No n’hi ha prou amb els arguments propagandístics ni amb fórmules buides, el veritable canvi només es produeix quan les persones modifiquen els seus criteris, models mentals i comportaments. En altres paraules, entendre què ocorre amb aquests models és el veritable camp de batalla dels processos de transformació, inclosos els de caràcter digital.

Vivim en un context que ens obliga a gestionar la transformació en moltes àrees del nostre entorn vital. Des de l’educació, les relacions humanes, les de caràcter laboral, entre altres. Tanmateix, seguim atrapats en una gran confusió: creiem que amb modificar el superficial ja és suficient. Però no ho és. Canviar lleis, redissenyar institucions, adoptar noves tecnologies... res d’això transforma realment si no toquem l’invisible, és a dir, els criteris, models, hàbits i comportaments que ho sostenen tot. De què serveix treure la mala herba si seguim regant les arrels podrides? El mateix s’esdevé quan apliquem reformes i no qüestionem els supòsits que les inspiren.

Mentre escrivia aquestes línies, li he demanat a la IA que em plantegi sinònims al concepte de model mental i la llista resultant m’ha sorprès. Per ordre estrictament alfabètic, aquí teniu el resultat: estructura cognitiva, mapa mental, model cognitiu, patró de pensament, paradigma i sistema de creences.

Utilitzem la fórmula que més ens convingui els marcs o models mentals són les lents a través de les quals percebem la realitat! Conformen l’ADN dels nostres comportaments. Són les nostres creences profundes, narratives internes i prejudicis adquirits. Estan tan naturalitzats que ni tan sols els qüestionem. Però ho determinen tot: com interpretem el que ocorre?, com actuem?, com ens relacionem amb les altres persones? i, fins i tot, com dissenyem les nostres institucions socials?

Vivim en un context que ens obliga a gestionar la transformació en moltes àrees del nostre entorn vital

En concret: si creiem que l’èxit només es mesura per les seves conseqüències econòmiques, que competir és millor que col·laborar o que el planeta és un recurs infinit, les nostres decisions, hàbits, comportaments i polítiques estaran alineades amb aquests criteris, encara que diguem una altra cosa. Canviar els símptomes sense alterar aquest ADN és com proporcionar un analgèsic a algú que pateix una malaltia greu. Alleuja, sí. Però no cura.

Hem d’entendre les raons que motiven que moltes idees de transformació es quedin simplement en formulacions o les bones o males intencions. I això es produeix perquè hi ha un obstacle silenciós i poderós: el model mental del líder. Molts promouen discursos més o menys favorables al canvi mentre segueixen atrapats en paradigmes caducs. Hi ha “líders anticorrupció” que són els primers a robar, “líders d’innovació” que temen al risc i, fins i tot, “humanistes” que exerceixen el poder amb puny de ferro. Deia Carl Gustav Jung que “les grans decisions humanes no es prenen des de la raó, sinó des de l’inconscient”.

Aquest inconscient està saturat de models que ens porten a adoptar determinades actituds, mantenir determinats prejudicis o pors i formular idees i conceptes del tipus “tots roben”, “només es pot confiar en la família” o “ens toca a nosaltres ara”. Aquests supòsits, tot i que no es verbalitzin, operen com a programari ocult que guia a l’acció. Peter Senge ho resumeix con claredat: “Dues persones poden veure el mateix esdeveniment i descriure’l de forma oposada perquè tenen models mentals diferents”. Quan hi ha una distància insalvable entre els valors que afirmem defensar i els models mentals que condicionen la nostra conducta, el canvi real està abocat al fracàs. El que no es nomena –els prejudicis, els antivalors, les lògiques invisibles– acaba per ensenyorir-se de l’escenari.

El model mental és una espècie de “subideologia” (o si voleu, “subreligió”) composta per profundes imatges incubades per interaccions culturals. És subjectiu i pot variar entre les persones. És ambigu, encara que se sustenti en creences i preferències basades en dades objectives o de la mateixa experiència. I està sustentat en històries individuals o col·lectives que determinen un mode d’interpretar el món i la forma d’actuar en ell. En altres paraules, actua facilitant i promovent processos contraris al canvi real.

El veritable canvi no comença amb una nova llei ni amb un nou líder ni amb una nova estratègia. Ho fa amb una revolució invisible: la dels models mentals

Els models mentals són com les lents amb què veiem el món. Són les creences, prejudicis, narratives internes que hem anat absorbent i que condicionen el nostre pensament i acció. Per exemple, criteris com que l’èxit només es mesuri en termes econòmics, que la competència sigui millor que la col·laboració o que el creixement infinit sigui possible en un planeta finit són, tots ells, el resultat de models mentals determinats. I sí, la majoria de les nostres institucions, sistemes educatius i estructures polítiques i laborals estan muntades sobre aquests supòsits.

En conseqüència, hem de fugir de les situacions individuals i/o col·lectives en les quals ens centrem en els símptomes o els resultats d’un determinat comportament sense canviar el paradigma profund que el provoca o condiciona. No té cap sentit mudar una determinada norma (posem que educativa o laboral) si no s’actua per reformar el paradigma que sosté el que s’ha pretès modificar. Una mostra: si volem modificar i millorar els processos formatius, és possible que hàgim de començar per canviar el significat del concepte d’aprenentatge.

Recordem que el veritable canvi no comença amb una nova llei ni amb un nou líder ni amb una nova estratègia. Ho fa amb una revolució invisible: la dels models mentals.