Quan parlem de diners, homes i dones no sempre es relacionen de la mateixa manera. Sovint, són les dones qui gestionen l'economia domèstica, organitzant despeses i controlant el pressupost familiar. Tanmateix, quan passem de l'estalvi a la inversió, alguna cosa canvia. En aquest context, moltes dones se senten més insegures i, amb freqüència, acaben delegant la decisió a una altra persona. No perquè no tinguin la capacitat per fer-ho, sinó perquè el món de les inversions continua percebent-se com un entorn insegur, desconegut o poc accessible.

És cert que, en el context econòmic actual, moltes persones amb prou feines arriben a final de mes i no sempre poden permetre's estalviar o invertir. Però fins i tot quan hi ha capacitat d'estalvi, la manera com homes i dones es relacionen amb els diners i les decisions d'inversió continua mostrant diferències rellevants. L'explicació no sembla estar exclusivament en el que se sap, sinó en com es percep aquest coneixement i en el context en què es prenen les decisions. La bretxa de gènere persisteix en l'àmbit financer, influïda per una combinació de factors culturals, educatius, psicològics i fins i tot biològics que condicionen com homes i dones es relacionen amb els diners, el risc i les decisions d'inversió.

Les xifres indiquen que els homes s'inclinen amb més freqüència per actius de més risc, mentre que les dones, en canvi, solen optar per alternatives més conservadores.  I ser prudent no és un error. El problema apareix quan la prudència no és una elecció, sinó la conseqüència de la inseguretat o de la manca de confiança en les mateixes capacitats. Tot i que certs estudis confirmen que factors biològics podrien influir en aquesta diferent propensió al risc, reduir la qüestió a una explicació hormonal seria simplificar en excés un fenomen molt més complex.

Als homes se'ls ha socialitzat en la idea de competir i fer créixer els diners, mentre que a les dones se les ha orientat cap a la gestió i l'estabilitat

En la darrera dècada, diversos estudis han mostrat que, de mitjana, les dones presenten menors coneixements financers que els homes, fins i tot quan el nivell educatiu és similar. Quan el coneixement financer és limitat, les grans decisions —invertir els estalvis, triar productes o assumir riscos— es deleguen amb més freqüència. I és aquí on comença a obrir-se la bretxa. Però probablement estem davant d'una qüestió que va més enllà dels coneixements i els referents, si no que tingui una arrel més profunda, vinculada a la dimensió psicològica de la presa de decisions.

Un estudi recent publicat a la revista Economics and Sociology sobre les diferències de coneixement financer entre homes i dones mostra que els homes estan més disposats a pagar per formar-se en temes financers, mentre que moltes dones opten amb més freqüència per recursos gratuïts a internet. No es tracta necessàriament de menys interès, sinó de diferents prioritats i d'una valoració diferent sobre quant val la pena invertir a aprendre sobre finances. La formació, tanmateix, no és neutra. Qui inverteix més a aprendre sol guanyar seguretat i, amb ella, més capacitat de decisió.

Més enllà dels coneixements o del perfil de risc, hi ha dos factors que ajuden a explicar, en part, aquesta diferència entre homes i dones en el camp de les inversions: la motivació per invertir i la confiança en les mateixes capacitats. No n'hi ha prou amb saber; cal voler fer el pas i sentir-se capaç de fer-ho.

Si un factor realment marca la diferència, aquest és la confiança. No és una qüestió de capacitat. És una qüestió de percepció

L'interès per invertir no sorgeix en el buit, sinó que es construeix des d'edats primerenques de manera inconscient. A molts homes se'ls ha socialitzat en la idea de competir i fer créixer els diners, mentre que a les dones se les ha orientat més cap a la gestió i l'estabilitat. A més, el sector financer continua sent majoritàriament masculí, des dels professionals de l'assessorament fins als creadors de contingut i fins i tot influencers financers, cosa que influeix en la percepció de pertinença. No és casual que els estudis mostrin que més homes que dones consumeixen contingut financer o segueixen divulgadors d'inversió. Quan falten referents i espais on sentir-se identificades, l'interès i la motivació també se'n ressenten.

Però si hi ha un factor que realment marca la diferència, aquest és la confiança. No és una qüestió de capacitat. És una qüestió de percepció. Les dades mostren que moltes dones tendeixen a infravalorar el seu coneixement financer, fins i tot quan el seu nivell educatiu és similar al dels homes. No és que sàpiguen menys, és que creuen saber menys. I aquest dubte pesa. Pesa a l'hora de decidir si crear una cartera d'inversió, si assumir una mica més de risc o, simplement, si fer el pas. I així, gairebé de forma silenciosa, la diferència es reprodueix gairebé sense que ningú ho pretengui i es perpetua en el temps.

Tancar aquesta bretxa no significa que les dones hagin d'invertir com ho fan els homes. Significa millorar els seus coneixements i, abans de tot, reforçar la confiança de les dones en les seves pròpies capacitats. Ampliar oportunitats, millorar l'accés a la informació o comptar amb més referents és important, però el veritable canvi comença quan deixen d'infravalorar el que saben i confien que també poden aprendre i participar en el món de les inversions amb la mateixa seguretat que els homes.

El veritable canvi comença quan deixen d'infravalorar el que saben i confien que poden participar en el món de les inversions amb la mateixa seguretat que els homes

L'apoderament financer femení no és un gest simbòlic, sinó que és un element clau per aconseguir més autonomia econòmica, millor planificació a llarg termini i una presència més equilibrada en un àmbit que encara avui continua sent majoritàriament masculí.

Va ser el 1978 quan es va aprovar la llei que va permetre a les dones obrir i gestionar un compte corrent sense el consentiment del marit. No fa tant que al nostre país les dones poden disposar lliurement dels seus diners i decidir què fer-ne. Han passat ja diverses dècades i hem avançat molt, però la igualtat financera continua sent una tasca pendent. Encara són necessaris més canvis legals i estructurals per reduir la bretxa de gènere en aquest àmbit. Però també cal alguna cosa més: confiar en el que sabem, atrevir-nos a decidir i ocupar l'espai que també ens pertany en el món financer. Perquè el món de les inversions no es transformarà únicament des de fora; també canviarà quan més dones decideixin formar-ne part.