El cant del Barça arrenca amb el vers “tot el camp és un clam”. El gran clam actual a Catalunya, amb permís de Lamine Yamal i Hansi Flick, és contra l’opa del BBVA al Sabadell. Fa més d’un any que va arrencar l’operació, i els empresaris i alguns partits s’hi havien mostrat contraris, així com el govern espanyol, però la unitat i unanimitat de les últimes setmanes és una rara avis en una operació empresarial i deixa una cosa molt clara: Catalunya no vol perdre el Sabadell. Pressió (o ajuda?) per Pedro Sánchez i, sobretot, per Carlos Torres.

Van començar els empresaris, fa un mes, enviant una carta al govern espanyol perquè aturi l’opa. La gràcia era que agrupava tothom: les cambres de comerç, Foment del Treball, Pimec, la Cecot, la Fira de Barcelona, el Col·legi d'Economistes de Catalunya, Femcat, el RACC i Barcelona Global. El Cercle d’Economia, que ha estat més prudent –potser perquè el seu encara president, Jaume Guardiola, va ser conseller delegat del Sabadell i anteriorment havia treballat al BBVA, i amb Carlos Torres–, va sumar-s’hi uns dies després i va criticar que l’operació és contrària a l’interès general.

Faltaven els polítics. Alguns partits s’hi havien manifestat, però no hi havia un clam. El mateix Govern, del qual hom podia esperar que liderés l’oposició política a l’operació, es va mantenir en un segon pla, i va cedir la bandera antiopa al govern espanyol. El ministre d’Economia, Carlos Torres, ha estat molt més dur que Salvador Illa. El clam ha arribat, però no ha sortit del Govern, sinó del Parlament, que a instàncies d’ERC i Junts, dijous va aprovar reclamar a l’executiu de Pedro Sánchez que aturi l’opa.

El clam polític i empresarial contra l'opa a Catalunya no pot ser més gran i no compta amb contestació a l’altra banda

El mateix dia que es votava la moció, ens vam llevar amb un article conjunt contra l’opa signat per dos expresidents de la Generalitat de Catalunya i un de la Generalitat Valenciana, així com cinc exconsellers d’Economia catalans i un de valencià, a l’Ara. Artur Mas, Ximo Puig, Oriol Junqueras, Pere Aragonès, Jaume Giró, Andreu Mas-Colell, Antoni Castells, Natàlia Mas Guix i l’exconseller d’economia valencià Vicent Soler asseguren que és contrària als interessos generals, especialment de Catalunya i el País Valencià: “És moment d’actuar amb claredat i responsabilitat institucional”, diuen, i recalquen que el Consell de Ministres té arguments i mecanismes legals per frenar l’opa, també previstos en la legislació europea.

L’oposició a l’opa també és social. Segons una enquesta a 1.100 clients de banca, el 75% està en contra de què el BBVA absorbeixi el Sabadell, percentatge que frega el 80% entre els enquestats catalans. A més, dos de cada tres clients del banc català considerarien tancar el seu compte si es du a terme la fusió. Més de la meitat dels enquestats opina que l’opa tindrà un impacte negatiu en la societat, especialment pel que fa als empleats i també als clients, ja que afectaria negativament els serveis bancaris.

El clam polític i empresarial a Catalunya –i també al País Valencià i, encara menys, a nivell estatal– no pot ser més gran i no compta amb contestació a l’altra banda. La CEOE i el PP han intentat mullar-se poc, i el màxim que han fet ha estat aprofitar per criticar Pedro Sánchez per la consulta pública. Ni el PNV ha sortit a defensar una operació que faria més fort un banc amb domicili fiscal a Bilbao. Han deixat sol Carlos Torres i el BBVA.

Aquest ambient posa pressió al govern espanyol, que analitza l’opa per posar-ne condicions, cosa que anunciarà, previsiblement, mentre ens mengem la coca de Sant Joan: està previst que les aprovi en el Consell de Ministres del dimarts 24 de juny, festiu a Catalunya, que pot ser doblement festiu en funció del que passi a la Moncloa. Però potser més que pressió, dona més arguments a un Pedro Sánchez, a qui no interessa l’operació i que gaudeix, en aquest tema, de consens en contra entre Carlos Cuerpo i Yolanda Díaz, tot i que amb formes diferents.

Torres està sol. Algunes veus diuen que el millor que li pot passar és que les condicions siguin tan dures que hagi de fer marxa enrere

Per a qui la pressió sí que és ja sufocant és per a Carlos Torres. Està sol contra tothom. Comencen a sortir veus que diuen que el millor que els podria passar al BBVA i al seu president, que s’ha posat al capdavant de l’opa des del principi, seria que les condicions del govern espanyol fossin tan dures que l’obliguessin a fer marxa enrere. Tindria arguments, podria culpar la intromissió del govern espanyol i brandar l’informe de la CNMC com la mostra de què en l'àmbit de competència, l’operació era viable. Seria una derrota digna.

Podria, amb condicions dures, tirar endavant i que fossin els accionistes qui tombessin l’oferta. També seria digna; al cap i a la fi, és el que ha defensat des del principi, que siguin els amos del banc qui decideixin, i també podria argumentar que li han posat molts pals a les rodes. Però, segons la teoria que el millor que li pot passar a Torres és que li impedeixin l’opa, el pitjor que li pot passar és que la dugui a terme i els accionistes acceptin l’oferta.

Si l’opa triomfa, el BBVA tindrà un repte majúscul: integrar una entitat –o simplement governar-la, si no la pot fusionar perquè el govern espanyol li ho prohibeix– amb unes dures condicions econòmiques i oposició social, empresarial i política. Si bé és cert que aquesta contestació pot desaparèixer en poc temps, els compromisos poden restar molt d’atractiu a l’operació, i si hi ha una pèrdua de clients significativa, els números poden no sortir. Si tot plegat afecta l’acció, cosa que pot passar, ja que acumula una pujada de més del 30% des de la presentació de l’opa, els inversors es giraran contra Torres, i no tindrà ningú a qui culpar, ja que haurà estat ell qui ha volgut anar fins al final en contra de tothom.