és un d'aquests casos on la tecnologia s'aplica amb eficàcia a un sistema que ja està en retirada. Com tants productes desenvolupats durant la pandèmia, que van servir per a un moment i després es van tornar obsolets, les plataformes de contractació amb IA estan dissenyades per a un ecosistema laboral que no té continuïtat. La seva utilitat és innegable, però la seva vigència és limitada. I aquesta contradicció —la de perfeccionar un procés destinat a desaparèixer— és el que defineix a aquesta etapa de transició. L'època del mig.

Les coses com són.