Un grup d’investigadors del MIT, entre d’altres, va analitzar què passa al cervell d’una persona quan escriu un assaig utilitzant una eina com ChatGPT. Per entendre-ho, van dissenyar un experiment simple però clar. Van dividir els participants en tres grups. El primer grup havia d’escriure assajos amb l’ajuda exclusiva de ChatGPT. El segon grup podia fer servir internet, però no la intel·ligència artificial (IA): per exemple, cercant articles a Google. El tercer grup no podia fer servir cap ajuda externa: ni cercadors, ni IA. Només el seu cervell. A cada participant li donaven un tema de tipus examen escolar, com ara “l’art pot canviar la vida?”, i tenien 20 minuts per escriure.

Mentre escrivien, els investigadors mesuraven la seva activitat cerebral amb un casc especial que registra senyals elèctrics del cervell. També els feien entrevistes després d’escriure: si recordaven què havien escrit, si sentien que el text era seu, si n’estaven satisfets. A més, tant humans com una IA externa avaluaven la qualitat dels textos.

Van descobrir una cosa que, en realitat, era previsible. Les persones que van escriure sense cap ajuda (grup “només cervell”) mostraven la major activitat cerebral: el seu cap “s’encenia” en moltes zones alhora, com una ciutat de nit. Eren les que feien més esforç mental. També eren les que més recordaven què havien escrit i les que més sentien que el text era propi. El grup que va fer servir cercadors mostrava un esforç intermedi: cercaven, llegien, copiaven i reformulaven. I el grup que va fer servir ChatGPT era el que menys esforç feia. Escrivia més ràpid, utilitzava frases suggerides pel model i, sovint, ni recordaven què havien posat. Alguns gairebé no editaven el que els donava ChatGPT. El seu cervell estava més tranquil, més apagat.

Fer servir el mínim d’energia possible no és un error. És un signe d’intel·ligència. Pensar que és un problema és no entendre com funciona la vida mateixa.

Amb aquests resultats, els investigadors afirmen que fer servir ChatGPT pot produir una mena de “deute cognitiu”: com que utilitzem menys el cervell, l’exercitem menys. Però, és realment preocupant això? La resposta és no. És el que passa cada vegada que una tecnologia resol alguna cosa per nosaltres. Si un observa una persona que camina tot el dia per les muntanyes d’Etiòpia i la compara amb algú que agafa el metro a Buenos Aires o Barcelona, veurà que el primer té un cos més entrenat. Significa això que el segon està en decadència? No, simplement viu en una ciutat on no necessita aquest esforç físic. El mateix passa amb la memòria: abans memoritzàvem números de telèfon. Avui els guardem al mòbil. Això no vol dir que pensem pitjor. Vol dir que ja no gastem energia en això, perquè no cal.

El cervell, com tot en biologia, segueix una regla fonamental: estalviar energia. I si alguna cosa ens permet resoldre una tasca amb menys esforç, l’utilitzem. No és un error, és eficiència. La història és plena d’habilitats que hem deixat d’utilitzar: ja ningú afila una ploma amb un ganivet per escriure. Ningú navega utilitzant les estrelles. I, tanmateix, vivim millor. El fet que una IA permeti que el nostre cervell treballi menys a l’hora d’escriure no és un senyal d’alarma. És una mostra més que, quan hi ha una eina fiable, el cos i la ment s’adapten. Fer servir el mínim d’energia possible no és un error. És un signe d’intel·ligència. Pensar que això és un problema és no entendre com funciona la vida mateixa.

Les coses com són